Peticions franceses contra l'edat de consentiment

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Entre el 1977 i el 1979, mentre es debatia una reforma del codi penal al parlament francès, diversos intel·lectuals van signar peticions i cartes obertes per exigir la legalització de totes les relacions consentides entre adults i menors de 15 anys (edat de consentiment a l'Estat francès), sense límit d'edat.

La més notable, publicada al periòdic Le Monde el 26 de gener del 1977, i reproduïda també per Libération, es titulava Lettre ouverte sur la révision de la loi sur les délits sexuels concernant les mineurs [Carta oberta sobre la revisió de la llei sobre delictes sexuals relatius als menors] i estava redactada en suport de tres ciutadans francesos que havien comparegut davant el Tribunal de Versalles acusats d'"atemptats al pudor sense violència sobre menors de menys de 15 anys" i per haver fotografiar-los. Dos d'ells estaven en presó preventiva des del 1973, fet que la carta qualifica d'"escandalós". El text afirma que els infants no han patit "cap violència" i que les relacions han estat "consentides", i afig: "Si una noia de 13 anys té dret a la píndola [anticonceptiva], per què fer això?" i "tres anys per uns petons i unes carícies, ja n'hi ha prou!".[1]

El 1977 es va adreçar una petició al parlament francès que sol·licitava la derogació de diversos articles de la llei sobre edat de consentiment i la legalització de totes les relacions consentides entre adults i menors de 15 anys (edat de consentiment a l'Estat francès). El document, titulat Lettre ouverte sur la révision de la loi sur les délits sexuels concernant les mineurs [Carta oberta sobre la revisió de la llei sobre delictes sexuals relatius a menors], estava signat pels filòsofs Michel Foucault, Jacques Derrida, Louis Althusser, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i André Glucksmann, pel filòsof i semiòleg Roland Barthes, pel novel·lista i activista pels drets dels homosexuals Guy Hocquenghem, per l'advocat i professor de dret Jean Danet, per l'escriptor i cineasta Alain Robbe-Grillet (elegit membre de l'Acadèmia Francesa el 2004), per l'escriptor Philippe Sollers, pel pediatre i psicoanalista infantil Françoise Dolto i per altres persones pertanyents a diferents corrents polítics.[2]

El 4 d'abril del 1978 es va emetre per l'emissora France Culture, com a part del programa Dialogues, un debat entre el filòsof Michel Foucault, l'escriptor, actor i jurista Jean Danet i el novel·lista i activista homosexual Guy Hocquenghem, en el qual aquests van explicar les seves raons a favor de l'abolició de l'edat de consentiment a França, contra la qual havien signat la petició de 1977. Aquesta conversa va ser transcrita i publicada en francès amb el títol La loi de la pudeur.[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Becchi, Egle (a cura de). L'amore dei bambini. Pedofilia e discorsi sull'infanzia (en italià). Milà: Opuscoli Feltrinelli, 1981, pp. 35-36. 
  2. Foucault, Hocquenghem i Danet s'esmenten diverses vegades com a signataris de la petició en el text de Michel Foucault La loi de la pudeur. El nom de Françoise Dolto i l'expressió "persones pertanyents a diversos tendències polítiques" s'esmenten a la p. 273. Els noms dels filòsofs Jacques Derrida, Louis Althusser i André Glucksmann, s'esmenten al web Dignaction.org (francès). Finalment, els noms dels filòsofs Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Roland Barthes, així com els dels escriptors Alain Robbe-Grillet i Philippe Sollers s'esmenten al web Denistouret.net (també en francès).
  3. «Fous d'enfance: Qui a peur des pédophiles?» (en francès). Recherches, núm. 37, abril 1979, pp. 69-82.
  4. Foucault, Michel. Dits et écrits 1976-1979 - Tom III. París: Gallimard, 1994, pp. 766-776. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dignaction.org - Llista de signataris de la petició francesa de 1977 al parlament francès i les dues cartes obertes publicades a Le Monde i Libération.
  • Foucault, Michel. Politics, Philosophy, Culture. Interviews and Other Writings 1977-1984. Editat per Lawrence D. Krizman. Nova York/Londres: 1988, Routledge, ISBN 0-415-90082-4. Capítol 16, pp. 271 - 285. La petició francesa de 1977 al parlament s'esmenta a les pàgines 272 – 273.
Vegeu texts en català sobre Peticions franceses contra l'edat de consentiment a Viquitexts, la biblioteca lliure.