Peyo
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Pierre Culliford ![]() 25 juny 1928 ![]() Schaerbeek (Bèlgica) ![]() |
Mort | 24 desembre 1992 ![]() Brussel·les (Bèlgica) ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Dades personals | |
Altres noms | Peyo ![]() |
Formació | Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura i còmic ![]() |
Ocupació | Autor de còmics, guionista i ninotaire ![]() |
Ocupador | Spirou ![]() |
Moviment | L'École de Marcinelle ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Nine Culliford ![]() |
Fills | Thierry Culliford ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Peyo (en francès: Pierre Culliford) (Schaerbeek, 25 de juny de 1928 – Brussel·les, 24 de desembre de 1992) pseudonim de Pierre Culliford, va ser un dibuixant de còmics belga.[1]
Biografia[modifica]
Va començar els seus estudis a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les, però al cap d'uns mesos la va abandonar. Després va començar a treballar a un estudi d'animació, on coneixeria a autors com Morris i Franquin. Més tard va treballar per a agències de publicitat; apassionat de la història de l'edat mitjana crea el seu primer personatge medieval Jan, a qui aviat va buscar un company, passant a ser la sèrie Jan i Trencapins.
L'any 1958 publica l'àlbum La flauta de sis forats, en la qual apareixien per primera vegada Els barrufets com a personatges secundaris. L'èxit instantani dels barrufets i el treball de Peyo en les seves versions d'animació, marxandatge, etc. Van obligar amb el temps Peyo a abandonar els seus altres personatges, fins al punt d'arribar a dir que se'n sentia "presoner".
El 1992 va morir d'un atac de cor.
Obra[modifica]
Personatges creats per Peyo:
- Els barrufets (Les schtroumpfs)
- Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit)
- Benet Tallaferro (Benoit Brisefer)
- Poussy
- Pierrot et la lampe
- Jacky et Celestin
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.163. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peyo |
- Bibliografia completa (francès)