Peter Pan (pel·lícula de 1953)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Disney. Si cerqueu el personatge de Barrie, vegeu «Peter Pan».
30x-Movie.pngPeter Pan
Peter Pan (pel·lícula de 1953)
Fitxa tècnica
Direcció Clyde Geronimi
Wilfred Jackson
Hamilton Luske
Protagonistes
Producció Walt Disney
Guió Milt Banta
William Cottrell
Winston Hibler
Bill Peet
Erdman Penner
Joe Rinaldi
Ted Sears
Ralph Wright
J. M. Barrie (obra)
Música Oliver Wallace
Muntatge Donald Halliday
Productora Walt Disney Pictures
Distribuïdora RKO Radio Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1953
Durada 76 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Basat en Peter and Wendy i Peter Pan, or The Boy Who Wouldn't Grow Up
Gènere pel·lícula de fantasia, cinema musical, cinema d'aventures i adaptació cinematogràfica
Tema principal Pirateria marítima i Peter Pan
Lloc de la narració Londres, Bloomsbury i País de Mai Més
Sèrie List of Walt Disney Animation Studios films
Més informació
IMDB Fitxa 7.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Lloc web oficial http://movies.disney.com/peter-pan
Modifica dades a Wikidata

Peter Pan és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1953 produïda per Walt Disney, basada en l'obra de J. M. Barrie Peter Pan, or The Boy Who Wouldn't Grow Up. És la catorzena pel·lícula animada de la Walt Disney Pictures.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Peter Pan vola cada nit a Londres per sentir com la Wendy explica contes als seus germans, especialment els que tracten sobre ell i les aventures de la seva colla al País de Mai-més. Una nit els proposa d'acompanyar-lo, gràcies a la pols de la fada Campaneta, que sempre l'acompanya.

Els germans descobreixen un món amb pirates, sirenes i indis, on passen diversos perills, ja que Garfi, el líder pirata, vol capturar Peter, perquè el culpa d'haver perdut una mà (menjada per un cocodril). S'aprofita de la gelosia de Campaneta, que veu en Wendy una rival, i l'insta a descobrir l'amagatall de Peter Pan. Aquest, però, aconsegueix alliberar els seus amics i vèncer un cop més el seu enemic. Amb el vaixell pirata com a botí, torna els germans a Londres, per tal que tornin amb la família que enyoraven. Wendy els ofereix quedar-se a casa i que els seus pares els adoptin, però Peter Pan i els seus amics prefereixen viure a Mai-més i no créixer.[2][3]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

L'obra oposa el món de la infància i la imaginació al món racional dels adults. Wendy simbolitza el pas de la infantesa a la maduresa, perquè actua com a mare i és qui provoca el retorn a Londres. Peter Pan, per contra, és el símbol del nen etern, que refusa les responsabilitats adultes i només vol viure en un món de perpetu joc i hedonisme. El missatge final, amb Wendy a casa seva, demostra que s'ha d'assumir cada etapa de la vida.

La pel·lícula va esdevenir un gran èxit de públic, tot i que alguns crítics van protestar davant les alteracions respecte a l'original literari, especialment en els passatges omesos de dolor (com quan els pares descobreixen que els nens han marxat de casa, un fet que mai no apareix en pantalla).

Comparteix amb altres títols de l'època clàssica de Disney el dibuix pla, els gags d'humor blanc adreçats al públic infantil i la presència constant de la música.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Peter Pan». Imdb.
  2. «Peter Pan». Filmaffinity.
  3. «Peter Pan». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Pan (pel·lícula de 1953) Modifica l'enllaç a Wikidata