Picot Rus

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:40, 10 oct 2016 amb l'última edició de Vivarés (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La estructura d'acer del Duga-1 observada des l'inferior.

El "Picot Rus", també anomenat "Russian Woodpecker", fou un notori senyal de ràdio, el qual provenia d'Unió Soviètica i podia ésser escoltada a freqüència d'ona curta entre el juliol de l'any 1979 i el 1989. El senyal consistia en un agut i repetitiu so, gravat i que s'emetia als 10 Hz; a causa de la seva semblança amb soroll del Picot o Pícid, el qual donà origen al seu sobrenom. La freqüència que fou emprada i els seus salts generaven interrupcions entre les emissores lgals, radio aficionats, i emissores utilitàries que finalment varen resultar en una gran quantitat de queixes en molts països de tot el món.

Es creu que el senyal fou emès per un radar sobre l'horitzó (Over The Horizon Radar, OTH per les seves sigles en anglès). Tal teoria fou confirmada després de la caiguda de la Unió Soviètica i ara és conegut popularment com el sistema Duga-3,[1] un Escut Anti Míssils, cosa la qual existència l'OTAN coneixia molt bé des feia temps, tenint fotos i arxius seus. Inclús rebé una designació OTAN, Steel Yard.

Història

Els soviètics havien estat treballant molt des de feia temps en un sistema d'alerta primerenca pels seus sistemes d'escut anti-míssils als anys 60, no obstant això la majoria d'ells es basaven en un sistema de línia de visió que només era útil per a detectar i interceptar possibles atacs. I cap d'ells tenia la capacitat d'alertar amb suficient antelació del llançament d'un míssil, la qual cosa hauria pogut proporcionar als militars el temps necessari per a preparar-se i iniciar un plà de contra-atac. Al mateix temps, els sistemes satel·litals soviètics d'alerta primerenca encara no havien sigut correctament desenvolupats i, per tant, funcionaven malament. És així com els treballs en radars sobre l'horizó (OTH a les seves sigles en anglès), per a aquest us varen començar a finals dels anys 60.

El primer d'aquests sistemes experimentals s'anomenà com a Duga-1, i fou construït als afores de Mikolàiv, a Ucraïna, i va tenir èxit a la detecció de míssils llençats des del Cosmòdrom de Baikonur, situat a 2.500 kilòmetres de distància. Tal experiment fou posteriorment seguit pel prototip Duga-2, que també fou construït al Cosmòdrom de Baikonur, el qual aconseguí detectar míssils llençats des l'est i des de subamrins a l'Oceà Pacífic, així com míssils llançats cap a Nova Zembla. Els dos sistemes fouen apuntats cap a l'est igual que sistemes similars operacionals i completament provats. El nou sistema anomenat Duga-3 emprà un transmissor de baixa potència i un receptor. Aquests dos separats per 60 kilòmetres.[2]

Aparició

El Picot Rus, al costat de Txernòbil.

A començaments de l'any 1976, un nou i molt poderós senyal fou detectat per tot arreu del món, aquest fou ràpidament anomenat pels radioaficionats com el Picot Rus a causa del seu so. S'estima que la potència de les seves transmissions era de 10 MW. Va ser capaç d'interrompre a l'ona curta, emissores legals i era tan poderós que fins i tot podia ser escoltat als circuits de telèfon. Això portà a una nova industria de filtres per al Picot Rus i bloquejadors de so.[3][4]

Els radioaficionats van tenir una idea per a tractar de combatre el Picot Rus, la qual consistia a tractar d'interferir-lo mirjançant una sèrie de transmissions simultànies i sincronitzades sense modulació amb continus senyals d'ona. Aquesta idea va ser considerada, però finalment abandonada perquè resultava massa impràctica. Simples pulsos de CW no mostraven cap efecte sobre el Picot Rus, però no obstant això, la re-transmissió de senyals del Picot Rus provocaven el lent augment de freqüència d'aquest, cosa que generà la creència de que, les estacions de recepció no estaven capacitades per a diferenciar els senyals de l'estació emissora o dels que li estaven transmetent.

Identificació

Una ràpida identificació va permetre esbrinar que el senyal provenia d'Ucraïna. La confusió es devia a algunes petites diferències en reports que provenien de fonts militars properes, les quals ubicaven la font de de transmissió a diverses localitzacions. Com per exemple Kíev, Minsk, Txernòbil, Hómiel o Txerníhiv; totes aquestes ciutats fouen capacitades amb el mateix desplegament, un petit transmissor, prop de 50 kilòmetres de Txernòbil, (Al sud de Minsk, nord-est de Kíev i un receptor a 50 Km al nord-est de Kíev, just a l'est de Txerníhiv, al sud de Hómiel). Desconeguda per la majoria del món, l'OTAN ja tenia consciència que existia i la denominà Steel Yard.

Fins i tot als reportaments fets més aviat, ja es sospitava que era un radar sobre l'horitzó.[5] Això recordava a la teoria més popular durant la Guerra Freda. Però també hi havia altres teories, les quals incloien interferències intencionades del Bloc Oriental cap a les comunicacions entre submarins. La teoria de les transmissions a emissores occidentals fou abandonada molt aviat a causa que es va comprovar que Radio Moscou i altres emissores del bloc també eeren afectades per la interferència. Altres explicacions especulatives fouen oferides a indicar que es tractava d'un sistema de control de clima o, fins i tot, un intent massiu de control mental.

Quanta més informació sobre el Picot Rus començà a estar disponible, el propòsit del senyal va començar a ser suficientment obvi. En particular, el senyal contenia una estructura clarament reconeixible en cada pulsació, la qual fou posteriorment identificada com un sistema d'una seqûència de 31-bit pseudo-aleatòria, comptant amb un amplada de banda de 100 μs i resultant en 3.1 ms per pulsació.[6]

L'any 1988, la Comssió Federal de Comunicacions conduí una investigació sobre el Picot Rus. Les dades de l'anàlisi varen mostrar que el període entre els pulsos era de 90 ms i en un abast de freqüències entre 7 i 19 MHz i un amplada de banda d'entre 0.02 a 0.08 MHz i una contínua transmissió de prop de 7 minuts.

  • El senyal fou observat inclús transmitint en 3 freqüències a la vegada; 20 Hz, 16 Hz y 20 Hz.
  • La freqüència més comuna era de 10 Hz, mentre que les de 16 Hz i 20 Hz eren usades amb reduïda freqüència.
  • Els pulsos transmesos pel Picot Rus tenien un amplada de banda de 40 KHz.

Desaparició

A finals dels anys 80, després de la publicació de l'informe sobre els resultats de la investigació de la Comissió Federal de Comunicacions, els senyals es varen tornar menys freqüents, i l'any 1989 van desaparéixer del tot. Les raóns per a la desactivació del sistema Duga-3 no s'han fet públiques, el canvi estratègic per la finalització de la Guerra Freda i la caiguda de la Unió Soviètica a finals dels anys 80 semblen ésser la prinipal causa. Un altre factor sembla ser l'èxit dels sistemes satel·litals de detecció d'aviat US-KS, els quals van entrar pre-eliminarment en servei al principi dels anys 80, pero només a finals de la dècada es van convertir en una xarxa completa. El sistema satel·lital proveïa un sistema altament fiable i segur de detecció d'aviat, mentre que, els sistemes de radar es subjectaven a interferències pròpies de l'ona curta, a més que l'efectivitat dels sistemes OTH es veien afectats a vegades per les condicions atmosfèriques.

D'acord amb alguns reports, la instal·lació Komsomolsk na Amure a Sibèria fou donada de baixa al novembre de l'any 1989, i alguns dels seus equips fouen desmantellats. Fotografíes de Google Maps a l'àrea mostren la retirada dels equips. El sistema original Duga-3 està ubicat en els 30 kilòmetres de la zona d'alimentació de la central nuclear de Txernòbil. Aparentment les instal·lacions han sigut desactivades de forma penrmanent, tot i que l'antena continua en peu i ha sigut usada diverses vegades com a suport per a les seves pròpies antenes per radioaficionats, i és altament fotografiada.

Curiositats

Al videojoc de Treyarch anomenat Call of Duty: Black Ops, el mapa "Grid" es situa al Duga-1 a Pripyat.

Ubicacions

Referències

  1. La parula "Duga" vol dir "arc" en català.
  2. Sean O'Connor. «Russian Strategic Defense - Part 2, The ABM Network». Tempered Insanity.
  3. Dave Finley «Radio hams do battle with 'Russian Woodpecker'». The Miami Herald, 07-07-1982.
  4. David L. Wilson «The Russian Woodpecker... A Closer Look (El Pájaro Carpintero Ruso... Una Mirada Cercana)». Monitoring Times, estiu 1985.
  5. Wireless World, Febrer del 1977, pàg. 53.
  6. J.P. Martinez «Letter from J. P. Martinez». Wireless World, Abril del 1982, pàg. 89.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picot Rus

Coord.: 51° 18′ N, 30° 04′ E / 51.3°N,30.06°E / 51.3; 30.06