Pierre François Verhulst

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPierre Francois Verhulst
Pierre Francois Verhulst.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 d'octubre de 1804
Brussel·les, Primer Imperi Francès; avui Bèlgica
Mort 15 de febrer de 1849(1849-02-15) (als 44 anys)
Brussel·les, Bèlgica
Alma mater Universitat de Gant
Tesi De resolutione tum algebraïcâ, tum lineari aequationum binominalium (1825)
Director de tesi Jean-Guillaume Garnier
Activitat professional
Ocupació Matemàtiques
Organització Acadèmia Militar de Bèlgica
Universitat Lliure de Brussel·les
Influències de Adolphe Quételet
Modifica dades a Wikidata

Pierre Francois Verhulst (1804-1849) fou un matemàtic belga conegut pels seus estudis sobre evolució de la població.

Vida i Obra[modifica]

Fill d'una família rica que no va escatimar recursos en la seva educació, Verhulst va estudiar al Athénée Royal de Brus·seles (escola secundària)[1] on va ser company de Joseph Plateau i va tenir com mestre Adolphe Quételet, amb qui després col·laboraria en diversos treballs científics.

El 1822 ingressa en la universitat de Gant per estudiar ciències i obté el seu doctorat el 1825 en aquesta universitat amb només 21 anys.[2] Després d'un temps en què va tenir alguna responsabilitat docent al Museu de Ciències i Lletres de Brussel·les, marxa a Roma on té la peregrina idea de dotar els Estats Pontificis amb una constitució, el que li costa el seu estranyament de Roma.[3]

El 1831, retornat a Bèlgica, s'involucra en el quefer polític del nou estat, tot i que no aconsegueix ser escollit diputat. El 1835 és nomenat professor de l'Escola Militar de Bèlgica i de la universitat Lliure de Brussel·les. El 1840 haurà de deixar l'escola militar en aprovar-se una llei d'incompatibilitats.[4]

El 1841 va ser escollit membre de l'Acadèmia Reial de la que el 1848 en va ser nomenat president. Va morir un parell de mesos després del seu nomenament.[5]

Verhulst és conegut, sobre tot, per haver estar el primer matemàtic en modelitzar el creixement de la població amb la funció logística[6] (ell mateix li va donar el nom), en comptes de les funcions de progressió geomètrica que havia predicat Malthus.[7] Aquesta funció, una variant de les corbes sigmoides, va reduint progressivament la taxa de creixement a mesura que la població es fa més gran. Amb ella va predir que la població de Bèlgica no seria mai més gran de 6.600.000 habitants. A finals del segle XIX era de 6.064.000 habitants,[8] tot i que actualment supera el deu milions (encara que els límits geogràfics poden haver canviat considerablement).

Referències[modifica]

  1. Pastijn, pàgina 4.
  2. Schtickzelle, pàgina 543.
  3. Kint, Constales & Vanderbauwhede, pàgina 15.
  4. Kint, Constales & Vanderbauwhede, pàgina 16.
  5. Kint, Constales & Vanderbauwhede, pàgina 17.
  6. Pastijn, pàgina 7.
  7. Schtickzelle, pàgines 544-545.
  8. Schtickzelle, pàgina 550.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre François Verhulst» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Pelseneer, J. «Verhulst, Pierre-Franços». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 setembre 2016].