Piapoco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Piapoko)
Infotaula de llenguaPiapoco
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius6.400 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Grup ètnicWenaiwika Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deWenaiwika, Guainía, Guaviare, Vichada i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pio Modifica el valor a Wikidata
Glottologpiap1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepio Modifica el valor a Wikidata
UNESCO308 Modifica el valor a Wikidata
IETFpio Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2955 Modifica el valor a Wikidata

El piapoco és una llengua del grup amaçònic de la família arawak, juntament amb l'achawa i tariana.[1][2] És parlat per unes tres mil persones, els piapoco o wenaiwika, als marges dels rius Meta, Vichada, i Guaviare a Colòmbia i Veneçuela [3][4] És una llengua amenaçada.[4]

Història[modifica]

Els wenaiwika provenen de la tribu més gran, els piaroes, que són indígenes de la selva tropical amazònica[5] Van viure originalment a la secció mitjana del riu Guaviare, que es va traslladar més tard al segle xviii per evitar colons, missioners i altres.[6]

Gramàtica[modifica]

Deloris Klumpp va escriure un diccionari piapoco-espanyol que contenia 2.500 paraules, en què es capturava la identificació botànica de les plantes, encara que no totes.[2] El llenguatge piapoco segueix les següents regles gramaticals: sufix plural -nai utilitzat només per a animats, sufixos masculins derivatius -iri, femení -tua, sufix -mi 'tardà, desaparegut,' nominalitzant -si, marcador declaratiu d'ànim -ka. [3] El piapoco és únic pel fet que sembla ser un llenguatge nominatiu-acusatiu.[2]Hi ha divuit fonemes segmentaris, catorze consonants i quatre vocals en la llengua Piapoco.[7]

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Anteriors Centrals Posteriors
tancades i o
Obertes e a

Les vocals es realitzen nasals quan estan al costat de consonant nasal. Les vocals accentuades es realitzen amb un lleuger allargament.

L' accent és fonèmic, recau sobre qualsevol de les síl·labes i determina significats diferents de les paraules. En canvi el to és predictible, lligat a l'accent: alt en la síl·laba accentuada i molt baix e la següent.

Consonants[modifica]

labial dental alveolar palatal velar glotal
Oclusives sordes p t k
sonora b d
nasals m n
Fricatives θ h
Africades c (ʦ)
vibrants r
aproximant w i (j)

L'africada alveolar [ʦ] varia lliurement amb l'africada palatal [ʧ]. La aproximante labial [w] es realitza com a fricativa labial [β] abans de les vocals anteriors [i], [e].

Bilingüisme[modifica]

La paraula Piapoco és un sobrenom espanyol en referència al tucà.[3] La majoria dels piapoco parlen també castellà.[6] Els parlants que han tingut menys contacte amb castellanoparlants pronuncien més sovint el els fonemes "s" com a fricativa interdental sense veu.[7]Els parlants més joves de la llengua piapoco tendeixen a eliminar la "h" més que els parlants més vells a causa del seu contacte amb la llengua espanyola.[7]

Quan una gran part de la gent entra en contacte amb un altre idioma i en té competència, el seu idioma s’assembla gradualment a l’altre.[8] Això permet una convergència gradual, on la gramàtica i la semàntica d'un idioma comencen a reproduir-se l'altra.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Seifart, F «Causative Marking in Resígaro (Arawakan): A Descriptive and Comparative Perspective». International Journal of American Linguistics, 78, 3, 2012, pàg. 369–384. DOI: 10.1086/665917.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Aikhenvald, Alexandra Y. «Review of Vocabulario Piapoco-Español, ; Bosquejo del Macuna: Aspectos de la cultura material de los macunas--Fonología; Gramática,, , ; Gramática Pedagógica del Cuiba-Wámonae: Lengua indígena de la familia lingüística guahiba de los llanos orientales». International Journal of American Linguistics, 64, 2, 01-01-1998, pàg. 168–173. DOI: 10.1086/466355. JSTOR: 1265983.
  3. ↑ 3,0 3,1 Klumpp, James; Burquest, Donald A. «Relative Clauses in Piapoco». International Journal of American Linguistics, 49, 4, 01-01-1983, pàg. 388–399. DOI: 10.1086/465801. JSTOR: 1265211.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Did you know Piapoco is threatened?».
  5. ↑ Piapoco Indians. (n.d.). Retrieved March 09, 2017, from http://www.indian-cultures.com/cultures/piapoco-indians/ Arxivat 2019-02-26 a Wayback Machine.
  6. ↑ 6,0 6,1 Flowers, N. M. (n.d.). Piapoco. Retrieved March 09, 2017, from {{format ref}} http://www.everyculture.com/South-America/Piapoco.html
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Klumpp, D. (1990). Piapoco Grammar. 1-136. Retrieved March 9, 2017, from https://www.sil.org/resources/archives/18810.
  8. ↑ 8,0 8,1 Aikhenvald, Alexandra Y. «Mechanisms of Change in Areal Diffusion: New Morphology and Language Contact». Journal of Linguistics, 39, 1, 01-01-2003, pàg. 1–29. DOI: 10.1017/s0022226702001937. JSTOR: 4176787.

Bibliografia[modifica]

  • Klumpp, Deloris A. A Grammar of Piapoco. SIL International, 2019. 
  • Klumpp, James y Deloris de (1979) "Piapoco", traducción de María Teresa Cristina; Aspectos de Cultura Material de Grupos Étnicos de Colombia II: 251-277. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Sudo, Timothy (1976) "Fonología del Piapoco"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos III: 8-13. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Telban, Blaz (1988) "Piapoko"; Grupos Étnicos de Colombia. Etnografía y Bibliografía: 379-381. Cayambe: Ediciones Abya-Yala.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Piapoco&oldid=33184402»