Pierre François André Méchain
| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 16 agost 1744 ![]() Laon (Regne de França) ![]() | ||
Mort | 20 setembre 1804 ![]() Castelló de la Plana (Espanya) ![]() | ||
Causa de mort | febre groga ![]() | ||
Sepultura | Parc Ribalta 39° 59′ 18″ N, 0° 02′ 42″ O / 39.988314°N,0.045018°O ![]() | ||
Director Observatori de París | |||
1800 – 1804 ← Joseph Jêrôme Lalande – Jean-Baptiste Joseph Delambre → ![]() | |||
Dades personals | |||
Formació | Observatori de París École des ponts ParisTech ![]() | ||
Activitat | |||
Camp de treball | Matemàtiques, geodèsia i astronomia ![]() | ||
Lloc de treball | París ![]() | ||
Ocupació | astrònom, matemàtic, enginyer, cartògraf, físic ![]() | ||
Ocupador | Bureau des Longitudes (1790–1800) Dépot de la Marine, cartògraf (1772–1790) ![]() | ||
Membre de | |||
Professors | Joseph Jêrôme Lalande ![]() | ||
Influències en | |||
Company professional | Jean-Baptiste Joseph Delambre ![]() | ||
Obra | |||
Obres destacables | |||
Família | |||
Cònjuge | Barbe-Thérèse Marjou ![]() | ||
Fills | Jérôme Isaac Méchain ![]() | ||
Premis | |||
| |||
![]() ![]() |
Pierre François André Méchain (francès: Pierre Méchain) (Laon, 16 d'agost de 1744 - Castelló de la Plana, 20 de setembre de 1804) va ser un astrònom i geògraf francès.[1] Famós per haver descobert 8 cometes i 26 objectes astronòmics, així com per haver pres part en nombroses expedicions. Va col·laborar en els mesuraments sobre el metre amb el seu amic Delambre i amb el també amic i astrònom Charles Messier, amb qui va descobrir un gran nombre d'objectes del cel profund.[2]
Biografia
[modifica]Fill de l'arquitecte Pierre François Méchain, va ser inculcat a exercir la mateixa professió que el seu pare, per al que va estudiar matemàtiques i física, però a causa de problemes econòmics va haver d'abandonar els seus estudis sense graduar-se[3] a l'École nationale des ponts et chaussées. El seu talent va ser percebut per Joseph Jêrôme Lalande, que el va contractar com a assistent hidrogràfic del departament de mapes i gràfics de la Marina Francesa, a Versalles. El 4 de novembre de 1777 va contraure matrimoni amb Barbe Thérèse Marjou, i en 1777 van tenir un fill anomenat Jérôme Isaac, que també seria astrònom com el seu pare, un altre fill i una filla.
En 1782 és admès en l'Acadèmia de Ciències de França, on va ser l'editor de l'almanac Connaissance des temps entre 1788 i 1794 i va codirigir diverses expedicions geodèsiques entre 1792 i 1795, any en què va entrar en el Bureau des Longituds encarregat d'establir el sistema mètric decimal.

També es va dedicar a investigar en el camp de l'astronomia, dedicant part de la seva vida a realitzar observacions astronòmiques detallades.
Va morir a Castelló de la Plana, el 20 de setembre de 1804, a la casa pairal de Faust Vallés, Baró de la Pobla, a causa del paludisme contret en els marenys del Puig, al nord de València, mentre es trobava a Espanya treballant en la mesura de l'arc de meridià Barcelona-Balears,[4] sent enterrat en el Cementiri del Calvari, actualment el Parc Ribalta de la ciutat.
Va ser embalsamat i col·locat en una doble caixa, de plom i de fusta, amb la intenció de repatriar les seves despulles, però l'esclat de la Guerra del Francès ho va impedir, essent assaltada la tomba per a obtenir el plom necessari per a fer bales.
Obres
[modifica]Observacions astronòmiques
[modifica]En 1774 es va trobar amb Charles Messier i ambdós van treballar a l'Hôtel de Cluny catalogant estrelles, durant el període de col·laboració dels dos astròms, Méchain descobria molts objectes que Messier posteriorment comprovava i catalogava.[5] D'aquesta manera Messier va introduir els objectes següents descoberts per Méchain: M65, M66, M68, M72, M74, M75, M76, M77, M79, M94, M95, M104, M105, M106 i M107. Va participar en innombrables expedicions sobre la costa francesa i en 1774 va poder observar l'ocultació d'Aldebaran per la lluna; després d'això va presentar una memòria a l'acadèmia de ciències de París.
Méchain també va descobrir cometes, els seus primers van anar en 1781 i mitjançant els seus coneixements matemàtics poder calcular les seves òrbites. Aquesta activitat va ser intensa durant el període de 1532 a 1661. Alguns dels descobriments van ser assignats a altres astrònoms, tal va ser el descobriment del cometa Encke (redescobert anys després per Johann Encke).

Observacions geogràfiques
[modifica]En 1787 Méchain va col·laborar amb J.D. Cassini i Legendre en la mesura precisa de la longitud entre París i Greenwich. També va mesurar a partir de 1792 l'arc del meridià Dunkerque-Barcelona, juntament amb Jean-Baptiste Joseph Delambre, per tal de determinar la mesura precisa del metre, però es va resistir i va trigar molt a comunicar els resultats a causa d'una anomalia que el feia dubtar de la veracitat dels càlculs.[6] A més, l'esclat de la Guerra Gran entre França i Espanya, mentre era a Barcelona, va fer que fos detingut com súbdit d'una potència enemiga.[7] Quan va ser alliberat, va haver de tornar a París passant per Itàlia.[8]
El 1803 es va iniciar una nova expedició per ampliar les mesures a les Illes Balears i a la seva arribada a Castelló, es va incorporar a un gabinet local liderat per Fausto Vallés encarregat de fixar el meridià 0° de la Terra, a partir del qual naixeria el metre com a unitat de mesura. En morir en aquesta vila el 1804, les tasques van ser acabades per Jean-Baptiste Biot i François Arago els anys 1806-1808.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Adler, 2002, p. xi.
- ↑ «Pierre François André Méchain». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Danson, 2006, p. 236.
- ↑ Farrerons Vidal, 2021, p. 10.
- ↑ Gingerich, 1970, p. 83-84.
- ↑ Riera i Tuèbols, 2003, p. 14-15.
- ↑ Adler, 2002, p. 22-23.
- ↑ Hebra, 2003, p. 31-32.
- ↑ Puig-Pla i Guevara, 2012, p. 712.
-
Escultura Meridià a la plaça de les Glòries de Barcelona
-
Torre del relotge (antic far de la Barceloneta) usat com a punt geodèsic per als seus treballs
-
Placa commemorativa a la Torre del relotge
-
Placa commemorativa a la casa on va morir a Castelló de la Plana
-
Monument al Parc Ribalta de Castelló de la Plana
Bibliografia
[modifica]- Adler, Ken. The Measure of All Things (en anglès). Free Press, 2002. ISBN 0-7432-1676-8.
- Danson, Edwin. Weighing the World: The Quest to Measure the Earth (en anglès). Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-518169-2.
- Farrerons Vidal, Óscar «Matagalls, fita científica indispensable en el mesurament del sistema mètric decimal». Tagamanent, Num. 94, 2021, pàg. 6-11. ISSN: 3011-5035.
- Gingerich, Owen «Messier's catalogue» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 1, 1970, pàg. 83-84. DOI: 10.1177/002182867000100112. ISSN: 0021-8286.
- Hebra, Alex. Measure for Measure: The Story of Imperial, Metric, and Other Units (en anglès). The Johns Hopkins University Press, 2003. ISBN 0-8018-7072-0.
- Puig-Pla, Carles; Guevara, Iolanda «La introducció de la triangulació com a mètode per a "mesurar" el planeta Terra». AUSA, Vol. 25, Num. 169, 2012, pàg. 697-715. ISSN: 0210-5853.
- Riera i Tuèbols, Santiago. Una visió de la il·lustració catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 84-7283-683-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre François André Méchain» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Gingerich, Owen. «Méchain, Pierre-François» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 juny 2015].
- «Pierre Méchain i la determinació del metre (1744 França - 1804 Espanya)». L'astronòmica de Sabadell. [Consulta: 5 febrer 2025].