Pic de Marboré

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaPic de Marboré
Panorámica del Marboré, el Cilindro y el Monte Perdido.jpg
Tipologia muntanya
És part de Massís del Mont Perdut i Pirineus
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província d'Osca
Municipi Fanlo
Característiques
Altitud 3248 m
Prominència 78 m

Excursionisme i escalada
Ruta normal Des del Refugi de Gòriz o des del de Sarradets
42° 41′ 34″ N, 0° 00′ 42″ E / 42.6928°N,0.01167°E / 42.6928; 0.01167
Modifica dades a Wikidata

El Pic de Marboré (en aragonès Plan de Marmorés), amb 3.248 m[1] d'altitud i una prominència de 78 m,[2] és un dels cims del massís del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de més de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (Vall d'Ordesa) i França (Circ de Gavarnie).[3][4][5]

Juntament amb el Casco de Marboré, la Torre de Marboré, l'Espatlla de Marboré i els Pics de la Cascada (Central, Oriental, Occidental) forma la impressionant paret nord del Circ de Gavarnie, amb 1500 m de desnivell des del fons de la vall i on es troba la cascada més llarga d'Europa, la Cascada de Gavarnie amb 425 m de caiguda.[6]

Rutes[modifica | modifica el codi]

Des de la cara aragonesa l'aproximació en cotxe s'acostuma a fer fins al Prat d'Ordesa o fins a la vall de Bujaruelo. Des de França se sol deixar el cotxe a l'estació d'esquí de Gavarnie-Gèdre.

Des d'Ordesa s'acostuma a pujar primer fins al refugi de Gòriz i des d'aquest, se segueix la ruta clàssica del Mont Perdut per desviar-se més tard a l'oest, buscant la base del Pic de Marboré.

Des de Gavarnie i des de Bujaruelo cal arribar fins al refugi francès de Sarradets, just sota la Bretxa de Roland. Cal travessar la bretxa i flanqujar la serra per la cara aragonesa fins a arribar als peus del Pic de Marboré.

Per la Vall de Pineta també s'accedeix des del refugi de Pineta (1.240 m).[7]

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha indicis que Philippe de Nemours el 1846 podia haver estat el primer a escalar el Pic de Marboré, però no se sap amb seguretat, amb la qual cosa s'estableix la primera ascensió el 24 de setembre de 1865 per part de Russell i Hippolyte Passet.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. Coll, Xavier; Coll, Joan. Ordesa Vignemale Mte Perdido, Esc. 1:40.000. 4a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1976 (E-25). ISBN 84-7011-067-5. 
  3. Pic de Marboré (Approved - N) a GEOnet Names Server, United States National Geospatial-Intelligence Agency
  4. El Marboré (Approved - N) a GEOnet Names Server, United States National Geospatial-Intelligence Agency
  5. «Marboré». Summitpost.
  6. «La gran cascada de Gavarnie | Viaje al Pirineo» (en es-es). [Consulta: 11 octubre 2017].
  7. Millán, Vicente. «Pineta» (en es-es). Fam.es. [Consulta: 9 octubre 2017].
  8. Queinnec, Philippe. «Les premières ascensions des 3000» (en fr). [Consulta: 11 octubre 2017].