Picot Rus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La estructura d'acer del Duga-1 observada des l'inferior.

El Picot Rus, en anglès Russian Woodpecker, fou un notori senyal de ràdio, quel provenia de la Unió Soviètica i podia ésser escoltat a freqüència d'ona curta. Estigué operatiu entre el juliol de l'any 1979 i el 1989.

El senyal consistia en un so agut i repetitiu gravat, que s'emetia a 10 Hz. L’origen del sobrenom es deu a la semblança del so emès amb el soroll que fa el picot. La freqüència emprada i els seus salts generaven interrupcions entre les emissores legals, als radio aficionats i a les emissores utilitàries, fet que va causar una gran quantitat de queixes de països arreu del món.

Hi va hi haver moltes teories sobre l'origen del senyal. Aviat es va descobrir que es tractava d'un «radar enllà de l'horitzó» (en anglès Over The Horizon Radar, OTH). L'OTAN coneixia el sistema i li va donar un criptògram, «steel work» o «steel yard» però només en va parlar obertament després de la caiguda de la Unió Soviètica.[1]

Història[modifica]

Els soviètics havien estat treballant molt des de feia temps en un sistema d'alerta primerenca pels seus sistemes d'escut antimíssils als anys 60, no obstant això la majoria d'ells es basaven en un sistema de línia de visió que només era útil per a detectar i interceptar possibles atacs. I cap d'ells tenia la capacitat d'alertar amb suficient antelació del llançament d'un míssil, la qual cosa hauria pogut proporcionar als militars el temps necessari per a preparar-se i iniciar un plà de contra-atac. Al mateix temps, els sistemes satel·litals soviètics d'alerta primerenca encara no havien sigut correctament desenvolupats i, per tant, funcionaven malament. És així com els treballs en radars sobre l'horitzó (OTH), per a aquest us varen començar a la darreria dels anys 60.

El primer d'aquests sistemes experimentals s'anomenà com a Duga-1, i fou construït als afores de Mikolàiv, a Ucraïna, i va tenir èxit a la detecció de míssils llençats des del Cosmòdrom de Baikonur, situat a 2.500 kilòmetres de distància. Tal experiment fou posteriorment seguit pel prototip Duga-2, que també fou construït al Cosmòdrom de Baikonur, el qual aconseguí detectar míssils llençats des l'est i des de subamrins a l'Oceà Pacífic, així com míssils llançats cap a Nova Zembla. Els dos sistemes fouen apuntats cap a l'est igual que sistemes similars operacionals i completament provats. El nou sistema anomenat Duga-3 emprà un transmissor de baixa potència i un receptor. Aquests dos separats per 60 kilòmetres.[2]

Aparició[modifica]

El Picot Rus, al costat de Txernòbil.

A començaments de l'any 1976, un nou i molt poderós senyal fou detectat per tot arreu del món, aquest fou ràpidament anomenat pels radioaficionats com el Picot Rus a causa del seu so. S'estima que la potència de les seves transmissions era de 10 MW. Va ser capaç d'interrompre a l'ona curta, emissores legals i era tan poderós que fins i tot podia ser escoltat als circuits de telèfon. Això portà a una nova industria de filtres per al Picot Rus i bloquejadors de so.[3][4]

Els radioaficionats van tenir una idea per a tractar de combatre el Picot Rus, la qual consistia a tractar d'interferir-lo mirjançant una sèrie de transmissions simultànies i sincronitzades sense modulació amb continus senyals d'ona. Aquesta idea va ser considerada, però finalment abandonada perquè resultava massa impràctica. Simples pulsos de CW no mostraven cap efecte sobre el Picot Rus, però no obstant això, la re-transmissió de senyals del Picot Rus provocaven el lent augment de freqüència d'aquest, cosa que generà la creència de que, les estacions de recepció no estaven capacitades per a diferenciar els senyals de l'estació emissora o dels que li estaven transmetent.

Identificació[modifica]

Una ràpida identificació va permetre esbrinar que el senyal provenia d'Ucraïna. La confusió es devia a algunes petites diferències en reports que provenien de fonts militars properes, les quals ubicaven la font de de transmissió a diverses localitzacions. Com per exemple Kíev, Minsk, Txernòbil, Hómiel o Txerníhiv; totes aquestes ciutats fouen capacitades amb el mateix desplegament, un petit transmissor, prop de 50 kilòmetres de Txernòbil, (Al sud de Minsk, nord-est de Kíev i un receptor a 50 km al nord-est de Kíev, just a l'est de Txerníhiv, al sud de Hómiel). Desconeguda per la majoria del món, l'OTAN ja tenia consciència que existia i la denominà Steel Yard.

Fins i tot als reportaments fets anteriorment ja se sospitava que era un radar sobre l'horitzó.[5] Això recordava a la teoria més popular durant la Guerra Freda. Però també hi havia altres teories, les quals incloien interferències intencionades del Bloc Oriental cap a les comunicacions entre submarins. La teoria de les transmissions a emissores occidentals fou abandonada aviat a causa que es va comprovar que Radio Moscou i altres emissores del bloc també eeren afectades per la interferència. Altres explicacions especulatives fouen oferides a indicar que es tractava d'un sistema de control de clima o, fins i tot, un intent massiu de control mental.

Quanta més informació sobre el Picot Rus començà a estar disponible, el propòsit del senyal va començar a ser suficientment obvi. En particular, el senyal contenia una estructura clarament reconeixible en cada pulsació, la qual fou posteriorment identificada com un sistema d'una seqûència de 31-bit pseudo-aleatòria, comptant amb un amplada de banda de 100 μs i resultant en 3.1 ms per pulsació.[6]

L'any 1988, la Comssió Federal de Comunicacions conduí una investigació sobre el Picot Rus. Les dades de l'anàlisi varen mostrar que el període entre els pulsos era de 90 ms i en un abast de freqüències entre 7 i 19 MHz i un amplada de banda d'entre 0.02 a 0.08 MHz i una contínua transmissió de prop de 7 minuts.

  • El senyal fou observat inclús transmitint en 3 freqüències a la vegada; 20 Hz, 16 Hz y 20 Hz.
  • La freqüència més comuna era de 10 Hz, mentre que les de 16 Hz i 20 Hz eren usades amb reduïda freqüència.
  • Els pulsos transmesos pel Picot Rus tenien un amplada de banda de 40 KHz.

Desaparició[modifica]

A la fi dels anys 80, després de la publicació de l'informe sobre els resultats de la investigació de la Comissió Federal de Comunicacions, els senyals es van tornar menys freqüents, i l'any 1989 van desaparéixer del tot. Les raóns per a la desactivació del sistema Duga-3 no s'han fet públiques, el canvi estratègic per l'acabament de la Guerra Freda i la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 semblen ésser la principal causa. Un altre factor sembla ser l'èxit dels sistemes satel·litals de detecció primerenca US-KS, que van entrar en servei al principi dels anys 80, pero només a la fi de la dècada la xarxa va ser completa. El sistema satel·lital proveïa un sistema altament fiable i segur de detecció primerenca, mentre que, els sistemes de radar es subjectaven a interferències pròpies de l'ona curta, a més que l'efectivitat dels sistemes OTH es veien afectats a vegades per les condicions atmosfèriques.

D'acord amb alguns reports, la instal·lació Komsomolsk na Amure a Sibèria fou donada de baixa al novembre de l'any 1989, i alguns dels seus equips fouen desmantellats. Fotografíes de Google Maps a l'àrea mostren la retirada dels equips. El sistema original Duga-3 està ubicat en els 30 kilòmetres de la zona d'alimentació de la central nuclear de Txernòbil. Aparentment les instal·lacions han sigut desactivades de forma penrmanent, tot i que l'antena continua en peu i ha sigut usada diverses vegades com a suport per a les seves pròpies antenes per radioaficionats, i és altament fotografiada.

Curiositats[modifica]

Al videojoc de Treyarch anomenat Call of Duty: Black Ops, el mapa «Grid» es situa al Duga-1 a Pripyat.

Ubicacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picot Rus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La paraula "Duga" vol dir "arc" en català.
  2. Sean O'Connor. «Russian Strategic Defense - Part 2, The ABM Network». Tempered Insanity.
  3. Dave Finley «Radio hams do battle with 'Russian Woodpecker'». Falta indicar la publicació, 07-07-1982.
  4. David L. Wilson «The Russian Woodpecker... A Closer Look (El Pájaro Carpintero Ruso... Una Mirada Cercana)». Falta indicar la publicació, estiu 1985.
  5. Falta indicar la publicació, Febrer del 1977, pàg. 53.
  6. J.P. Martinez «Letter from J. P. Martinez». Falta indicar la publicació, Abril del 1982, pàg. 89.

Coord.: 51° 18′ 16″ N, 30° 03′ 53″ E / 51.30444444°N,30.06472222°E / 51.30444444; 30.06472222