Pi de Turquia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPi de Turquia
Pinus brutia
Pinus brutia(03).jpg
Fulles i pinyes
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 42347
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus brutia
Tenore
Modifica les dades a Wikidata

El pi de Turquia (Pinus brutia) és un pi natiu de l'est de l'est de la conca del Mediterrani. La major part de la seva distribució és a Turquia però també es troba a l'est de les illes de l'Egeu de Grècia, Crimea, Iran, Geòrgia, Azerbaidjan, nord d'Iraq, oest de Síria, Líban, i Xipre. Normalment es troba a altituds baixes des de 600 m a 1200 m.

Descripció[modifica]

Pinus brutia és un arbre de mida mitjana que arriba a fer 20-35 m d'alt. L'escorça és vermell taronja, gruixuda i profundament fisurada a la base del tronc. Les fulles aciculars estan en parells fan de 10-16 cm de llarg. Les pinyes són pesants i dures de 6-11 cm de llarg. Els pinyons fan 7-8 mm de llarg amb ales.

Subspècies[modifica]

El pi de Turquia està estretament emparentat amb el pi blanc (Pinus haleppensis), pi canari i pi marítim. Alguns botànics tracten el pi de Turquia com una subespècie del pi blanc, però normalment es consideren espècies diferents.

Subespècies del pi de Turquia:

  • Pinus brutia subsp. brutia var. brutia (forma típica)
    • Pinus brutia subsp. brutia var. pityusa (Geòrgia)
    • Pinus brutia subsp. brutia var. stankewiczii (Crimea)
    • Pinus brutia subsp. brutia var. pendulifolia (costa sud de Turquia)
  • Pinus brutia subsp. eldarica (Pi Eldar; Azerbaidjan; Geòrgia), tractat de vegades com espècie diferent (Pinus eldarica).

Usos[modifica]

Fulles de Pinus brutia a les muntanyes Troodos,Xipre

Sobre el pi de Turquia hi creixen poblacions de l'àfid Marchalina hellenica que en xuclar-ne la saba excreta un sucre recollit per les abelles que en fan mel de melada molt apreciada.

Se n'aprofita la fusta i se'n fan plantacions importants forestals i es fa servir en jardineria de zones seques també als Estats Units on és molt apreciat

També rep altres noms comuns com el de pi de Calàbria on va ser descrit botànicament i pi del Mediterrani oriental.

Referències i enllaços externs[modifica]