Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 octubre 1744  Tolosa (França) | ||
| Mort | 18 octubre 1818 (73 anys) La Peirosa e Fossat (França) | ||
| Alcalde de Tolosa | |||
 Diputat a l'Assemblea Nacional de França | |||
| Conseller general | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica, ciències naturals, entomologia, ornitologia i política local | ||
| Lloc de treball | París Tolosa | ||
| Ocupació | entomòleg, naturalista, professor universitari, alcalde, enciclopedista, ornitòleg, polític, botànic, col·leccionista de plantes | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Lapeyr. | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró | ||
 | |||
Felip Isidor Picot de La Peirosa (en francés: Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse) fou un naturalista occità, nascut el 20 d’octubre de 1744 a Tolosa de Llenguadoc i mort el 18 d’octubre de 1818 al castell de La Peirosa.
Biografia
[modifica]El seu pare, Jacques Picot de Buissaison de Lapeyrouse (1709-1781)[1], era un noble d'una família de comerciants, senyor de Buissaison, Lapeyrouse i Belloc. Va ser representant municipal de Tolosa i advocat al Parlament de Tolosa de 1769 a 1777[2]
Era el més gran de set fills, quatre dels seus germans van triar una carrera militar. Entre ells, el baró Étienne Guillaume Picot de Bazus, general de divisió, i el baró Jean Baptiste Picot de Buissaizon, comandant de batalló de la Guàrdia Suïssa al Palau de Versalles.
Philippe va optar inicialment per la carrera judicial i el 1768 va obtenir el càrrec d'advocat general a la Cambra d'Aigües i Boscos del Parlament de Tolosa.[3]
Un dels seus oncles, el baró de Lapeyrouse, va morir el 1775 i li va llegar la seva fortuna i el seu títol. Es va casar, el 15 setembre del 1772, amb Magdelaine de Sacaze de Saint Beat, d'una família benestant i sense preocupacions financeres.
A conseqüència de la inestabilitat política de l'època (la dissolució dels parlaments i les reformes administratives iniciades per René Nicolas de Maupeou) el 1771, va dimitir del seu càrrec per poder dedicar-se a la seva veritable passió: la història natural. A l'inici de la Revolució Francesa, va haver de pagar 1.600 francs en concepte d'impost sobre el patrimoni, fet que deixa veure que era un dels ciutadans més rics de l'Alta Garona.
Picot de Lapeirosa va passar la major part del seu temps viatjant i estudiant. El 1781, va publicar la seva "Descripció de diverses espècies noves d'ortoceràtid i ostràcids" ( Erlangen ), que són un tipus de petxines fòssils. També va publicar diversos articles sobre la fauna, la flora i els minerals dels Pirineus a les "Memòries de l'Acadèmia de Tolosa". Les seves observacions ornitològiques es van incloure al "Diccionari dels ocells", publicat com a part de l'"Enciclopèdia metòdica". El 1786, va publicar un "Tractat sobre les mines i ferreries del comtat de Foix". També va ser membre de l'Acadèmia de Ciències .
El 1789, ja era un naturalista i geòleg de renom, membre de les Acadèmies de Ciències d' Estocolm i Tolosa. Era una persona molt oberta a les noves idees. El 1806, va ser elegit membre del Acadèmia dels Jocs Florals de Tolosa[4].
Tot i que va renunciar a totes les seves funcions polítiques el 1792 va ser arrestat i va passar divuit mesos a la presó com a partidari del federalisme i president d'una secció federalista. Alliberat després de la caiguda de Robespierre, va reprendre la seva recerca i es va convertir en inspector de mines, professor d' història natural a l' escola central de Tolosa, a l' Escola de Mines de París i, el 1811, a la Facultat de Ciències de Tolosa, convertint-se el mateix any en degà d'aquesta facultat.
El 1800, va ser nomenat alcalde de Tolosa, càrrec que va ocupar fins al 1806, i es va convertir en el primer president del Consell General de l'Alta Garona. Va ser nomenat baró de l'Imperi l'11 de març de 1808 i Cavaller de la Legió d'Honor.
El seu amic Louis Ramond de Carbonnières (1755-1827), especialista en botànica i geologia dels Pirineus centrals, va decidir, el 1797, intentar arribar al cim del Mont Perdut (3355 metres) per resoldre una controvèrsia sobre l'edat de les roques calcàries de la serralada central. L'expedició estava formada per unes quinze persones, entre les quals Picot de Lapeirosa i diversos dels seus estudiants. Van trobar nombrosos fòssils però no van poder arribar al cim. El relat de l'ascens va aparèixer el 1797 sota el títol Voyage au Mont-Perdu et dans la partie adjacent des Hautes-Pyrénées .
Va ser per les seves conferències que Lapeyrouse va publicar les seves "Tables méthodiques des mammifères et des oiseaux observateurs dans le département de la Haute-Garonne" (Taules metòdiques de mamífers i ocells observats al departament de l'Alta Garona) el 1799. Lapeyrouse tenia previst publicar una flora dels Pirineus, però només va poder publicar una "Monografia de saxífrages" (1801). En va publicar una versió abreujada el 1813 amb el títol "Histoire abrégée des plantes des Pyrénées et Itinéraire des botanistes dans ces montagnes" (Història abreujada de les plantes dels Pirineus i itinerari dels botànics en aquestes muntanyes ).
En mineralogia va descriure un tipus de mineral, que ell creia nou: una mostra del pic Eredliz que anomenà koupholita. Aquesta espècie és, de fet, una varietat de la prehnita amb làmines romboidals.
Va ser l'impulsor de la creació del Museu d'Història Natural de Tolosa.
Lapeyrouse va ser un francmaçó actiu i amic d' Alexandre Du Mège ( 1780-1862). Molt influenciat per Jean-Jacques Rousseau, va fundar primer la lògia Les Amis du Désert, i després, de 1814 a 1818, va ser Mestre Venerable de la Gran Lògia Provincial de Tolosa.[5]
Va morir el 18 d'octubre 1818 al seu castell de La Peirosa e Fossat, on va dur a terme investigacions agronòmiques i va introduir l'ovella merina. Una part important de la seva biblioteca es troba actualment a les biblioteques de Tolosa.
El seu fill Isidore Picot de Lapeyrouse, nascut el 1776 i mort el 1835, el va succeir a la càtedra d'història natural a la Facultat de Ciències de Tolosa el 1818.
Aportacions
[modifica]La seva abreviatura en la terminología taxonòmica botànica és Lapeyr.
En mineralogia va descriure un tipus de mineral, que ell creia nou: una mostra del pic Eredliz que anomenà koupholita. Aquesta espècie és, de fet, una varietat de la prehnita amb làmines romboidals. Li han estat dedicades dues espècies minerals:
- La picotita és una varietat d'hercinita .
- ferropicotita ( Lacroix 1904), una varietat d' espinel·la que conté ferro.
Obres
[modifica]- Mémoires d'histoire naturelle : Description de quelques crystallisations. Histoire naturelle du Lagopède. Description de quelques plantes des Pyrénées (1774-1778)
- Déscription de plusieurs nouvelles espèces d'orthocératites et d'ostracites, Erlang (Allemagne), Wolfgang Walther, 1781 (consultable online)
- Traité sur les mines de fer et les forges du comtat de Foix (1786)
- Mémoire sur la mortalité des ormes dans les environs de Toulouse (1787)
- Histoire des plantes des Pyrénées (1791)
- Figures de la flore des Pyrénées, avec des descriptions (1795)
- Voyage au Mont-Perdu et dans la partie adjacente des Hautes-Pyrénées (1797)
- Tables méthodiques des mammifères et des oiseaux observés dans le département de la Haute-Garonne (an VII), Toulouse, Douladoure Veuve, 1798-1799 (consultable online)
- Essai sur les avortements, présenté et soutenu aux écoles de la Société de médecine de Toulouse, Dominique Izard et Philippe-Isidore Picot-de-Lapeyrouse, Toulouse, Tislet, 1802-1806 (consultable online)
- Histoire abrégée des plantes des Pyrénées et Itinéraire des botanistes dans ces montagnes (1813), Toulouse, Bellegarrigue F.-G (1818). Illustré de gravures sur métal de Jacques-Bernard Mercadier. (consultable online)
- Notice historique sur M.r Jean Viguerie, chirurgien en chef de l'Hôtel-Dieu Saint-Jacques de Toulouse, Toulouse, Bellegarrigue, 1813 (consultable online).
- Considérations sur les lycées, surtout par rapport aux départements (1815) Imprimé par le Conseil général de la Haute-Garonne et envoyé aux députés.
- Supplément à l'Histoire abrégée des plantes des Pyrénées, Toulouse, Bellegarrigue F.-G, 1818 (consultable online)
- Extraits de sa correspondance avec D. Villars (1861)
Bibliographie
[modifica]- Pierre Raymond, Essai de zoologie, soutenu le 7 fructidor, an X. Thèse sous la présidence de Picot-Lapeyrouse.
- Histoire abrégée des plantes des Pyrénées, et itinéraire des botanistes dans ces montagnes.
- Toulouse et son université. Facultés et étudiants dans la France provinciale du S,XIX, par John M. Burney, aux Presses universitaires du Mirail et Éditions du CNRS, 1988
- Le projet scientifique et architectural de rénovation du muséum d'histoire naturelle, par Georges Larrouy, Extrait des mémoires de l'académie des sciences inscriptions et belles-lettres de Toulouse Volume 165, Tome IV,2003. comunicació presentada el 23 abril 2003 davant de l'Acadèmia de Ciències, Inscripcions i Belles Lletres de Tolosa.
- Le Lycée Pierre-de-Fermat 1806-2006, Elie Acquier, Gilbert Cousteaux, Charles Crouzillac... [et al.] ; sous la direction de Olivier Rauch, éditions Association des anciens élèves du Lycée Pierre-de-Fermat, 2006
- La collection de cartes à jouer de Philippe Picot de Lapeyrouse : étude d’une production toulousaine du XVIIIe siècle, Patrimoines du Sud, volum 12 (2020) consultable online
Referències
[modifica]
- ↑ Anoblissement de Jacques Picot de Buissaison « en vertu de l'ordonnance du Sénéchal de Toulouse du 17 octobre 1781 », Alfred Jeanroy, Paul Dognon, Antoine Thomas, Annales du Midi, Université de Toulouse, Édouard Privat, 1889, p. 145.
- ↑ Alphonse Brémond, Nobiliaire toulousain-inventaire général des titres probants de noblesse et de dignité, p. 260.
- ↑ Ibid., p. 229
- ↑ Annuaire de la noblesse de France et des maisons souveraines de l'Europe, 1902, p. 230
- ↑ Site sur le patrimoine historique de la ville de Toulouse