Phoeniculus
 Puput dels arbres verda  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Bucerotiformes |
| Família | Phoeniculidae |
| Subfamília | Phoeniculinae |
| Gènere | Phoeniculus Feliks Paweł Jarocki, 1821 |
.svg){kind=icon}
Phoeniculus és un gènere d'ocells de la família dels fenicúlids (Phoeniculidae).
Descripció
[modifica]Els membres d'aquest gènere tenen becs llargs, lleugerament corbats i punxeguts amb bases robustes. La majoria passa el dia en estols de 5 a 12 ocells, enfilant-se acrobàticament als arbres o penjant-se sota les branques, picotejant les escletxes a la recerca d'insectes i altres petits artròpodes.[1] Poden ajudar-se amb la llarga cua com ho fan els picots, però les plomes de la cua no són rígides com les dels picots i es desgasten fàcilment.[2] Tot i que tenen els peus forts, el vol és curt i ondulant i no es manté a l'aire molt de temps.[1][2] Són sorollosos tot i que poden fer pauses mentre busquen menjar per cridar[1] o “riue”[2] junts i es balancegen cap endavant i cap enrere, les ales mig obertes i la cua oscil·lant cap amunt i cap avall. Aquesta cerimònia ajuda a mantenir el grup unit.[1]
En la puput arbòria verda (Phoeniculus purpureus), els mascles presenten un notable dimorfisme sexual amb becs un 36% més llargs que els de les femelles. Aquesta característica no s'atribueix a la selecció sexual o als rols reproductius, sinó a la separació ecològica, que minimitza la competència d'alimentació entre els sexes.[3]
Els grups estan formats principalment per pares, ajudants i joves. Els ajudants són ocells que, en comptes de criar, ajuden una altra parella a defensar el niu i alimentar les cries. Aquesta pràctica millora l'èxit reproductiu. Els ajudants poden criar l'any següent; a conseqüència dels vincles que van establir amb els joves que van ajudar, aquests últims poden convertir-se en els ajudants al seu torn.[1]
Espècies
[modifica]Aquest gènere està format per 4 espècies:
- puput arbòria carablanca (Phoeniculus bollei).
- puput arbòria verda (Phoeniculus purpureus).
- puput arbòria becnegra (Phoeniculus somaliensis).
- puput arbòria violàcia (Phoeniculus damarensis).
A l'espera de futurs estudis genètics i en funció del comportament morfològic, vocal i social (Dowsett-Lemaire i Dowsett, 2014), la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) manté una cinquena espècie, la puput arbòria capbruna (Phoeniculus castaneiceps). Altres autoritats l'assignen al gènere Rhinopomastus .[4]
Alhora, la mateixa classificació considera espècie de ple dret Phoeniculus granti cosa que la resta la consideren una subespècie de P. damarensis.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fry, C. Hilary. Wood-hoopoes. Firefly Books, 2003, p. 383. ISBN 978-1-55297-777-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Zimmerman, Dale A; Turner, Donald A.; Pearson, David J. Birds of Kenya and Northern Tanzania. Princeton University Press, 1999, p. 395–396. ISBN 978-0-691-01022-9. OCLC 42469893.
- ↑ Radford, Andrew N.; du Plessis, Morné A. «EXTREME SEXUAL DIMORPHISM IN GREEN WOODHOOPOE (PHOENICULUS PURPUREUS) BILL LENGTH: A CASE OF SEXUAL SELECTION?» (en anglès). The Auk, 121, 1, 2004, pàg. 178. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0178:ESDIGW]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Dowsett-Lemaire, Françoise; Dowsett, Robert J. The Birds of Ghana: An Atlas and Handbook (en anglès). Tauraco Press, 2014. ISBN 978-2-87225-007-3.
- ↑ «Phoeniculus damarensis granti (Violet Woodhoopoe (granti))». Avibase. [Consulta: 13 febrer 2025].
