Petrona Viera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPetrona Viera
Petrona viera.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1895 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFeliciano Alberto Viera Borges Modifica el valor a Wikidata

Petrona Viera (Montevideo, 24 de març de 1895 Montevideo, 4 d'octubre de 1960) va ser una pintora uruguaiana reconeguda per la seva participació en el moviment planista i per ser una de les primeres dones en l'escena de la plàstica de l'Uruguai.[1]

Biografia[modifica]

Maria Petrona Viera Garino va ser filla de Carmen Garino i Feliciano Viera. Va patir als dos anys una meningitis que la va deixar sorda, i va aprendre des de petita amb una mestra especialitzada a llegir els llavis i fer-se entendre per llengua de signes. Els seus pares van entendre que l'ensenyament era fonamental, de manera que van contractar a una mestra francesa especialitzada en nens sords, Madame Madeleine Larnaudie, qui es va encarregar d'educar la nena perquè aconseguís comunicar-se amb el seu entorn.[2]

La seva obra[modifica]

Atents als seus interessos artístics, els seus pares li van proposar estudiar dibuix i pintura. Quan tenia aproximadament vint anys, va començar a rebre classes privades de pintura a casa amb el mestre català-uruguaià Vicente Puig. Des de 1922, Guillermo Laborde va ser el seu mestre i conseller, els ensenyaments del qual la van afiliar al corrent planista. El 1926 va realitzar la seva primera exposició individual a la Galeria Maveroff.[3] També va ser deixeble de Guillermo Rodríguez, amb qui va començar a produir gravats, aquarel·les i ceràmiques.[4]

El planisme es pot veure des de dos punts de vista. Un d'ells és que es tracta d'un moviment artístic caracteritzat per destruir la tridimensionalitat, recorrent a imatges bidimensionals situades en plans superposats o caracteritzat per un tractament pla dels colors, una paleta lluminosa dominada més per matisos que per colors primaris, i una perspectiva esbiaixada, el que genera que els motius semblen trobar-se pràcticament en un mateix pla. En el període comprès entre 1920 i 1930, diversos artistes uruguaians com José Cuneo Perinetti, Carmelo de Arzadun i Alfredo De Simone, entre d'altres, van realitzar obres planistes. Però els temes de Petrona Viera són diferents als típics dels planistes,[5] ja que va preferir pintar escenes quotidianes, com per exemple de casa seva, de nens jugant i estudiant, dels servents, de la feina de les seves germanes amb el teixit.[6] Amb el pas del temps, va començar a pintar paisatges, en els quals els planistas es destaquen molt més.

El 1923, María Petrona va començar a exposar a Montevideo, participant després en exposicions col·lectives a Buenos Aires, París, Xile i Bolívia.[7]

Referències[modifica]

  1. «Petrona Viera (1895-1960)» (en castellà). Museu Nacional d'Arts Visuals (MNAV).
  2. «Petrona Viera» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Cultura Sorda, juliol 2007.
  3. Nopitsch, Juan Andrés. «Petrona Viera: la primera artista profesional uruguaya» (en castellà).
  4. VV.AA.. Mujeres uruguayas: el lado femenino de nuestra historia (en castellà), 2001. 
  5. Argul, 1975.
  6. Di Maggio, 2017, p. 279.
  7. Rela, 2002, p. 217.

Bibliografia[modifica]

  • Argul, José Pedro. Proceso de las artes plásticas en Uruguay (en castellà). Ed. Barreiro y Ramos, 1975. 
  • Di Maggio, Nelson. Artes visuales en Uruguay: diccionario crítico (en castellà), 2017. 
  • Rela, Walter. Personalidades de la cultura uruguaya (en castellà). Montevideo: Biblioteca Nacional de Uruguay, 2002. 

Enllaços externs[modifica]