Piaroa
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | Veneçuela 13.000 (2012) Colòmbia 700 (2012) |
Autòcton de | Guaviare, Vaupés, Vichada, Bolívar i Amazones |
Estat | Colòmbia i Veneçuela |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües salibanes | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable i 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | pid |
Glottolog | piar1243 |
Linguasphere | 87-FAA-a |
Ethnologue | pid |
UNESCO | 2055 |
IETF | pid |
Endangered languages | 2954 |
El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.[1]. Loukotka (1968) informa que es parla al llarg del riu Sipapo, el riu Orinoco i el riu Ventuari.[2]
La llengua wirö (comunament anomenada maco) n'està estretament relacionada, formant la branca piaroiana de la família.[3]
Utilització
[modifica]El piaroa és una llengua en perill d’extinció, però gràcies a la forta identitat ètnica de la seva gent, es conserva molt bé. A Veneçuela és reconegut per l'article 4 de la Llei de llengües indígenes de 2008 als Estats d'Amazones i Bolívar.[4] El parlen aproximadament 13.000 persones a Veneçuela el 2012, principalment a la riba sud de l'Orinoco i el riu Paguasa a Manapiare al Estat d'Amazones i a Estat de Bolívar. A Colòmbia, tenia 770 parlants el 2012 al municipi de Santa Rita (Vichada), entre els rius Vichada i Guaviare al departament de Vichada. Els seus parlants també utilitzen el maquiritari, el yabarana i el castellà.
Fonologia
[modifica]Bilabial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
nor. | lab. | |||||||
Oclusiva | Plana | p | t | k | kʷ | ʔ | ||
Aspirada | pʰ~ɸ | tʰ | kʰ | kʰʷ | hˣ | |||
Ejectiva | pʼ | tʼ | kʼ | kʷʼ | ||||
Glotal | ˀb | ˀd | ||||||
Africada | Plana | t͡ʃ~t͡s | ||||||
Aspirada | t͡sʰ | |||||||
Ejectiva | t͡sʼ | |||||||
Fricativa | s | |||||||
Nasal | m | n | ||||||
Bategant/Lateral | ɾ | ʎ | ||||||
Aproximant | w | j~dʲ |
Frontal | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i | ɨ | u ɯ |
Mitjana | e | ɤ~o | |
Oberta | æ | ɑ~ɒ |
Referències
[modifica]- ↑ Bibliothèque Nationale de France, bnf.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Zamponi, R. 2017 'Betoi-Jirara, Sáliban, and Hodɨ: relationships among three linguistic lineages of the mid-Orinoco region'. Anthropological Linguistics 59: 263-321.
- ↑ Piaroa a Ethnologue (18th ed., 2015).
- ↑ Mosonyi, Esteban E. Elementos De Gramática Piaroa: Algunas Consideraciones Sobre Sus Clases Nominales, 2002.
Bibliografia
[modifica]- Germán Nicolás Freire i Aimé Tillett (dirs.). «Los Piaroa (Huǫttü̧ją/De’aruhua)». A: Salud Indígena en Venezuela. 1. GEA, 2007, p. 383. ISBN 978-9802260485..
- Overing, Joanna. «Los Wothuha». A: Los Aborígenes de Venezuela. Etnología contemporánea 2. Fundación La Salle de Ciencias Naturales-Instituto Caribe de Antropología y Sociología, 1988, p. 736. ISBN 9-80010241-8..
- Rivet, Paul «Affinités du Saliba et du Piaróa». Journal de la Société des Américanistes, 12, 1920, pàg. 11-20.
- Zent, Stanford R. «Piaroa». A: Encyclopedia of World Cultures. South America. 7. G.K. Hall, 1994, p. 488. ISBN 0-81611813-2.
- Harald Hammarström «The status of the least documented language families in the world». Language Documentation & Conservation, 2010, pàg. 177-212. ISSN: 1934-5275.