Picromerita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralPicromerita
Halite-Picromerite-mrz114a.jpg
Picromerita en halita
Fórmula química K2Mg(SO4)2·6H2O
Epònim amargor
Localitat tipus Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CC.60
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.19
Dana 29.3.6.1
Heys 25.3.15
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 9,06Å; b = 12,25Å; c = 6,12Å; β = 104,78°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor, blanc, vermellós, groguenc, grisenc; incolor a la llum transmesa
Exfoliació perfecta - perfecta en {201}
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Densitat 2,028 g/cm3 (mesurada); 2,039 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,461 nβ = 1,463 nγ = 1,476
Birefringència δ = 0,015
Angle 2V mesurat: 47°, calculat: 46°
Dispersió òptica r > v forta
Més informació
Estatus IMA aprovat i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1855
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La picromerita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dóna nom al grup de la picromerita.El seu nom prové dels termes grecs per "amarg" i "part" en al·lusió a la presència de magnesi en la seva composició que li dóna un gust amarg i es va aplicar originalment al material cristal·litzat a partir d'una solució aquosa de sals mixtes de fumaroles del Vesuvi.[1]

Característiques[modifica]

La picromerita és un sulfat de fórmula química K2Mg(SO4)2·6H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són equants, de fins a 5 cm, mostrant {001}, {010}, {100}, {110}, {011}, {201}, {111} i diverses altres formes; també pot cristal·litzar incrustant altres sals; o de forma massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. La picromerita es pot deshidratar en períodes que poden anar de dies a anys, depenent de les condicions, a leonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la picromerita pertany a "07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevilleïta.

Formació i jaciments[modifica]

La picromerita es forma principalment en dipòsits de sal oceànics, també en sublimats en fumaroles volcàniques i en un dipòsit mineral hidrotermal ric en sulfats.[2] Va ser descoberta al Vesuvi l'any 1855. També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, els Estats Units, l'Iran, Itàlia, el Kazakhstan, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Ucraïna, Xile i la Xina.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, anhidrita, kainita, epsomita (dipòsits de sal oceànics); hohmannita, metavoltina, metasideronatrita (Chuquicamata, Xile).[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Picromerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Picromerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juliol 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picromerita Modifica l'enllaç a Wikidata