Vés al contingut

Ocell de tempesta de Cap Verd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Petrell de Cap Verd)
Infotaula d'ésser viuOcell de tempesta de Cap Verd
Oceanodroma jabejabe Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreProcellariiformes
FamíliaHydrobatidae
GènereOceanodroma
EspècieOceanodroma jabejabe Modifica el valor a Wikidata
Bocage,J.V., 1874
Nomenclatura
Sinònims
Oceanodroma jabejabe
ProtònimThalassidroma jabejabe
Distribució
Àfrica Modifica el valor a Wikidata

L'ocell de tempesta de Cap Verd[1] (Hydrobates jabejabe) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria a les illes de Cap Verd[2] i és considerat per alguns autors coespecífic de Hydrobates castro.[3]

Descripció

[modifica]

Molt similar a l'ocell de tempesta de Madeira (H. castro) i al de Monteiro (H. monteiroi), i estretament relacionat amb aquests tàxons. Només es reprodueix a les illes de Cap Verd. No hi ha trets d'identificació de camp publicats per distingir-los. Tanmateix, sembla que el patró superior de les ales és més contrastat i la taca del dors és més ampla. Es reprodueix en caus i esquerdes a les illes. Els crits són diferents dels de Madeira i de Monteiro per ser extremadament llargs, sense pauses.

Aquest ocell té un plomatge més fosc i el dors blanc és menys visible que la de l'ocell de tempesta de Leach (H. leucorhous).[4]

Ecologia

[modifica]

L'ocell de tempesta de Cap Verd es reprodueix durant gran part de l'any, però la majoria nien a l'hivern.[5] Principalment és nocturn.[6]

Taxonomia

[modifica]

L'any 1883, el zoòleg portuguès José Vicente Barbosa du Bocage va descriure per primera vegada l'ocell de tempesta de Cap Verd com Thalassidroma jabejabe i la localitat tipus "Razo, illes de Cap Verd".[7]

Anteriorment, es va considerar una subespècie de l'ocell de tempesta de Madeira, però ara el Congrés Ornitològic Internacional i altres autoritats el consideren una espècie separada.[8][9][10]

El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'Oceanodroma.[11][12]

El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies d'Oceanodroma van ser transferides a Hydrobates, inclòs l'ocell de tempesta de Cap verd, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs[13][14]

És una espècie monotípica.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ocell de tempesta de Cap Verd». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 novembre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 6 novembre 2025].
  3. ↑ C. Carboneras i A. Bonan. (2018). Northern Storm-petrels (Hydrobatidae).J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
  4. ↑ «Report of a Birding Trip to The Cape Verde Islands from 20th March to 27th March 2009» (PDF). Xs4all.nl. [Consulta: 6 novembre 2025].
  5. ↑ Robb, M.; Mullarney, K. Petrels Night and Day: A Sound Approach Guide. Dorset, UK: The Sound Approach, 2008. ISBN 9789081093323. 
  6. ↑ Medrano, Fernando; Militão, Teresa; Gomes, Ivandra; Sardà-Serra, Mariona; de la Fuente, Mònica «Phenological divergence, population connectivity and ecological differentiation in two allochronic seabird populations». Frontiers in Marine Science, 9, 04-11-2022. DOI: 10.3389/fmars.2022.975716. ISSN: 2296-7745.
  7. ↑ Barboza du Bocage, José Vicente. Physicas e naturaes. t.5. Lisboa: Academia Real das Sciencias de Lisboa, 1874, p. 120 (Jornal de sciencias mathematicas, physicas e naturaes). 
  8. ↑ Service, Government Digital. «Ban driven grouse shooting - e-petitions» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-11-03. [Consulta: 6 novembre 2025].
  9. ↑ «Royal Naval Birdwatching Society». Arxivat de l'original el 2009-03-16. [Consulta: 6 novembre 2025].
  10. ↑ 10,0 10,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Rollers, ground rollers, kingfishers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
  11. ↑ Penhallurick, John; Wink, Michael «Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariiformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 104, 2, 6-2004, pàg. 125–147. DOI: 10.1071/MU01060. ISSN: 0158-4197.
  12. ↑ Wallace, S.J.; Morris-Pocock, J.A.; González-Solís, J.; Quillfeldt, P.; Friesen, V.L. «A phylogenetic test of sympatric speciation in the Hydrobatinae (Aves: Procellariiformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 107, 2-2017, pàg. 39–47. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.09.025.
  13. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
  14. ↑ Chesser, R Terry; Burns, Kevin J; Cicero, Carla; Dunn, Jon L; Kratter, Andrew W «Sixtieth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 136, 3, 28-08-2019. DOI: 10.1093/auk/ukz042. ISSN: 0004-8038.
En altres projectes de Wikimedia:
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocell_de_tempesta_de_Cap_Verd&oldid=36518912»