Pierre Napoléon Bonaparte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Napoléon Bonaparte
PierreBonaparte.jpg
Nom original (fr) Pierre Napoleon Bonaparte
(fr) Pierre-Napoléon Bonaparte
Biografia
Naixement 11 octubre 1815
Roma
Mort 7 abril 1881 (65 anys)
Versalles (França)
Lloc d'enterrament Cimetière des Gonards Tradueix
  Q59854914 Tradueix 

23 abril 1848 – 2 desembre 1851
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Família Dinastia Bonaparte
Cònjuge Eleonore Justine Ruflin Tradueix
Fills Jeanne Bonaparte
Roland Napoleó Bonaparte
Pares Lucien BonaparteMarie Alexandrine Charlotte Louise Laurence de Bleschamp, princesse de Canino Bonaparte
Germans Charlotte Bonaparte Gabrielli, Letitia Christine Bonaparte Tradueix, Charles Lucien Bonaparte, Louis Lucien Bonaparte i Paul Marie Bonaparte Tradueix
Condemnat per homicidi preterintencional
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Pierre Napoléon Bonaparte (Roma, Itàlia, 11 d'octubre de 1815 - Versalles, França, 7 d'abril de 1881) 5.è príncep de Canino, fou un aventurer, militar i escriptor, fill de Lucien Bonaparte i Alexandrine de Bleschamps.

D'esperit aventurer i caràcter violent, als quinze anys escapà de casa seva, anant a reunir-se amb els seus cosins Napoleó Louis i Louis. Reintegrat poc temps després a la llar paterna, la seva família l'envià als Estats Units, on i vivia el seu oncle l'ex rei d'Espanya. Allà travà amistat amb el general Santander al qual acompanyà en la campanya de Colòmbia i al seu retorn a Itàlia el 1832 conspirà contra el papa Gregori XVI, veient-se obligat abandonar els Estats Pontificis.

Després d'una sèrie d'aventures, d'ésser ferit i haver sofert un llarg empresonament al Castell de Sant'Angelo, marxà novament a Amèrica per passar més tard a Anglaterra d'on el govern l'expulsà a causa de la seva conducta. Temps després se li va permetre el seu retorn a Anglaterra on residí fins al 1848 a Londres i passant a França quan la revolució de Febrer. Primer ingressà en l'exèrcit, sent diputat per l'illa de Còrsega i distingint-se pel seu radicalisme.

Justine Leonora Ruffin, esposa de Pierre

El 1849 assistí al setge de Zaatcha (Algèria), però no tardà a abandonar el servei pel que el ministre de la Guerra el destituí. Elegit altra vegada diputat continuà en l'assemblea la seva campanya radical, i després del cop d'Estat que elevà al tron al seu cosí Napoleó III es retirà a la vida privada en senyal de protesta. No obstant, ben aviat reconegué l'emperador, el qual li atorgà una quantiosa pensió, si bé aquest procurà tenir-lo allunyat i no assolí mai ser empleat. El 1870, després d'una violenta discussió matà d'un tret l'escriptor Víctor Noir, sent objecte d'un emocionant procés del que en sortí absolt, marxant després a Anglaterra i més tard a Versalles on morí.

Aficionat a la literatura, traduí el Nabucodonosor de Nicolini (1861) i va escriure un volum de poesies titulat Loisirs (1865), Sur la frontière du Rhin (1868), Souvenirs, Traditions et révélations (Brussel·les, 1876).

El 1871 casà amb Justina Leonora Ruffin (1832-1905), filla d'un obrer, del qual matrimoni nasqueren Roland (1858-1924) i Jeanne (1861), que el 1882 casà amb el marquès de Vença.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Napoléon Bonaparte Modifica l'enllaç a Wikidata