Vés al contingut

Picot de Nuttall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPicot de Nuttall
Dryobates nuttallii Modifica el valor a Wikidata

(Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes3,1 g (pes en néixer)
38,3 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries4,5 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
TribuMelanerpini
GènereDryobates
EspècieDryobates nuttallii Modifica el valor a Wikidata
(Gambel, 1843) Dryobates nuttallii Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Picoides nuttallii Modifica el valor a Wikidata
ProtònimPicus nuttalii Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El picot garser de Nuttall[1] (Dryobates nuttallii) és una espècie d'ocell de la família Picidae i pertanyent al gènere Dryobates. El nom comú és en reconeixement pel naturalista Thomas Nuttall. Es troben en boscos de roures de Califòrnia i Mèxic[2] i és similar al picot garser arlequí (D. scalaris) tant en genètica com en aparença.[3]

Descripció

[modifica]

El picot garser de Nuttall té les ales i les plomes de la cua negres amb barres blanques. A la superfície ventral, el color és blanc amb taques i barres negres. Té el front negre amb ratlles blanques als costats i una regió negra sense barres a la part superior de l'esquena. Els mascles adults tenen una corona vermella distingible que les femelles no tenen. Tanmateix, aquesta característica física és present en els juvenils d'ambdós sexes. Tenen peus zigodàctils (té el segon dit i el tercer de cada pota dirigits cap endavant, i el primer i el quart cap endarrere) i plomes de cua rígides que els permeten mantenir una posició vertical als arbres; típic dels picots. La massa del picot garser de Nuttall oscil·la entre els 30 i els 45 g, amb una longitud corporal de 16 a 18 cm.[4]

Distribució i hàbitat

[modifica]

El picot garser de Nuttall és una espècie no migratòria amb una distribució geogràfica confinada al nord de Califòrnia que s'estén cap al sud cap a la regió nord-oest de Baixa Califòrnia, Mèxic. L'hàbitat preferit són els boscos àrids abans que mesohàbitats. En particular, aquest picot prefereixen els boscos de roures, tot i que també es troben en llocs de ribera i chaparral a les parts més meridionals de la distribució a causa de la disminució de l'abundància de roures.[5] Els individus es troben des del nivell del mar fins als 1.250 m, rarament fins als 2.000 m.[6]

Aquests ocells no es consideren amenaçats globalment, tot i que la distribució es limita a la zona d'ocells endèmics de Califòrnia. Són força comuns a Califòrnia, amb una població mundial total estimada en més de 100.000 individus (densitat d'uns 20 ocells per quilòmetre quadrat al comtat de San Bernardino). Els estudis no suggereixen tendències poblacionals òbvies.[6]

Comportament

[modifica]

Vocalitzacions

[modifica]

Es considera que les vocalitzacions realitzades pel picot garser de Nuttall no tenen cap harmònic. S'han descrit algunes vocalitzacions:

  • Crida: utilitzada entre parelles per comunicar la ubicació entre si.
  • Doble crida: la mateixa funció que la crida, però també es pot usar com a crida d'alarma de baixa amenaça.
  • Crit de cascavell: usat per establir territoris durant l'alimentació.
  • Crit kuiik: usat entre sexes principalment per la femella abans de la còpula.

Tots dos sexes marteleigen. Els redobles són relativament llargs, amb una mitjana de més d'un segon.[6]

Dieta

[modifica]

El picot garser de Nuttall s'alimenta principalment de larves d'insectes com ara les dels barrinadors, els escarabats i les formigues, que es troben tocant i explorant les esquerdes dels roures. L'ocell també s'alimenta de la saba dels forats de saba creats pel picot pit-roig (Sphyrapicus ruber) en bedolls i salzes, i consumeix una varietat de llavors de baies.[7]

Reproducció

[modifica]

La unió en parella es produeix a finals de gener fins al març, amb la posta d'ous principalment a l'abril i el maig. El picot garser de Nuttall són socialment monògams i mostren mostres de cura entre els adults. Els mascles excaven nous nius cada any a les cavitats d'arbres morts com el salze, el roure i el vern. La mida de les postes varia de tres a sis ous, amb el mascle incubant els ous a la nit i la femella durant el dia. El període d'incubació pot durar fins a catorze dies. Els polls poden abandonar el niu uns vint-i-nou dies després de l'eclosió, i la cura parental continua durant catorze dies després d'això.

Taxonomia

[modifica]

El picot garser de Nuttall està estretament relacionat amb el picot garser arlequí (Dryobates scalaris) d'Arizona, Nou Mèxic, Texas i Mèxic. El picot garser de Nuttall probablement va evolucionar per especiació al·lopàtrica quan les dues espècies es van separar en àrees de distribució més petites pel clima sec durant la glaciació del Plistocè. Existeixen híbrids de les dues espècies, però són rars.[6]No es reconeixen subespècies, és a dir, és una espècie monotípica.[8]

El gènere Dryobates inclou espècies anteriorment assignades a Dendrocopos (menor) i Picoides.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Picot de Nuttall». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 setembre 2025].(català)
  2. ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 14 setembre 2025].
  3. ↑ Lowther, Peter E. Nuttall's Woodpecker. Birds of North America Life Histories for the 21st Century. vol. 555. American Ornithologists' Union, 2000.
  4. ↑ Miller, Alden H.; Bock, Carl E. «Natural History of the Nuttall Woodpecker at the Hastings Reservation». The Condor, 74, 3, 10-1972, p. 284–294. DOI: 10.2307/1366590. ISSN: 1938-5129.
  5. ↑ Block, William M. «Foraging Ecology of Nuttall's Woodpecker». The Auk, 108, 2, 1991, p. 303–318. ISSN: 0004-8038.
  6. 1 2 3 4 Lowther, Peter E.; Pyle, Peter; Patten, Michael A. Nuttall's Woodpecker (Dryobates nuttallii) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.nutwoo.01.
  7. ↑ Jenkins, J. Mark «Foraging Behavior of Male and Female Nuttall Woodpeckers». The Auk, 96, 2, 1979, p. 418–420. ISSN: 0004-8038.
  8. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 14 setembre 2025].