Pierre Schaeffer
 Estudi preparat per Pierre Schaeffer, per l'elaboració de la seva música | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre Henri Marie Schaeffer  14 agost 1910 Nancy (França) |
| Mort | 19 agost 1995 (85 anys) Ais de Provença (França) |
| Causa de mort | Malaltia d'Alzheimer |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França |
| Formació | École Polytechnique École supérieure d'électricité |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, locutor de ràdio, enginyer, musicòleg, pedagog musical, teòric musical, crític musical, productor discogràfic, filòsof i músic |
| Activitat | 1942 – |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Alumnes | Gilles Racot i Bertrand Dubedout |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
       | |
Pierre Schaeffer (Nancy, 14 d'agost de 1910 - Ais de Provença, 19 d'agost de 1995), fou un enginyer, investigador, teòric, compositor i escriptor francès, creador de la música concreta i la música electroacústica.
Trets biogràfics
Estudià a l'École Polytechnique i a l'École Supérieure d'Electricité et de Telecomunications de Paris (1931). L'any 1936 va ingressar al Departament de Radiodifusió Francesa. Fill de músics, sempre es va interrogar sobre el fenomen musical. De fet, la major part del seu treball és una reflexió sobre la naturalesa i la riquesa del so, el seu contingut i la seva importància relativa, que analitzava utilitzant el terme d'"objecte sonor". El 1948, va començar a fer experiments amb sons o seqüències enregistrats en discs. Així va néixer una de les seves primeres composicions: 'Estudi dels ferrocarrils. La seva recerca el va portar a fundar el 1951 el Grup de Recerca de Música concreta, al si de la Ràdio-Televisió Francesa, que es va convertir el 1958, en el Grup de recerques musicals (GRM) que el 1960 esdevindrà un departament del Servei d'Investigació de la RTF, embrió de l'Institut Nacional de l'Audiovisual (INA, 1974). Pierre Henry i Riedl foren uns estrets col·laboradors des del començament d'aquesta aventura i es van convertir en grans compositors del gènere.
Mètode compositiu
En els seus experiments, enregistrava en un magnetòfon sons quotidians (com el so d'una campana, el soroll d'un tap en obrir una ampolla, una veu humana, etc.) que posteriorment, transferia d'una cinta a una altra, combinant-los, superposant-los, canviant-ne la velocitat i la direcció de tal manera que sovint els sons originals eren irreconeixibles. La composició final resultava un muntatge de sons enregistrats en una cinta que podia ser escoltada sense necessitat de cap intèrpret.
En el seu llibre titulat A la recerca de la música concreta i especialment en el Tractat dels Objectes Musicals, explica la seva teoria sobre aquesta música, que es pot exemplificar amb aquesta frase:
| « | El miracle de la música concreta, que intento fer sentir al meu interlocutor, és que en el transcurs de les experiències, les coses comencen a parlar d'elles mateixes, com si ens portessin el missatge d'un món que ens era desconegut.[1] | » |
Vegeu també
Referències
- ↑ Pierre Schaeffer. A la recerca de la música concreta, Paris, Seuil, 1952