Vés al contingut

Picot de Canens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPicot de Canens
Hemicircus canente Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes43 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
GènereHemicircus
EspècieHemicircus canente Modifica el valor a Wikidata
(Lesson, 1830) Hemicircus canente Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimPicus canente Modifica el valor a Wikidata

El picot de Canens[1] (Hemicircus canente) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae). Es distribueix àmpliament per tota Àsia amb poblacions als boscos del sud-oest i centre de l'Índia que estan lleugerament separats de les àrees de distribució a l'Himàlaia i el sud-est asiàtic.[2]

Té un plomatge blanc i negre contrastat, cos distintivament curt i pel cap gros en forma de falca que facilita la identificació, mentre que el crit freqüent el fa fàcil de detectar mentre busca invertebrats sota l'escorça de les branques exteriors primes dels arbres. Es mouen en parelles o grups petits i sovint es troben en estols d'espècies mixtes.

Descripció

[modifica]

El picot de Canens és un petit picot garser negre i beix de forma única amb una gran cresta que fa que el cap sembli gros pel cos i la cua curta. Tant els mascles com les femelles són predominantment negres amb taques negres en forma de cor a les espatlles blanques amb amples pegats escapulars blancs i barres de plomes de vol. La femella té el front i la corona de color blanc beix, mentre que els mascles són negres amb petits punts blancs. La gola és blanquinosa i les parts inferiors són de color gris oliva fosc. Un floc de plomes a l'esquena són especialitzades i riques en lípids, cosa que fa que les plomes estiguin enganxades en els exemplars que es conserven.[3][4] Aquestes plomes especials de vegades fan que les plomes del dors semblin beix i poden ser una forma de "coloració cosmètica" i es diu que la secreció té una olor agradable, però es desconeix la importància funcional.[5][6][7][8]

Hàbitat i distribució

[modifica]

L'hàbitat natural són els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals. Es troben als boscos de l'Himàlaia de l'Índia i s'estenen a Bangladesh, Myanmar, Tailàndia, Laos, Cambodja i Vietnam. A l'Índia, també es troben als Ghats occidentals i als boscos de l'Índia central.[9] Una subespècie cordatus basada en la descripció de Thomas C. Jerdon d'un exemplar dels Ghats occidentals no es considera diferent i les poblacions difereixen lleugerament en el color del plomatge i varien clinalment en mida (els ocells del nord són més grossos que els que estan més a prop de l'equador).[6][10][11]

Comportament i ecologia

[modifica]

Aquests picots s'alimenten en parelles, de vegades unint-se a estols d'espècies mixtes. Volen d'arbre en un vol brusc que dona una aparença de cap pesat. S'alimenten en branques primes i criden sovint. S'alimenten principalment d'insectes sota l'escorça, però se sap que picotegen les beines de Cassia fistula per obtenir larves d'insectes.[12] Els crits inclouen un "twii-twii-twii" agut (crit de duet) que de vegades deriva a un trinat de diverses notes,[13] un "ki-yiiiu" nasal[14] i crits repetits de "su-sie".[15] Picotegen amb poca freqüència durant la temporada de cria, principalment durant l'hivern i abans dels monsons. El niu es fa en una branca morta amb una obertura estreta de 3 a 4 cm de diàmetre i el túnel baixa obliquament uns 20 cm abans d'eixamplar-se en una cambra. De vegades es poden construir nius en pals de tanca.[16] La posta habitual és de dos o tres ous, que són de color blanc sense marques.[6] S'ha observat paparres de l'espècie Haemaphysalis spinigera en aquests ocells.[17]

Taxonomia

[modifica]

El picot de Canens va ser descrit el 1832 pel naturalista francès René Lesson a partir d'un exemplar recollit a Bago, a Myanmar. Va encunyar el nom binomial Picus canente.[18][19] El nom específic prové de la mitologia romana: Canens era una nimfa de veu dolça, el seu marit era Picus.[20] L'espècie ara es col·loca al gènere Hemicircus, que va ser introduït el 1837 pel naturalista anglès William Swainson.[21][22] L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Picot de Canens». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 octubre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 octubre 2025].
  3. ↑ Bock, Walter J.; Short, Lester L. «“RESIN SECRETION” IN HEMICIRCUS (PICIDAE)» (en anglès). Ibis, 113, 2, 4-1971, p. 234–238. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1971.tb05149.x. ISSN: 0019-1019.
  4. ↑ Menon, Gopinathan K.; Menon, Jaishri «Avian Epidermal Lipids: Functional Considerations and Relationship to Feathering» (en anglès). American Zoologist, 40, 4, 8-2000, p. 540–552. DOI: 10.1093/icb/40.4.540. ISSN: 0003-1569.
  5. ↑ Delhey, Kaspar; Peters, Anne; Kempenaers, Bart «Cosmetic Coloration in Birds: Occurrence, Function, and Evolution» (en anglès). The American Naturalist, 169, S1, 1-2007, p. S145-S158. DOI: 10.1086/510095. ISSN: 0003-0147.
  6. 1 2 3 Ali, S; Ripley, S.D.. Sandgrouse to cuckoos. vol.4. Oxford University Press, 1997, p. 236–237 (Handbook of the Birds of India and Pakistan). ISBN 978-84-87334-22-1.
  7. ↑ W. T. Blanford, F. R. S.. The Fauna Of British India Birds. vol.3. Londres: Taylor and Francis, 1895, p. 68–70.
  8. ↑ Hargitt, Edward «XXIX.— Notes on Woodpeckers .—No. VIII. On the Genus Hemicercus» (en anglès). Ibis, 26, 3, 7-1884, p. 244–259. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1884.tb01163.x. ISSN: 0019-1019.
  9. ↑ Kanoje, R. Heartspotted Woodpecker in the Kanha National Park. vol.35 (5). Newsletter for Birdwatchers, 1995, p. 96.
  10. ↑ Ali, S. The Heart-spotted Woodpecker - Hemicircus canente. v.49. Bombay: Journal of the Bombay Natural History Society, 1950, p. 786–787.
  11. ↑ Robert Cole and C. P . Brown. Catalogue of the birds of the peninsula of India (en english). vol.11 (27). Madras Journal of Literature and Science, 1840, p. 209–239.
  12. ↑ Santharam, V. Woodpeckers feeding on Cassia pods. v.95. Bombay: Bombay Natural History Society, 1998, p. 505–506.
  13. ↑ Betts, FN. South Indian woodpeckers. v.37. Bombay: Bombay Natural History Society, 1934, p. 197–203.
  14. ↑ Rasmussen, Pamela C. Birds of South Asia. Vol. 2. Barcelona: Smithsonian Institution & Lynx Edicions, 2005, p. 291 (The Ripley Guide). ISBN 978-84-87334-66-5.
  15. ↑ Santharam, V. Duetting calls of the Heart-spotted Woodpeckers Hemicircus canente (Lesson). v.101 (1). Bombay: Bombay Natural History Society, 2004, p. 157–158.
  16. ↑ Inglis, Charles M. The nesting of the Malabar Heart-spotted Woodpecker (Hemicircus canante cordatus) in Travancore. v.35 (1). Bombay: Bombay Natural History Society, 1931, p. 207–208.
  17. ↑ Rajagopalan, PK. Ixodid ticks (Acarina: Ixodidae) parasitizing wild birds in the Kyasanur forest disease area of Shimoga District, Mysore State, India. v.69 (1). Bombay: Bombay Natural History Society, 1972, p. 55–78.
  18. ↑ Lesson, René-Primevère. Centurie zoologique, ou, Choix d'animaux rares, nouveaux ou imparfaitement connus : enrichi de planches inédites, dessinées d'après nature par M. Prêtre, gravées et coloriées avec le plus grand soin. Brussel·les: Chez F.G. Levrault, 1830, p. 215.
  19. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.6. Cambridge: Harvard University Press, 1948, p. 223 [Consulta: 8 octubre 2025].
  20. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 88. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 8 octubre 2025].
  21. ↑ Swainson, William. On the natural history and classification of birds. v.2. Londres: John Taylor, 1836, p. 306.
  22. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 8 octubre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Picot_de_Canens&oldid=36791590»