Piemontita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralPiemontita
Piémontite.jpg
Fórmula química{Ca2}{Al2Mn3+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)[1][2][3]
EpònimPiemont Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Prabornaz (Praborna Mine), Saint-Marcel, Aosta Valley, Itàlia,
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.11
Heys16.16.22
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,878(10) Å; b = 5,692(5) Å; c = 10,201(10) Å; β = 115,25°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
ColorMarró o negre vermellós
Macles{100} poc comú, laminada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 6,5 Mohs
Lluïssorvítria
Color de la ratllareddish*
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat3,46 a 3,54 g/cm³ (mesurada); 3,45 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,725 a 1,756 nβ = 1,730 a 1,789 nγ = 1,750 a 1,832
Birefringènciaδ = 0,025 a 0,076
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 50° to 86°, calculat: 54° to 86°
Dispersió òpticar > v forta
Impureses comunesFe, Ti, Na, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1758
SímbolPmt Modifica el valor a Wikidata
Referències[4]

La piemontita és un mineral sorosilicat amb la fórmula química Ca2(Al,Mn3+,Fe3+)3(SiO4)(Si2O7)O(OH).[1] És un membre del grup de l'epidota.[3]

De coloració marró vermellosa a negre vermellosa, la piemontita té una ratlla vermella i un llustre vitri.[3]

La localitat tipus correspon a la mina Prabornaz a Saint-Marcel, a la vall d'Aosta, Itàlia.[3]

Apareix en roques metamòrfiques de la nefrita a les amfibolites, fàcies metamòrfiques i en filons de baixa temperatura en roques volcàniques alterades. També l'hi troba en dipòsits metasomàtics de menes de Manganès. Entre els seus minerals associats es troben: epidota, tremolita, glaucòfan, ortoclasa, quars i calcita.[1]

Història[modifica]

La primera anàlisi química s'atribueix a Axel Frederik Cronstedt l'any 1758, que ho va designar com röd magnesia [vareta magnèsica]. El cavaller Napione va refer les anàlisis de Cronsted i li va donar el nom de «manganès vermell». René Just Haüy va proposar l'any 1801 el nom de «Manganèse oxidé violet silicifère» [manganès oxidat violeta silicifer]. Després, a proposta de Louis Cordier l'any 1803, Haüy va adoptar el nom de «épidote mangésifère» [epidota manganífera] en el seu tractat de 1822. L'any 1853, Kenngott va proposar el nom de «piedmontite», que la modernitat ha transformat en piemontita.

El Piemont va ser la regió d'origen del topotip (després la regió d'Aosta és una regió autònoma).[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piemontita
  1. 1,0 1,1 1,2 [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/piemontite.pdf Handbook of Mineralogy
  2. [enllaç sense format] http://webmineral.com/data/Piemontite.shtml Webmineral
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Mindat reference page for Piemontite
  4. «Piemontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  5. Manganese in Monoclinic Members of the Epidote Group: Piemontite and Related Minerals; Paola Bonazzi and Silvio Menchetti; Reviews in Mineralogy and Geochemistry; January 2004; v. 56;1; p. 495-552; DOI: 10.2138/gsrmg.56.1.495