Peter Pan (pel·lícula de 1953)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Disney. Si cerqueu el personatge de Barrie, vegeu «Peter Pan».
Infotaula de pel·lículaPeter Pan
Peter Pan Logo Black.svg
Fitxa
Direcció Clyde Geronimi, Wilfred Jackson i Hamilton Luske
Protagonistes
sense valor
Producció Walt Disney
Guió William Peed, Ted Sears, Ralph Wright, Winston Hibler, Joe Rinaldi, Erdman Penner, Milt Banta i Bill Cottrell
Música Oliver Wallace, Sammy Cahn, Sammy Fain, Frank Churchill, Jack Lawrence, Oliver Wallace, Erdman Penner i Winston Hibler
Muntatge Donald Halliday Tradueix
Productora The Walt Disney Company
Distribuïdor RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 5 febrer 1953
Durada 76 min
Idioma original anglès
Color en color
Recaptació 87.404.651 $
Descripció
Basat en Peter Pan, or The Boy Who Wouldn't Grow Up Tradueix
Gènere pel·lícula de fantasia, cinema musical, cinema d'aventures, animació tradicional i pel·lícula basada en una obra literària
Tema pirateria marítima i adolescència
Lloc de la narració Londres, Bloomsbury i país de Mai Més
Època d'ambientació segle XX



Lloc web Lloc web
IMDB: tt0046183 Filmaffinity: 862995 Allocine: 1554 Rottentomatoes: m/1016213-peter_pan Mojo: peterpan Allmovie: v75586 TCM: 86554 Metacritic: movie/peter-pan-1953 TV.com: movies/peter-pan-1953
Modifica les dades a Wikidata

Peter Pan és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1953 produïda per Walt Disney, basada en l'obra homònima de J. M. Barrie, de 1904. És la catorzena pel·lícula animada de la Walt Disney Pictures.[1]

Argument

Peter Pan vola cada nit a Londres per sentir com la Wendy explica contes als seus germans, especialment els que tracten sobre ell i les aventures de la seva colla al País de Mai-més. Una nit els proposa d'acompanyar-lo, gràcies a la pols de la fada Campaneta, que sempre l'acompanya.

Els germans descobreixen un món amb pirates, sirenes i indis, on passen diversos perills, ja que Garfi, el líder pirata, vol capturar Peter, perquè el culpa d'haver perdut una mà (menjada per un cocodril). S'aprofita de la gelosia de Campaneta, que veu en Wendy una rival, i l'insta a descobrir l'amagatall de Peter Pan. Aquest, però, aconsegueix alliberar els seus amics i vèncer un cop més el seu enemic. Amb el vaixell pirata com a botí, torna els germans a Londres, per tal que tornin amb la família que enyoraven. Wendy els ofereix quedar-se a casa i que els seus pares els adoptin, però Peter Pan i els seus amics prefereixen viure a Mai-més i no créixer.[2][3]

Anàlisi[cal citació]

L'obra oposa el món de la infància i la imaginació al món racional dels adults. Wendy simbolitza el pas de la infantesa a la maduresa, perquè actua com a mare i és qui provoca el retorn a Londres. Peter Pan, per contra, és el símbol del nen etern, que refusa les responsabilitats adultes i només vol viure en un món de perpetu joc i hedonisme. El missatge final, amb Wendy a casa seva, demostra que s'ha d'assumir cada etapa de la vida.

La pel·lícula va esdevenir un gran èxit de públic, tot i que alguns crítics van protestar davant les alteracions respecte a l'original literari, especialment en els passatges omesos de dolor (com quan els pares descobreixen que els nens han marxat de casa, un fet que mai no apareix en pantalla).

Comparteix amb altres títols de l'època clàssica de Disney el dibuix pla, els gags d'humor blanc adreçats al públic infantil i la presència constant de la música.

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Pan
  1. «Peter Pan». Imdb.
  2. «Peter Pan». Filmaffinity.
  3. «Peter Pan». The New York Times.