Pier Paolo Pasolini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPier Paolo Pasolini
Pier Paolo Pasolini.jpg
Retrat de Pasolini
Biografia
Naixement5 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Ostia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Assassinat Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceo Luigi Galvani (en) Tradueix
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, traductor, actor, poeta, guionista, periodista, filòsof, novel·lista, lingüista, dramaturg, actor de cinema, crític de cinema, escriptor i autor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
ParentsNico Naldini () Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Pier Paolo Pasolini signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001596 Allocine: 133 Rottentomatoes: celebrity/pier_paolo_pasolini Allmovie: p105725 TCM: 148300 Metacritic: person/pier-paolo-pasolini TV.com: people/pier-paolo-pasolini
Musicbrainz: 878668a4-7483-4604-b3c7-d0b172b3d026 Discogs: 467451 Find a Grave: 6956532 Modifica els identificadors a Wikidata

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de març del 1922 - Òstia, Roma, 2 de novembre del 1975) fou escriptor, poeta i director de cinema italià.

Pasolini ret homenatge a la tomba d'Antonio Gramsci

Biografia[modifica]

Pasolini va néixer a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana. Era fill d'un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini començà a escriure poemes als set anys en furlà, llengua materna de la seva mare, i els publicà per primer cop als 19 anys mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.

Fou reclutat durant la Segona Guerra mundial; capturat pels alemanys, però aconseguí escapar. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara, però en fou expulsat dos anys després a causa de la seva oberta homosexualitat.

El 1945, fou un dels impulsors de la Società Peética Antizorutiana,[cal citació] impulsora de la literatura moderna en furlà, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap al 1961, però, ho deixà per dedicar-se al cinema en italià.

Com a director cinematogràfic (s'inicià el 1961), ha creat una mena de segon neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell'arte.

Pasolini va morir a mans de Giuseppe (Pino) Pelosi, un jove marginal que el va envestir amb el seu propi cotxe en el balneari popular d'Òstia. Aleshores, era un intel·lectual àmpliament reconegut i gaudia d'una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí -qui justificava el seu assassinat amb l'argument que el va matar perquè el director li proposava tenir relacions sexuals- no van convèncer tota Itàlia i sempre van surar en l'ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven la mort del director a causa de les crítiques que feia contínuament amb les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics.

Més recentment, a l'abril del 2005, unes noves declaracions del suposat assassí, qui ha assegurat que van ser, en realitat, tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatídica nit de novembre del 1975, van provocar que un ampli sector de l'entorn polític i cultural d'Itàlia demanés la reobertura del cas per esclarir-ne el crim.

La nit abans de morir va fer una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la qual recorda el perill del feixisme.[1]

Obra literària[modifica]

La seva obra poètica, igual que la seva obra assagística i periodística, polemitza amb el marxisme oficial i el catolicisme, als quals anomenava "les dues esglésies" i els retreia no entendre la cultura de les seves pròpies bases proletàries i camperoles. També creia que el sistema cultural dominant, sobretot mitjançant la televisió, creava un model unificador que destruïa les cultures nacionals.

Ajudat per Carles Cardó, va traduir a l'italià una selecció de poesia catalana, Fiore di poeti catalani (1947).[2]

Escrits en friülès[modifica]

Assaigs en italià[modifica]

  • Le ceneri di Gramsci (Les cendres de Gramsci, 1957)
  • L'usignolo della Chiesa cattolica (El rossinyol de l'Església catòlica, 1958)
  • Passione e ideologia (1960)
  • La religione del mio tempo (1961) poesies

Obra cinematogràfica[modifica]

La carrera cinematogràfica de Pasolini es va iniciar el 1961. La seva mirada se centra en els personatges marginals, la delinqüència i la pobresa que arrossega Itàlia des de la postguerra, i estableix un estil narratiu i visual en el qual prevalen el patetisme i la ironia sobre l'humor gruixut, i de vegades sòrdid, de les seves històries.

Filmografia[modifica]

Exposicions destacades[modifica]

  • 2013 - Pasolini Roma (CCCB): L'exposició "Pasolini Roma" s'apropa a Pasolini mitjançant les seves relacions amb Roma. I aquest acostament significa entrar de dret en tot el que constitueix i defineix Pasolini: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l'amistat i el cinema. "Pasolini Roma" s'estructura en sis apartats cronològics que corresponen a sis etapes vitals i creatives de Pier Paolo Pasolini. S'inicia amb l'arribada a Roma el 28 de gener del 1950 i es tanca el 2 de novembre del 1975, quan el seu cos va ser trobat sense vida prop d'Òstia. Roma no va ser només un decorat o un simple lloc de residència per a Pasolini, sinó que també va representar una veritable existència física, carnal i passional. La trobada amb Roma fou per a l'autor com una gran història d'amor, amb les seves decepcions i els seus sentiments barrejats de passió i odi, les fases d'atracció i les de rebuig i allunyament. Per al Pasolini analista de l'evolució de la societat, Roma va constituir el seu principal espai d'observació, el seu camp permanent d'estudi, de reflexió i de lluita. Va ser a partir de les transformacions d'aquesta ciutat que va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys seixanta i setanta.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pier Paolo Pasolini