Petjada de carboni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Símbol de la petjada de carboni 

La petjada de carboni és la quantitat total de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) emesos per causa directa o indirecta de l'activitat humana.[1][2] A nivell global, el sector de l'energia genera el 61 % dels gasos, l'agricultura el 32 %, la indústria el 3 % i els residus el 3 %.[3] 

La petjada de carboni és la mesura de l'impacte que les nostres activitats tenen en el medi ambient, particularment en el canvi climàtic. Aquest impacte ambiental és mesurat duent a terme un inventari d'emissions de GEH o una anàlisi de cicle de vida segons la tipologia de petjada, seguint normatives internacionals reconegudes, com l'ISO 14064, PAS 2050[2] o GHG Protocol entre d'altres. 

La petjada de carboni es mesura en massa de CO2 equivalent. Una vegada coneguda la grandària i la petjada, qualsevol organització com per exemple administracions públiques, empreses, associacions poden implementar una estratègia de reducció i/o compensació d'emissions, a través de diferents programes, públics o privats, i a qualsevol persona conèixer i modificar dels seus hàbits i estil de vida, partint de la quantitat d'emissions de CO2 generades.[4]

Mesurar la petjada de carboni[modifica]

Tot procés productiu implica emissions
Central de producció elèctrica a força de carbó (Datteln, Alemanya). Aquest tipus de central pot produir de l'ordre de 1000 g CO2/kWh.

Existeix el mite que encara no hi ha disponibles estàndards internacionals per mesurar o certificar la petjada de carboni, o que el mercat internacional no s'ha posat d'acord sobre quin estàndard exigir a les empreses. La veritat és que sí que existeixen estàndards internacionals, i hi ha nombroses organitzacions certificades amb aquests. Diferents estàndards es poden agrupar depenent si la certificació correspon a una organització o a un producte:

  • Petjada de carboni d'una organització. S'analitzen les emissions de GEH d'una organització al llarg d'un any o període determinat, generant-se un inventari d'aquestes. Els estàndards més utilitzats són: GHG Protocol i ISO 14064-1:2012
  • Petjada de carboni de productes o serveis. S'analitzen totes les emissions de GEH realitzades durant el Cicle de Vida del producte o servei analitzat. Els estàndards més utilitzats són: PAS 2050:2011, ISO/TS 14067:2013, amb el suport d'ISO 14040 i ISO 14044 per a l'elaboració de l'Anàlisi de Cicle de Vida.

Petjada de carboni d'organització[modifica]

L'Inventari de Gasos amb Efecte d'Hivernacle d'una organització, també denominat Petjada de Carboni d'Organització, és un informe on s'indiquen les emissions de GEH de l'organització objecte d'estudi durant un període determinat, generalment un any natural. Aquest inventari es realitza seguint estàndards internacionals, principalment GHG Protocol[5] o la norma ISO 14064-1.[6] Aquests dos estàndards comptabilitzen les emissions de forma similar, diferenciant-se principalment a l'hora de detallar i desglossar l'informe final d'inventari. Per a les organitzacions es diferencien tres tipus d'emissions:

  • Emissions d'Abast 1 també denominades Emissions Directes. Són els gasos amb efecte d'hivernacle emesos de forma directa per l'organització, per exemple per l'ús de combustibles fòssils en maquinària o vehicles propietat de l'organització, per pèrdues de gasos refrigerants, o per reaccions químiques durant els processos productius de l'organització.
  • Emissions d'Abast 2 o Emissions Indirectes per Energia. Són els gasos amb efecte d'hivernacle emesos pel productor de l'energia requerida per l'organització. Depenen tant de la quantitat d'energia requerida per l'organització com del Mix energètic de la xarxa que proveeix a l'organització.
  • Emissions d'Abast 3 també denominades Altres Emissions Indirectes. Són les atribuïbles als productes i serveis adquirits per l'organització, que al seu torn hauran generat emissions prèviament per ser produïts. Són les més difícils de comptabilitzar a causa de la gran quantitat de productes i serveis utilitzats per les organitzacions i a la dificultat a conèixer els emissions d'aquests productes o serveis si no són aportades pel propi productor.


Els Inventaris d'Emissions de GEH han de contenir com a mínim les emissions d'Abast 1 i Abast 2, i poden ser verificades per una entitat de verificació acreditada.

Els Inventaris d'Emissions es referiran sempre a un "Any Base", indicant l'augment o reducció d'emissions de l'any de l'informe comparat amb l'Any Base. Si l'organització realitza un inventari per primera vegada, aquest serà el seu any base.

Petjada de carboni en l'alimentació[modifica]

El sector de l'agricultura representa gairebé una tercera part de les emissions globals de gasos amb efecte d'hivernacle (sense tenir en compte l'energia destinada a aquest sector). Els gasos emesos són un 57 % de diòxid de carboni (CO2), 25 % de metà (CH4) i 19 % d'òxid de dinitrogen (N2O).[3][7]

Fonts de proteïna[modifica]

En la producció de proteïna pel consum humà, els aliments que representen menor petjada de carboni són (amb aquest ordre) les proteïnes vegetals, alguns tipus de marisc i l'aviram. Pel que fa al porc i la llet, tenen una petjada de carboni mitjana; i la vedella i el xai molt alta. La diferència entre la proteïna vegetal ("el millor dels casos") i la vedella ("el pitjor dels casos") és d'unes 150 vegades.[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Petjada de carboni de productes, serveis, organitzacions i esdeveniments» (en català). AENOR. [Consulta: 10 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Petjada de carboni: Quantificació d'un sol aspecte ambiental» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 United States Enviromental Protection Agency. Global Anthropogenic Non-CO2 Greenhouse Gas Emissions: 1990-2020 (en anglès), 2006, p. 274. 
  4. «http://canviclimatic.gencat.cat/ca/redueix_emissions/guia_de_calcul_demissions_de_co2/» (en català). Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 27-02-2015. [Consulta: 10 desembre 2015].
  5. Greenhouse Gas Protocol[1]
  6. Anuncio ISO sobre la norma ISO 14064: [2]
  7. González, A.D.; Frostell, Bb.; Carlsson-Kanyama, A. «Protein efficiency per unit energy and per unit greenhouse gas emissions: Potential contribution of diet choices to climate change mitigation» (en anglès). Food Policy, 2011, pàg. 562-570. DOI: 10.1016/j.foodpol.2011.07.003.
  8. Nijdam, Durk; Westhoek, Henk; Rood, Trudy «The price of protein: Review of land use and carbon footprints from life cycle assessments of animal food products and their substitutes». Food Policy, 2012, pàg. 760-770. DOI: 10.1016/j.foodpol.2012.08.002.

Enllaços externs[modifica]