Petrés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPetrés
Escut de Petrés
Escut de Petrés
VGeneral Petrés.JPG
Vista de Petrés

Localització
Localització de Petrés respecte del País Valencià.png
39° 41′ 02″ N, 0° 18′ 37″ O / 39.6839991°N,0.3102425°O / 39.6839991; -0.3102425
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província Província de València
Comarca Camp de Morvedre
Capital Petrés
Municipis 1
Població
Total 959 (2016)
• Densitat 512,83 hab/km²
Gentilici Petresà, petresana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 1,87 km²
Altitud 76 m
Limita amb
Partit judicial Sagunt
Història
Festa major Juliol
Patró Sant Jaume i la Puríssima
Organització i govern
• Alcalde Julio César Sánchez Bustos
Indicatius
Codi postal 46501
Codi INE 46192
Codi ARGOS 46192
Altres dades

Web www.petres.es
Modifica dades a Wikidata
Vista de Petrés

Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Gilet i Sagunt.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Municipi situat a la part baixa de la vall del riu Palància. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud màxima de 185 m. en un turó d'arenisques triàsiques que s'aixeca al nord-oest de la població. S'inclouen dins de la Serra Calderona.

El medi climàtic és el típicament mediterrani. Està envoltat d'horta i séquies d'època romana que van ser desenvolupades i ampliades pels musulmans. El sòl no conreat correspon al llit del Palància, molt ample en aquest sector, i a muntanyes, cobert amb vegetació de romaní, farigola, camamilla, carrasca, esparreguera, murta i pins.

Història[modifica | modifica el codi]

Té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment; el rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i altres drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Martí I l'Humà (1356-1410), va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l'expulsió de 1609, la qual cosa deixà el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), la qual cosa provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa; també a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un trencament en l'economia del poble.

Topònim[modifica | modifica el codi]

Segons el Diccionari català-valencià-balear, el topònim Petrés[1] deu tenir com a etimologia la forma plural de Petrer.[1]  Aquest últim ve del llatí petrarĭu ‘de pedra’, amb la -t- conservada pels mossàrabs.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
666 712 781 757 741 810 833 867 891 951 1.024

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 3 del Compromís, 2 de Tots per Petrés, 1 de Partit Popular i 1 del Partit Socialista del País Valencià.

Escudo de Petrés.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Petrés

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Petrés Compromís (isotip).svg Pere Salvador Peiró Garcia 213 38,80% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Tots per Petrés (Tots P3) Transparent.gif Jaime Ernesto Carrascosa Roca 136 24,77% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Inmaculada Villar Gil 108 19,67% 1 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Eusebio Miguel Vidal Lluesma 86 15,56% 1 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 6 1,09%
Total vots vàlids i regidors 549 100 % 7
Vots nuls 18 3,17%**
Participació (vots vàlids més nuls) 567 74,12%**
Abstenció 198* 25,88%**
Total cens electoral 765* 100 %**
Alcalde: Pere Salvador Peiró Garcia (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de Compromís i 1 del PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Petrés és Pere Salvador Peiró Garcia de Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Vicente Corresa Sanchis Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Vicente Corresa Sanchis GIP 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Vicente Corresa Sanchis AI 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Vicente Corresa Sanchis UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Julio Sánchez Bustos PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Pere Peiró Garcia Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Eleccions a les Corts Valencianes de 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Petrés, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Compromís Mónica Oltra 172 30,55%
PPCV Alberto Fabra 143 25,40%
PSPV Ximo Puig 102 18,12%
Podem Antonio Montiel 47 8,35%
C's Carolina Punset 39 6,93%
Acord Ciutadà Ignacio Blanco 20 3,55%
Vots en blanc 13 2,31%
Total 563 74,08%

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger al que li segueix la garrofera, la nespra i la resta en regadiu està destinat a hortalisses.

Camp de tarongers a Petrés

Va tenir una fàbrica de pirotècnia. Part de la seva població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

Monuments[modifica | modifica el codi]

A Petrés podem trobar els següents monuments:[8]

  • Església de Sant Jaume. Aixecada a finals del XVIII sobre una anterior, de 1577. Conté pintures de Joaquim Oliet.
  • Ermita de Sant Domènec. De 1725.
  • Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el XIV. Actualment es troba en estat de ruïna i l'Ajuntament (maig de 2005) s'ha adreçat a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessàries inversions per a la seua restauració i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat.
  • Antiga almàssera. Edifici amb porta d'arc de mig punt i escut nobililari. També molt deteriorada.
  • L'Aixeta. Aljub medieval que en l'actualitat serveix com lloc d'exposicions i custodia un museu etnològic.
  • Hort Tancat. Construcció a la meitat de l'horta documentada en el segle XVII però possiblement aixecada durant el segle XV-XVI, en el qual el senyor tenia la seva horta i deixava pasturar el seu ramat.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les seves festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. Aquestes festes tenen el seu origen en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'origen d'ambdues festivitats és molt antic, sent la primera d'origen medieval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687.

Com si fóra el patró, la festivitat més important de Petrés fins al segle XXI ha estat la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Aquesta festa la dedicaven els xics solters, "els fadrins", en la vespra dels quals es realitzava l'esperada cordà. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Altres dues festivitats importants són les festes de les noies o les xiques, a la Puríssima i la del Xiquet de la Boleta, o Nen Jesús de Praga. L'origen de la primera es troba a mitjan segle XVIII gràcies a la creació de la cofradia de Donzelles de Maria que celebrava les festes el diumenge de després del dia 8 de setembre, passant després al primer diumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. Després d'aquesta festa se celebra la dels Xiquets, que la celebren aquells que han realitzat la primera comunió o nens d'aquestes edats. La festa la va fundar el màrtir Vicent Garzando en 1934 perquè els nens tinguessin també la seva pròpia festa.[9] Aquesta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de 1699 l'Encontre amb la seva Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replets de branques de pi, nespres, oliveres i palmeres entre altres arbres.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Catedral de Bogotà, l'arquitecte de la qual fou Fra Domènec de Petrés

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hàbits va passar a ser Fra Domènec de Petrés, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colòmbia en la qual capital, Bogotà, va signar la catedral.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrés Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 3 febrer 2015].
  2. Martínez, M «Pere Peiró, alcalde de Petrés: “Crearem un Pla General per protegir l’actual zona agrícola”» (en castellà). elperiodicodeaqui.com, 18-06-2015 [Consulta: 3 setembre 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 79, 28-04-2015, pàg. 158 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Petrés», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Petrés. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Guinot Rodríguez, Enric. El patrimoni històric de Petrés. Camp de Morvedre. (Catalogació, documentació i avaluació). Ajuntament de Petrés, 2008. ISBN 8460631672. 
  9. «PERSONATGES... I D'ACÍ. Vicente Garzando Alandes». [Consulta: 5 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]