Picaria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Picaria de l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena
Picaria de Bolsover Castle (s.XVII).

Una picaria,[1] piqueria[2] o picador[3] és un indret destinat a picar, exercitar o ensinistrar cavalls. Algunes picaries són adequades per a fer competicions o exhibicions. Altres piqueries es destinen a escoles d’equitació. L'element fonamental d’una picaria és l’anomenada pista: una superfície plana de dimensions prou grans per a permetre l'evolució de diversos cavalls, amb genet o sense.

A més del significat d’indret físic, la paraula “picaria” (en portuguès i català) designa l’art d’amansir i ensinistrar cavalls.[4][5]

Història[modifica]

Des de l’antigüitat hi ha exemples d’exhibicions i jocs amb cavalls muntats. Aquestes mostres, individuals i collectives, exigien un indret adequat per a poder-se produir. Ja fos en una plana al costat d’un campament, en una plaça enmig de la ciutat, o en la plaça d’armes d’un castell, la necessitat d’una picaria és evident. En cada cas, l’ús repetit d’una “instal·lació” provisional havia de transformar-la en definitiva, amb un nom popular que n’indiqués la funció: picaria en el cas català.

Alexandre el Gran va admirar i sotmetre Bucèfal en un indret apropiat.[6] De les desfilades de la cavalleria grega, comentades per Xenofont, caldria dir el mateix.[7] Pere el Gran i els seus cavallers (“armeggiando egli alla catalana” segons Boccacio)[8] ho degueren fer en un espai prou pla, ampli i sense obstacles... Els exemples podrien multiplicar-se al llarg del temps i en diverses localitzacions. Un cas prou concret es produí a Nàpols quan les escoles d’equitació esdevingueren populars i famoses i es basaren en els “maneggi” (singular “maneggio”) existents: les picaries.[9][10]

Origen del terme[modifica]

La paraula picaria està relacionada amb l’acció de picar els cavalls i la professió de picador de cavalls. Picar un cavall vol dir ferir-lo amb els esperons, picar-lo amb els esperons, esperonar-lo: estimular-lo per a que corri més.[11][12][13]

Els picadors de cavalls tradicionals eren ensinistradors de cavalls i professors d'equitació. Els esperons formaven part del seu equipament bàsic. Tots els tractats d'equitació clàssics dedicaven un capítol als esperons.

Llengua Recinte tancat Recinte obert
Anglès riding hall, indoor arena, indoor school, indoor ring riding arena, raiding ring, manège
Català picaria coberta pista d’equitació
Portuguès picaria picaria
Francès manège carrière
Italià maneggio maneggio
Castellà picadero cubierto picadero, pista hípica
Alemany Reithalle
Neerlandès manege
Suec ridhus
Finès maneesi
Noruec ridehall

Ús habitual[modifica]

La majoria de diccionaris catalans no recullen el terme « picaria ». I tradueixen el terme castellà « picadero » per picador. El terme picador de cavalls tampoc no és freqüent i és substituït per « professor o mestre d’equitació » en l’actualitat. La llengua portuguesa conserva les paraules « picaria » i « picador », i també « picadeiro ».[14][15]

Variants[modifica]

Les picaries poden ser descobertes, amb coberta i sense parets, o cobertes i tancades (a l’interior d’un edifici o projectades com una edificació independent). Arreu del món és conserven algunes picaries monumentals de l’època barroca de gran interès arquitectònic.

Les picaries han disposar d’instal·lacions complementàries properes: estables, clínica veterinària, magatzems de menjar, etc. Les picaries integrals (clàssiques i modernes) incorporen aquestes instal·lacions en el mateix edifici.

Exhibició de la unitat muntada de la Guardia Urbana de Barcelona en una de les pistes de La Foixarda

Forma i dimensions[modifica]

La forma acostuma a ser rectangular. Les dimensions de les pistes de les picaries són molt diverses. En alguns casos estan normalitzades. Per exemple: en Doma clàssica hi ha una pista petita de 20x40 m i una pista gran de 20x60 m. En molts casos les dimensions són lliures i s’adapten a les possibilitats del terreny (L’Escola Municipal d'Hípica La Foixarda, a Barcelona, disposa de tres pistes de 21x21, 21x56 i 46x 56 m, respectivament).

Sòl[modifica]

En les picaries modernes el material del sòl és artificial o està preparat per a oferir unes condicions adequades a la seva funció de ser trepitjat pels cavalls. Pot ser de sorra, serradures de fusta, encenalls de fusta, gransa de suro o d’altres materials. O una combinació dels anteriors. La sorra sembla ser la millor elecció: rellisca menys i és més fàcil de mantenir.

Per a limitar l’aixecament de pols, les pistes poden tenir integrat un sistema de ruixat amb aigua. També és freqüent el ruixat manual.

Parets inclinades en un corral de treball.

Límits[modifica]

En les hípiques més modestes les pistes de pràctica poden reduir-se a un corral tancat per tanques més o menys senzilles. Les pistes a l’aire lliure poden ser obertes o disposar de tanques. Aquestes tanques poden ser econòmiques o sofisticades. Les pistes cobertes amb tancaments desmuntables afegits són molt semblants a les anteriors.

Les picaries cobertes permanents, constituïdes per edificis arquitectònics, disposen de tanques llises de construcció sòlida. Molt sovint les parets de les tanques no són verticals, sinó que presenten una inclinació cap a l'exterior. Aquesta inclinació ofereix la funció anomenada de “guarda-botes” o “guarda-cames”, protegint al genet de quedar atrapat contra la paret.

Altres aspectes[modifica]

Les pistes hípiques han de disposar d’una bona il·luminació. En les pistes descobertes cal un enllumenat artificial si hom desitja treballar de nit. En les pistes cobertes cal assegurar, si és possible, una il·luminació natural emprant finestrals i lluernes. La llum artificial ha de ser difosa i distribuïda uniformement per tota la pista.

Les característiques acústiques d’una picaria tancada haurien de ser les adequades considerant la sensibilitat dels cavalls als sorolls. Els cavalls tenen una oïda molt sensible i poden reaccionar malament als sorolls inesperats.[16] Els sorolls “desitjables” poden ser naturals (els que fan cavalls i genets en el decurs de la seva activitat, ordres verbals d’un professor,...etc) o artificials (música ambiental, música d’espectacle o entrenament, locutor parlant als altaveus de pista,...etc). També hi ha sorolls "indesitjables", naturals o artificials.[17] La literatura sobre l’acústica de les picaries en actiu sembla limitada.[18] Hi ha diversos exemples d’estudis acústics sobre picaries transformades en sales de concert, sales de conferències i altres.

Instal·lacions modernes[modifica]

Picador modern, cobert i ventilat.
Picador cobert, d'estructura metàl·lica i tancament tèxtil.
Picaria coberta a Altenhorst (Langenhagen), Alemanya.
Picaria de l'École nationale d'équitation a Saumur, (1972).
Picaria a l'escuderia nacional de Bábolna (Hongria).
Picaria de la Real Escuela Andaluza del Arte Ecuestre. Integrada al Palau del duc d’Abrantes (Jerez de la Frontera) .

Picaries monumentals[modifica]

Manège de Moscou.
Manège de Sant Petersburg.
Manège Mikhailovsky (Sant Petersburg).

Referències[modifica]

  1. DCVB: Picaria.
  2. DCVB: Piqueria.
  3. DCVB: Picador.
  4. Catalunya. Constitucions, capitols y actes de cort fetas y atorgats per la S.C.R. magestat del rey nostre senyor don Felip IV de Aragó y V de Castella, comte de Barcelona, &c., en la primera cort celebrada als cathalans en la ciutat de Barcelona, en lo monastir de Sant Francesch, en los anys 1701 y 1702 (en castellà). per manament dels ... deputats y oydors de comptes, 1702, p. 14. 
  5. de Faria, E.A.. Novo diccionario de lingua portugueza ...: seguido de um diccionario de synonymos (en portuguès). J.C. d'Aguiar Vianna, 1853, p. 202. 
  6. Plutarch's Lives of Romulus, Lycurgus, Solon ... and Others and His Comparisons: With Notes, Critical and Historical. W.L. Allison Company, 1889, p. 312. 
  7. Histoire de l'Academie Royale des Inscriptions et Belles-Lettres: depuis son establissement [jusqu'au 8 août, 1793] avec les Mémoires de littérature tirez des registres de cette Académie, depuis son renouvellement [jusques et compris l'année 1793]. (en francès). De l'Imprimerie Royale, 1780, p. 304. 
  8. Boccaccio, G. Il Decameron (en italià). Queensway Classics, 1703, p. 746. 
  9. Hengerer, M.; Weber, N. Animals and Courts: Europe, c. 1200–1800. De Gruyter, 2019, p. 80. ISBN 978-3-11-054479-4. 
  10. Tafuri, G.B.; Severini, Giuseppe. Istoria degli scrittori nati nel Regno di Napoli scritta da Gio. Bernardino Tafuri da Nardò. Tomo 1. [-3. Parte 6.] ..: Tom. 3. parte 2. in cui con ordine cronologico si dà soccinta notizia della persona, e delle opere di quelli scrittori, che fiorirono nel Regno nel secolo 16. .. (en italià), 1752, p. 140. 
  11. Nagore Laín, F. Vocabulario de la Crónica de San Juan de la Peña: Versión aragonesa, s. XIV (en castellà). Prensas Universitarias de Zaragoza, 2021, p. 101. ISBN 978-84-1340-315-1. 
  12. Esteller, P.L.. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. Espasa, 1888, p. 706. 
  13. Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana amb la correspondència castellana. Salvat, 1931. 
  14. da Silva, I.F.; de Brito Aranha, P.W.. Diccionario bibliográphico portuguez: Estudos. Applicaveis a Portugal e ao Brasil (en portuguès). Impr. Nacional, 1861, p. 386. 
  15. da Silva, A.D.. Collecção da legislação Portugueza desde a ultima compilação das ordenações: Legislação de 1775 a 1790 (en portuguès). Typ. Maigrense, 1828, p. 413. 
  16. Horses. In the Hands of a Child, p. 15. 
  17. Spooky sounds and how to reduce them.
  18. Sound in a horse-riding hall – a challenge for human and animal.

Vegeu també[modifica]