Peter Winter
 Gravat de Peter Winter  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1754 Mannheim |
| Mort | 17 octubre 1825 (71 anys) Munic |
| Sepultura | Alter Südfriedhof (en)  48° 07′ 40″ N, 11° 33′ 51″ E / 48.127833°N,11.564278°E |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor |
| Gènere | Òpera, música clàssica i música religiosa |
| Professors | Antonio Salieri |
| Alumnes | Ignaz von Seyfried |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
   | |
Peter Winter (Mannheim, 1754 – Munic, 17 d'octubre, 1825) fou un compositor alemany.
Dotat de felices disposicions per a la música, que ja mostrà en la infància, tingué per mestres en Cramer i l'abat Vogler, i el 1766 entrà com a violinista a la capella electoral de Mannheim, sent anomenat deu anys més tard director d'orquestra del teatre de la mateixa cort, on tingué entre altres alumnes a Mautey, baró de Dittmer,[1] Boherer.[2]
El 1788 seguí la cort a Munic, i des d'aquest any fins a la seva mort desenvolupà aquest càrrec en la capital bavaresa, càrrec en el qual fou succeït per Joseph Stuntz Hartmann.[3]
Va passar un temps a Itàlia (1791-1794), on va escriure òperes per a Venècia i Nàpols. Els estudiosos designen la seva Das unterbrochene Opferfest (1796) com el més reeixit treball operístic alemany entre La flauta màgica de Mozart (1792) i Der Freischütz de Weber (1821).
Òperes[modifica]
Compositor fecund i inspirat, malgrat que no gaire original, cultivà tots els gèneres i produí gran quantitat d'obres, entre les que cal mencionar:
- Leonardo und Blandine,
Car und Alonzo,
Rinaldo und Armida
Antigona,
Catone in Utica,
I Fratelli rivali,
Il sacrificio di Creta,
Belisa,
I due vedovi,
Das Labyrinth,amb col·laboració amb Emanuel Schikaneder,[4]
Die Pyramiden von Babylon, en col·laboració amb Johann Anton Mederitsch,[5]
Das Unterbrochene Opferfest, la millor de les seves produccions. (1796)
Die Thomasnacht,
Il trionfo del bel sesso,
Tamerlan,
La grotta di Calypso,
Castore e Polluce,
Il ratto di Proserpina,
Zaira,
Die Pantoffeln,
Maometto, escrita expressament per a la cantant Caroline Bassi-Manna.[6]
I due Valdomiri,
Etelinda,
Helena und Paris,
Bellerophon,
Das Hirtenmachden,
Die Bettelstudent,
Circe,
Medea und Jason,
Scherz,
Jery und Bätely,
List und Rache,
Psyche,
Der Sturm,
Marie von Montalban,
Colmal,
Schneider und Saenger, etc.
Aquestes òperes foren representades a Viena, Munic, Nàpols, Venècia, Bayreuth, Praga, París, Londres, Hamburg i Milà. A més, va compondre: ballets, Cantates, Oratoris, 26 Misses, dos Rèquiem, tres Te Deum, tres Stabat Mater, Magnificat, Salms, Motets, Ofertoris, Graduals, Lieder, Himnes, Cants militars 9 Simfonies, una amb cors, Obertures, i gran quantitat de música di camera.
També fou notable el seu Vollstaendige Singschule, que va servir durant molts anys de text per a l'estudi del cant a Alemanya.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Winter |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàgs. 329-30 (ISBN 84-239-4570-7)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 329. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1352. (ISBN 84-239-4508-1)
- ↑ * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1375 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ Alianza Editorial El Libro de Bolsillo, text d'Erich Valentin, pàg. 184/85. (ISBN 84-206-0362-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 24 (ISBN 84 239-4534-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1092 (ISBN 84-239-4507-3)