Pick and roll

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Diagrama d'execució d'un típic atac amb pick and roll. Els quadrats representen als jugadors de l'equip que ataca, numerats de l'1 al 5; les fletxes blaves llurs moviments sense pilota; les fletxes taronges els moviments amb pilota; i les fletxes verdes desmarques en aventatja.
Trevor Booker realitza un bloqueig o pantalla a Tony Parker per Kirk Hinrich.

El pick and roll, en català bloqueig i continuació,[1] és un tipus de jugada de caràcter ofensiu emprada al basquetbol i en la qual es busca o una superioritat numèrica, o un llançament fàcil a cistella o una passada amb avantatge.[2] En ella, un jugador posa una pantalla (pick o bloqueig) a un company d'equip que bota la pilota per acompanyar la seva progressió (roll o continuació) i poder aconseguir rebre la pilota. A l'NBA, la jugada es va posar de moda a la dècada del 1990..[3]

Com es realitza?[modifica]

La jugada s'inicia quan el jugador que porta la pilota es mou, mentre és defensat per un jugador de l'equip contrari, cap a un company d'equip. Aquest posa una pantalla (pick), col·locant-se quiet, sense moure's, en el camí del defensor. El defensor ha de triar llavors entre seguir defensant a l'home pilota o defensar a l'atacant que fa la pantalla. Si decideix la primera opció, l'home-pantalla es mou cap a la cistella, pivotant sobre un dels peus (roll) i ofereix una recepció amb clar avantatge ofensiu. Si el defensor decideix la segona, llavors l'home que porta la pilota disposa d'una clara opció de llançament o de passada a un tercer company. Un pick and roll ben executat és el resultat d'un treball en equip.[4][5]

El pick and roll sovint és utilitzat per una parella d'atacants d'alçades diferents, un de més petit (home pilota) i un de més gran (home pantalla). Al dur-se a terme la jugada, es produeix un desajustament favorable als atacants, ja que queda emparellat un atacant petit (més ràpid) amb un defensor alt, i un atacant alt (amb avantatge d'alçada) amb un defensor petit.

Resultats[modifica]

Un pick and roll ben fet pot donar a l'home pantalla un avantatge per aconseguir una passada amb un camí clar i net cap a cistella. També pot deixar momentàniament sense defensor a l'home pilota i permetre-li així un tir sense oposició o una passada a un altre company en bones condicions per anotar.

L'èxit de l'estratègia depèn en gran part del botador, que ha de reconèixer la situació ràpidament i prendre una decisió per llençar, passar al blocador que fa el roll o passar a un altre company més obert.

D'altres variants[modifica]

Variants del pick and roll són les anomenades pick and pop i pick and slip.

Parelles destacades[modifica]

A l'NBA, John Stockton i Karl Malone dels Jazz de Utah van fer servir amb gran èxit aquesta jugada als '90, portant al seu equip a les finals de 1997 i 1998. Stockton, base, era un gran tirador i excel·lent director de joc, i Malone, pivot poderós, un gran finalitzador. Deron Williams i Carlos Boozer, Steve Nash i Amare Stoudemire van ser d'altres parelles famoses pel seu mestratge en la realització del pick and roll.[6]

Referències[modifica]

  1. «Vocabulari del basquetbol» (en català). Federació Catalana de Basquetbol, 2013.
  2. Fuentes, Juan. «Pick and roll» (en espanyol). Desdeelbanquillo.com. [Consulta: 8 març 2013].
  3. Sergio Scariolo. «Pick and Roll» (en espanyol). Arxivat de l'original el 24 de noviembre de 2015. [Consulta: 8 març].
  4. Wissel, Hal. Basketball: steps to success, p. 143–44. 
  5. Krause, Jerry; Don Meyer, Jerry Meyer (2008). Basketball skills and drills. Human Kinetics. pp. 30–31. ISBN 978-0-7360-6707-2.
  6. Abrams, Jonathan. «N.B.A.’s Old Reliable Very Much in Vogue». The New York Times. [Consulta: 19 novembre 2009].