Vés al contingut

Phibsborough

Plantilla:Infotaula geografia políticaPhibsborough
Imatge

Localització
Map
 53° 21′ 39″ N, 6° 16′ 22″ O / 53.3607°N,6.2727°O / 53.3607; -6.2727
EstatIrlanda

ProvínciaLeinster

Entitat territorial administrativa desaparegudacomtat de Dublín

Gran ciutatDublín Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud49 m Modifica el valor a Wikidata

Phibsborough (gaèlic irlandès Baile Phib),[1] o Phibsboro, és un barri mixt residencial i comercial a Dublín en la República d'Irlanda. Abasta l'antic Baile Phib amb el Canal Reial al pont Cross Guns, juntament amb Glasmanogue i Broadstone, loc de l'antiga terminal del ferrocarril Midland Great Western, avui seu del Bus Eireann i Dublin Bus. Antigament Glasmanogue formava part de Phibsborough Road, al nord del drenat riu Bradogue.[2]

Localització[modifica]

Phibsborough es troba dos kilòmetres al nord del centre de la ciutat, al districte postal Dublín 7. Limita amb Glasnevin al nord, Drumcondra a l'est, Grangegorman a l'oest, i el King's Inns a Constitution Hill, al sud. El centre comercial de Phibsborough es troba al voltant de la cruïlla de les carreteres de Phibsborough i North Circular, coneguda popularmet com a Doyle's Corner.[3]

Transport[modifica]

Bus[modifica]

Phibsborough té moltes rutes del Dublin Bus caps els suburbis del nord de la ciutat: números 4, 9, 38, 38a, 38b, 39n, 39x, 40n, 46a, 83, 120, 122 i 140.

Luas[modifica]

Phibsborough també té un abaixador del luas Luas Cross City Line. The projecte Luas Cross enllaçar+a les línies de Luas Red i Green amb la línia de Broombridge a Dublín i St.Stephen's Green a l'actual Green Line. La construcció es va iniciar el juny de 2013 i s'espera que comenci a funcionar en 2017.[4]

Història[modifica]

Memorial als Voluntaris Irlandesos, 'C' Coy., per Leo Broe, a la unió de North Circular Road i Royal Canal Bank.

El nom original gaèlic irlandès, Glas Mochonóg, volia dir Verd de Mochonóg, i va evolucionar a les variants Manogue i Minogue, i anglicitzat com a Monck. Aquesta família va tenir el senyoriu local a Grangegorman i s'uní en diversos matrimonis amb la família Stanley, convertint Stanley Monck.

L'àrea de Broadstone experimentà un desenvolupament urbà important al segle xix per tal de satisfer les necessitats comercials i residencials de la seu de la Companyia del Canal Reial i Harbour Terminus. L'inici tardà de John S. Mulvaney Midland & Great Western Railway Company i l'enginyeria ferroviària han portat a un major desenvolupament de la intersecció de North Circular Road i a l'est de Blessington Street.

En el moment de l'aixecament de Pasqua, la casa de la família de Valera era al 34, Munster Street.[5] Phibsborough té un cert nombre de memorials inclòs un a Sean Healy, un noi de 15 anys membre del Fianna.[6] Healy fou un dels dos residents a Phibsborough Road morts durant l'aixecament de Pasqua, l'altra era James Kelly (18).[7] Altres participants de la zona a la Guerra Angloirlandesa són Harry Boland que va néixer i créixer a Phibsborough.[8] El seu amic Dick McKee va néixer a Phibsborough Road. Un d'els Deu Oblidats, Bernard Ryan, hi va viure fins a la seva execució a la presó de Mountjoy. L'escultura de Leo Broe al Royal Canal Bank fou commissionada a la memòria del contingent local de Voluntaris Irlandesos, creat arran d'un acte públic a la propera Parnell Square en 1913.

Residents destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Phibsborough Placenames Database of Ireland. Retrieved: 2012-01-05.
  2. Map of Dublin 1798
  3. Gifford,, Don; Robert J. Seidman. Ulysses annotated: notes for James Joyce's Ulysses. Edition: 2, illustrated, revised, annotated. University of California Press, 1989. ISBN 978-0-520-06745-5 645. 
  4. «Green light given to Luas link-up, first passengers 2017». RTÉ.
  5. Connell, Joseph E. A.. Where's where in Dublin (en anglès). Dublín: Dublin City Council, 2006, p89. 
  6. Sean Healy Commemorative plaque
  7. «Weekly Irish Times, Sinn Fein Rebellion Handbook, 1917 (extract)». National Library of Ireland. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 19 agost 2013].
  8. Fitzpatrick, David. Harry Boland's Irish Revolution. Cork University Press. ISBN 978-1-85918-386-1. 
  9. «Irish Writers - Iris Murdoch». Kennys.ie. Arxivat de l'original el 2013-02-17. [Consulta: 19 agost 2013].

Enllaços externs[modifica]