Vés al contingut

Picot d'orelles vermelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPicot d'orelles vermelles
Blythipicus pyrrhotis Modifica el valor a Wikidata

Blythipicus pyrrhotis pyrrhotis Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
GènereBlythipicus
EspècieBlythipicus pyrrhotis Modifica el valor a Wikidata
(Hodgson, 1837) Blythipicus pyrrhotis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimPicus pyrrhotis Modifica el valor a Wikidata

El picot d'orelles vermelles[1] (Blythipicus pyrrhotis) és una espècie d'ocell de la família dels pícids. Habita la selva humida a les muntanyes entre 1000 i 2150 m, al nord-est de l'Índia, sud-est de la Xina, Myanmar, nord-oest de Tailàndia, Laos, Cambodja, Vietnam i Malaca.[2]

Descripció

[modifica]

El picot d'orelles vermelles és un ocell de mida mitjana amb una longitud corporal de 26,5-30 cm. L'adult de mitja té un pes de 126-170 g. Es pot distingir per una corona marró, cresta i clatell curts amb ratlles i el front marró pàl·lid. Presenta dimorfisme sexual. Les femelles picot d'orelles vermelles tenen el bec més curt que els mascles, així com el cap més pàl·lid i sense cap vermell al coll.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El picot d'orelles vermelles es troba més comunament Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Tailàndia i Vietnam.[3]

Sol viure en boscos mixtos de fulla perenne i caducifolis, en barrancs densament boscosos amb un creixement dens i en una varietat d'altituds, que van des dels 50 m fins als 2750 m.[3]

Comportament

[modifica]

Dieta i nutrició

[modifica]

La dieta del picot d'orelles vermelles consisteix en insectes com formigues, tèrmits i escarabats xilòfags, i també consumeix baies ocasionalment. Fan la major part de la recerca d'aliments a 3-4 m per sota del nivell de la superfície, en esqueixos en descomposició, troncs i en plançons, lianes i bambú. No s'alimenta amb altres picots de la seva espècie però sí que manté un mínim contacte amb la parella.[3]

Reproducció

[modifica]

El mascle fa servir exhibicions com ara aixecar la cresta i moure les ales quan va a la recerca d'una parella. Ambdós sexes excaven un forat de niu a poca profunditat (1–4 m) en fusta viva o morta. Els pares comparteixen la incubació i l'alimentació de la cria.[3]

Vocalitzacions

[modifica]

El picot d'orelles vermelles emet un soroll llarg i sec que utilitza com a contacte entre parelles. L'anunci territorial es pot sentir a molta distància.[3]

Estat de conservació

[modifica]

El picot d'orelles vermelles no està amenaçat globalment, però generalment és poc comú. La població actualment està disminuint a causa de la pèrdua d'hàbitat, però no s'espera que s'acosti al llindar de Vulnerable segons el criteri de tendència poblacional.[4] Segons aquest criteri, es classifiquen en la categoria de "risc mínim".[5] La mida de la població global és actualment desconeguda, però s'estima que la població a la Xina, un dels hàbitats principals, és de 10.000-100.000 parelles reproductores.[4]

Taxonomia

[modifica]

El picot d'orelles vermelles va ser descrit formalment l'any 1837 pel naturalista britànic Brian Houghton Hodgson amb el nom binomial Picus Pyrrhotis i la localitat tipus "Nepal".[6]

Es reconeixen cinc subespècies:[7]

Referències

[modifica]
  1. «Picot d'orelles vermelles». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 octubre 2025].(català)
  2. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 29 octubre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 Winkler, Hans; Christie, David. Bay Woodpecker (Blythipicus pyrrhotis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.baywoo1.01..
  4. 1 2 «Bay Woodpecker Blythipicus Pyrrhotis Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 29 octubre 2025].
  5. «Blythipicus pyrrhotis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22681546a130042642.en..
  6. Hodgson, Brian Houghton. Description of three new species of Woodpecker. vol.6. Calcutta: Bishop's College Press, 1837, p. 108 (The journal of the Asiatic Society of Bengal).
  7. Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 octubre 2025].