Petrell prió
Pachyptila  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Procellariidae |
| Gènere | Pachyptila Illiger, 1811 Pachyptila |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Els petrells prions (Pachyptila) són un gènere d'ocells marins de la família dels procel·làrids (Procellariidae) i l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes). Els membres d'aquest gènere estan molt relacionats amb Halobaena, amb els quals formen la tribu Prion.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un grup molt homogeni quant a la descripció general, i es diferencien principalment pel bec. Són petrells menuts, amb una llargària al voltant de 26 cm i una envergadura de 410 – 455 mm. El plomatge de totes les espècies és d'un gris blavós per sobre, una miqueta més fosc al pili. Costats de la cara de color gris amb una taca negra darrere i sota l'ull. Un dibuix negre en forma de W a la cara dorsal de les ales. Blanc per sota de les ales. Cua amb forma de tascó, grisa amb una franja terminal negra. Bec gris blavós i potes negres.
En primer lloc, tenen conductes nasals que s'uneixen al bec superior anomenats naricorns, tot i que els narius de l'albatros es troben als costats del bec. El bec dels Procellariiformes també són únics, ja que estan dividits en entre set i nou plaques còrnies. El gènere produeix un oli estomacal compost d'èsters de cera i triglicèrids que s'emmagatzema al proventrícul. Aquest es pot ruixar des de la boca com a defensa contra els depredadors i com a font d'aliment rica en energia per als pollets i per als adults durant els llargs vols.[1] Finalment, també tenen una glàndula de sal situada a sobre del conducte nasal i que ajuda a alliberar la sal de l'aigua de mar que sovint s'empassen. La glàndula excreta una solució salina concentrada pel nas.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]Són pelàgics i poques vegades tornen a terra, excepte per reproduir-se. A més, tots es queden a l'hemisferi sud i es reprodueixen a les illes subantàrtiques, excepte el petrell prió beccurt (P. turtur) que es reprodueix a les illes subtropicals.[3]
Comportament
[modifica]Els membres d'aquest gènere principalment s'alimenten de zooplàncton filtrant l'aigua a través del bec superior. Alguns fins i tot practiquen l'hidroplanatge, una tècnica en què filtren l'aliment de l'aigua mentre volen amb el bec lliscant l'aigua. Es reprodueixen en colònies i ho fan a prop de l'oceà, generalment amb la mateixa parella de per vida. Tots dos sexes ajuden a incubar l'ou i cuiden el pollet.[4]
Taxonomia
[modifica]El gènere Pachyptila va ser introduït el 1811 pel zoòleg alemany Johann Karl Wilhelm Illiger.[5] El nom combina el grec antic «pakhus» que significa “dens” o “espès” amb «ptilon» que significa “ploma” o “plomatge”.[6] L'espècie tipus va ser posteriorment designada com a pretrell prió becample (P. vittata) pel naturalista anglès Prideaux John Selby el 1840.[7][8] El nom anglès “prion” prové del grec antic «πριόνι» («prióni», “serra”), en referència a les vores serrades del bec.[9]
Es classifiquen en 7 espècies:[10]
- Petrell prió becample (Pachyptila vittata).
- Petrell prió de Salvin (Pachyptila salvini).
- Petrell prió de MacGillivray (Pachyptila macgillivrayi).
- Petrell prió antàrtic (Pachyptila desolata).
- Petrell prió becfí (Pachyptila belcheri).
- Petrell prió beccurt (Pachyptila turtur).
- Petrell prió becgròs (Pachyptila crassirostris).
Referències
[modifica]- ↑ Grzimek, Bernhard; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter Joseph; Olendorf, Donna; Hutchins, Michael. Grzimek's animal life encyclopedia. Second ed. Detroit (Mich.): Thomson Gale, 2003, p. 107–111. ISBN 978-0-7876-7750-3.
- ↑ Ehrlich, Paul R. The Birders Handbook. Nova York: Simon & Schuster, 1988, p. 29-31. ISBN 978-0-671-65989-9.
- ↑ Clements, James F.; Clements, James F. The Clements checklist of birds of the world. 6th ed. Ithaca: Comstock Pub. Associates/Cornell University Press, 2007. ISBN 978-0-8014-4501-9.
- ↑ Grzimek, Bernhard; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter Joseph; Olendorf, Donna; Hutchins, Michael. Grzimek's animal life encyclopedia. 2a. ed.. Detroit: Thomson Gale, 2003, p. 123-133. ISBN 978-0-7876-7750-3.
- ↑ Illiger, Johann Karl Wilhelm. Prodromus systematis mammalium et avium. Berolini: Sumptibus C. Salfeld, 1811, p. 274.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 288. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Selby, Prideaux John. A catalogue of the generic and sub-generic types of the class Aves, birds : arranged according to the natural system : with separate lists distinguishing the various quarters of the globe in which they are to be procured. Newcastle: T. and J. Hodgson, 1840, p. 49.
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.1. 2a. ed.. Cambridge: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 79 [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 316. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Petrels, albatrosses – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 31 agost 2025].
