Petros Mavromikhalis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPetros Mavromikhalis
Πετρόμπεης Μαυρομιχάλης
Petrobeis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Πέτρος Μαυρομιχάλης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1765 Modifica el valor a Wikidata
Areopoli (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1848 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Greece.svg  President Govern provisional
10 de maig de 1823 – 31 de desembre de 1823
Dades personals
NacionalitatGrega
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióOrtodoxa grega
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'independència de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMavromichalis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna Benakis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsIlias Mavromichalis (en) Tradueix
Ioannis P. Mavromichalis (en) Tradueix
Dimitris Mavromichalis (en) Tradueix
Georgios Mavromikhalis
Anastásios Mavromichális
Panagiotitsa Mavromichalis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePierros Mavromichalis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansQ12878367 Tradueix, Konstantinos Mavromichalis (en) Tradueix, Kyriakoulis Mavromichalis (en) Tradueix i Antonis Mavromichalis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Petrobey Mavromichalis signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Petros Mavromikhalis (en grec:Πετρόμπεης Μαυρομιχάλης) (Limeni (Península de Mani, 6 d'agost de 1765 - 17 de gener de 1848 Atenes (Grècia)) també conegut com a Petrobey (Πετρόμπεης) fou un polític grec. La seva família tenia una llarga història de revoltes contra l'Imperi Otomà, que va governar la major part del que avui és Grècia.

Biografia[modifica]

Monument de Petros Mavromikhalis a la Península de Mani.

El seu avi Georgakis Mavromikhalis i el seu pare Pierros "Mavromikhalis" Pierrakos hi eren entre els líders de la revolta d'Orlov. La revolta va ser seguida per un període de lluites internes entre els líders de la Península de Mani, i aviat, el jove Petros va guanyar una sòlida reputació per la seva mediació en els conflictes i aconseguir la reunió de les famílies enemigues. Durant aquest període, possiblement, va fer alguna aliança amb Napoleó Bonaparte, qui estava lluitant a Egipte; Napoleó volia atacar l'Imperi Otomà, en coordinació amb la revolta grega. El fracàs de Napoleó a Egipte va condemnar aquest pla.

Petros es va convertir en membre del primer senat grec, sota el lideratge de Ioannis Kapodístrias. Els dos homes aviat es van enfrontar a propòsit de la insistència de Kapodístrias «en l'establiment d'una administració regional centralitzada basada en els nomenaments polítics, en substitució del sistema tradicional de lleialtats familiars». El germà de Petros, Tzanis va liderar una revolta contra el governador designat de Lacònia, Kapodístrias va invitar els dos germans per negociar i aconseguir una solució, però quan es van presentar, van ser arrestats. Des de la seva cel·la, Petros va tractar de negociar un acord amb Kapodístrias; aquest es va negar. Després, el germà de Petros i el seu fill Georgios Mavromikhalis van ser assassinats per Kapodístrias el 9 d'octubre de 1831. Petros va desaprovar públicament l'assassinat. Kapodístrias va ser succeït pel rei Otó I de Grècia, l'actitud del qual envers Mavromikhalis era molt més amigable. Petros es va convertir en vicepresident del Consell d'Estat, i més tard senador. També va ser un dels pocs grecs que se li va atorgar la Gran Creu de l'Orde del Redemptor.[1] Va morir a Atenes el 17 de gener de 1848, i va ser enterrat amb grans honors.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petros Mavromikhalis
  1. Kladis, A.I. «Κεφάλαιον Όγδοον. Περί της συστάσεως Τάγματος Αριστείας δια το Βασίλειον της Ελλάδος.». A: Βασιλική Τυπογραφία και Λιθογραφία. ΕΦΕΤΗΡΙΣ (Almanach) του Βασιλείου της Ελλάδος δια το έτος 1837, 1837, p. 123–136. 
  • Κ. Ζησίου, Οι Μαυρομιχάλαι. Συλλογή των περί αυτών γραφέντων, (K. Zisiou, The Mavromichalai. Collection of their own scripts, Athens,1903)
  • Ανάργυρου Κουτσιλιέρη, Ιστορία της Μάνης, (Anargiros Koutsilieris, History of Mani, Athens, 1996)
  • Αγαπητός Σ. Αγαπητός (1877). Οι Ένδοξοι Έλληνες του 1821, ή Οι Πρωταγωνισταί της Ελλάδος σελ. 40-47. Τυπογραφείον Α. Σ. Αγαπητού, Εν Πάτραις -ανακτήθηκε 13 Αυγούστου 2009-. (Agapitos S. Agapitos, The 1821 Glorious Greeks, The Protagonists of Greece, pg 40-47. A.S. Agapitou Press, Patras -1877 - reimpression 8.13.2009)