Peter Terrin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPeter Terrin
Peter Terrin (2017).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPeter Terrin
3 octubre 1968 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Tielt (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Activitatdes del 1998
GènereNovel·la, relat curt
Influències
Obra
Primeres obresDe Code (1998)
Kras (2001)
Obres destacables
El vigilant (2009)
Post mortem (2012)
Premis
Premi de Literatura de la Unió Europea (2010)

Peter Terrin (Tielt, 3 d'octubre de 1968) és un escriptor flamenc en neerlandès [2] autor de cinc novel·les i dos relats de contes. Ha guanyat el Premi de Literatura de la Unió Europea i l'AKO Literatuurprijs.

Biografia[modifica]

La primera novel·la de Terrin, Kras, es va publicar el 2001; i Blanco (2003), descrita com un «col·lapse kafkià de la realitat» i traduïda al suec el 2006,[3] va ser l'obra que el va projectar.[4] El setmanari flamenc Knack, on Terrin manté el seu blog, va classificar Blanco com la millor novel·la en neerlandès sobre la relació pare-fill des de l'obra Karakter, de Ferdinand Bordewijk.[1] La seva tercera novel·la, Vrouwen en kinderen eerst, es va publicar el 2004.

El 2009 va publicar la novel·la El vigilant (títol original, De bewaker), definida com una «al·legoria distòpica, fredament bella» per Eileen Battersby a The Irish Times.[5] Per aquesta obra va guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea de 2010,[2] i la seva novel·la Post mortem va guanyar l'AKO Literatuurprijs de 2012.[1]

Terrin cita Willem Frederik Hermans com una influència important pel seu estil minimalista, i els crítics han reconegut la influència de J. Bernlef en la seva prosa.[1]

Obra publicada[modifica]

Novel·les
  • Kras (2001)[4]
  • Blanco (2003)[4]
  • Vrouwen en kinderen eerst (2004)[4]
  • De bewaker (2009).[4] Traduïda al català com a El vigilant per Maria Rosich amb Raig Verd (2014)[6]
  • Post mortem (2012) Traduïda al català com a Post mortem per Maria Rosich amb Raig Verd (2016)
  • Monte Carlo (2014) Traduïta al català com a Montecarlo per Maria Rosich amb Raig Verd (2018)[7]
Relats curts
  • De code (1998)[4]
  • De bijeneters (2006)[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hellemans, Frank «Post mortem groet Peter Terrin J.Bernlef» (en neerlandès). Knack, 30-10-2012.
  2. 2,0 2,1 «Peter Terrin - European Union Prize for Literature». European Union. [Consulta: 30 octubre 2012].
  3. Werkmäster, Johan «Recension: Peter Terrin - Blanko» (en suec). Göteborgsposten, 16-09-2009.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Peter Terrin». Nederlands Letterenfonds.
  5. Battersby, Eileen «Taking care of the tower in European style». The Irish Times, 20-10-2012.
  6. Geli, Carles «El pàrquing de les pors». El País, 03-01-2015 [Consulta: 3 gener 2015].
  7. «Montecarlo» (en català). www.raigverdeditorial.cat, 05-02-2018. [Consulta: 12 febrer 2018].