Pierre-Julien Eymard
 | |
| Nom original | (fr) Pierre-Julien Eymard  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 febrer 1811 La Mura (França) |
| Mort | 1r agost 1868 (57 anys) La Mura (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia cerebral ) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Maristes |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 2 d'agost |
| Iconografia | Hàbit de prevere, amb una custòdia o el Santíssim a la mà |
Sant Pere Julià Eymard o Pierre-Julien Eymard (La Mure (Isèra), 4 de febrer de 1811-1 d'agost de 1868) fou un sacerdot catòlic francès, fundador de dues congregacions religioses (la Congregació del Santíssim Sagrament i les Serventes del Santíssim Sagrament) i venerat com a sant.
Vida
Eymard va néixer a 1811 a La Mure (Isère, França). Va ingressar al seminari, però va haver-ne de marxar a causa de la seva mala salut. No obstant això, va ser ordenat sacerdot el 20 de juliol de 1834, a la diòcesi de Grenoble. En 1839, entrà a la Societat de Maria (els pares i germans maristes) on va treballar com a conseller espiritual dels seminaristes i preveres. Treballà amb el Tercer Orde de Maria i altres organitzacions de seglars i va promoure la devoció a la Mare de Déu i a l'Eucaristia, particularment en les Quaranta Hores.[1]
Va ser nomenat provincial de la Societat de Maria (Maristes) a Lió en 1845. El 1856, Eymard va fundar la Congregació de Preveres del Santíssim Sagrament i el 1858, juntament amb Marguerite Guillot, va fundar una congregació laica femenina, les Serventes del Santíssim Sagrament.
La Congregació del Santíssim Sagrament va començar a treballar amb nens, a París, per preparar-los per a la Primera Comunió. També va adreçar-se als catòlics no practicants, convidant-los a penedir-se'n i a tornar a combregar. Eymard proposava la comunió freqüent, idea a la que va donar suport Pius X en 1905.
Al llarg de la seva vida, va haver de superar contínuament dificultats: des de la pobresa de la seva família i l'oposició del seu pare al sacerdoci, fins a la falta de mitjans de la nova comunitat que havia fundat, passant pels anys de malaltia, un desig jansenista d'arribar a la perfecció interior o els obstacles per a les aprovacions episcopal i pontíficia de les seves comunitats. Va conèixer i tenir amistat amb altres sants com Pere Chanel, Joan Maria Vianney i Marcel·lí Champagnat.
Auguste Rodin, el conegut escultor, va voler entrar a la Congregació del Santíssim Sagrament en 1862, després de la mort de la seva germana, deixant l'escultura. Eymard va aconsellar-lo i, veient el seu talent, li digué que tornés a la seva vocació artística i s'hi dediqués. Més tard, Rodin fondria un bust d'Eymard.
Eymard morí l'1 d'agost de 1868 a La Mure. Va ser declarat venerable en 1908, beat en 1925 i sant en 1962, per Joan XXIII. La seva festivitat se celebra el 3 d'agost. És anomenat Apòstol de l'Eucaristia.
Notes
- ↑ Devoció que consisteix en la pregària contínua, rotatòria entre diverses esglésies, de manera que en una església es prega durant quaranta hores seguides davant del Santíssim Sagrament. En acabar, comença la pregària en la següent església
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre-Julien Eymard |