Philip Stamma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPhilip Stamma
Biografia
Naixement cap a 1705
Alep, Síria
Mort 1755 (amb 50 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Esport escacs
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar original de l'Essai sur le jeu des echecs, París 1737

Philipp Stamma (Alep, Síria, cap a 1705Londres, 1755), fou un jugador d’escacs sirià. Tot i que va néixer en territori del llavors Imperi Otomà, va residir molts anys a França i posteriorment a Anglaterra, on hi ensenyava llengües orientals. Fou un pioner dels escacs moderns i un dels jugadors més destacats de la primera meitat del segle xviii.

Biografia[modifica]

Stamma era un habitual del cafè Slaughter's Coffee House a St. Martin's Lane, Londres, que era un dels punts neuràlgics dels escacs anglesos al segle xviii, i on hi era considerat un dels més forts jugadors del país. Aquest cafè era, a Londres, l'equivalent al Café de la Régence de París.

P.Stamma, 1737
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 kd f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 kl g6 pl h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pd g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 pl g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 pd h2
a1 rl b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1 rd
Chess zhor 26.png
Les blanques juguen i guanyen[1]

L'Essai sur le jeu des echecs i la notació algebraica[modifica]

La fama i bona reputació de Philip Stamma es basa principalment en la publicació del seu llibre Essai sur le jeu des echecs publicat el 1737 a França (amb traducció anglesa, The Noble Game Of Chess de 1745, i alemanya de 1754). Gràcies a aquest llibre es va popularitzar a Europa l'estudi dels finals que ja era molt popular anteriorment a l'Orient Pròxim. El llibre estudia cent posicions aparentment desesperades, però que es poden revertir gràcies a imaginatives jugades. El llibre de Stamma també va introduir la notació algebraica com a una millor manera d’anotar els moviments d’escacs en relació a l'avui obsoleta notació descriptiva.

La rivalitat amb Philidor[modifica]

Quan Stamma vivia a Londres, aquesta ciutat i París rivalitzaven pel que fa al lideratge del món dels escacs. Mentre Stamma era el millor jugador londinenc, a París hi va sorgir el seu gran rival, Philidor, la fama del qual es va expandir ràpidament degut, en part, a la seva gran capacitat pel joc a la cega.

L'inevitable matx entre tots dos es va produir al Slaughter's Coffee House l'any 1747, a deu partides, i Philidor va demostrar la seva gran superioritat (+8 =1 -1)[2] Aquest matx va significar la confirmació de l'ascensió de Philidor al lloc més alt en el món dels escacs.

Sistema descriptiu vs sistema algebraic[modifica]

La fama assolida per Philidor després de derrotar Stamma, féu que les seves obres (que feien servir la notació descriptiva) fossin molt més llegides, cosa que va contribuir a fer que aquest fos el sistema dominant durant molt de temps.[3] La principal diferència entre el sistema d’anotació algebraic de Stamma i l'actual és que Stamma feia servir "p" per indicar peó, i que sempre indicava la lletra corresponent a la columna (a-h) d’origen davant de la lletra inicial de la peça moguda.[4]

Contribucions a la teoria dels escacs[modifica]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

El nom de Stamma s’usa avui per a denominar el gambet Stamma dins el gambet de rei (1.e4 e5 2.f4 exf4 3.h4).[5]

Notes i referències[modifica]

  1. Lés negres són a punt de coronar un peó a g1, recolzat per la torre que hi ha a h1 i les blanques tenen atacada la torre, que s'ha de moure. Fer escac a a8 no serveix, ja que el rei negre s'aniria acostant a la columna a fins amenaçar la torre, i els escacs s'acabarien. La solució és una jugada sorprenent: 1.Tg1!!, un moviment de bloqueig, que entrega la torre sencera però guanya dos temps, ja que la torre negre ha d'ocupar la casella de coronació g1, i després tornar-la a deixar lliure. Aquests dos temps són els que permetran el blanc coronar primer el seu propi peó de g6, amb escac al rei, i guanyar la partida.
  2. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  3. McCrary, R.J. «The History of Chess Notation».
  4. Davidson, Henry. A Short History of Chess (1949). McKay, 1981, p. 152–53. ISBN 0-679-14550-8. 
  5. «Gambet de rei acceptat, Gambet Stamma». 365Chess.com. [Consulta: 30 octubre 2009].

Bibliografia[modifica]