Pietro Alessandro Guglielmi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPietro Alessandro Guglielmi
Pietro Alessandro Guglielmi.jpg
Biografia
Naixement 9 desembre 1728
Massa
Mort 19 novembre 1804 (75 anys)
Roma
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i clavicembalista
Gènere artístic Òpera
Alumnes Nicolas Isouard
Instrument Clavicèmbal
Família
Fills Pietro Carlo Guglielmi

Musicbrainz: 061ade7b-48bd-4ef1-9c0b-8b24a641849e
Modifica les dades a Wikidata

Pietro Alessandro Guglielmi (Massa, 9 de desembre de 1728 - 19 de novembre de 1804) fou un compositor d'òpera italià. Molt popular en el seu temps i pràcticament oblidat avui dia.[1]

Biografia[modifica]

Va rebre la primera educació musical del seu pare, i després va estudiar amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols. Els seus primers treballs operístics, produïts a Torí el 1755, van establir la seva reputació, i aviat la seva fama es va estendre més enllà dels límits del seu propi país, de manera que el 1762 va ser cridat a Dresden per a encarregar-se de l'òpera de la ciutat.

El seu primer encàrrec, una òpera, va arribar el 1763 al Teatro Argentino de Roma. Després es pot trobar Guglielmi pel nord d'Itàlia, i a continuació, de 1767 a 1772 a Anglaterra, on comparteix amb Felice Alessandri la posició del compositor i director musical del King's Theatre de Londres. De 1776 à 1793, Guglielmi est de retour à Naples – où il est élu membre de la Nobile Accademia di Musica en 1777 – avant de devenir maestro di cappella de la basilique Saint-Pierre de Rome, poste qu'il assume conjointement à San Lorenzo Lucina à partir de 1797 [ 3 ]. De 1776 a 1793, Guglielmi viu a Nàpols - on va ser escollit membre de l'Acadèmia de Música Nobile el 1777 - i on va tenir alumnes com el napolità Tomasso Sogner,[2] el maltès Nicolas Isouard,[3] després va esdevenir mestre de capella de la basílica de Sant Pere a Roma, càrrec que va assumir conjuntament amb San Lorenzo Lucina a partir de 1797.[4]

Entre les seves obres, hi ha prop de 100 òperes, quinze d'oratoris i cantates, una quarantena d'obres de música sacra i almenys unes cinquanta pàgines musicals incloent simfonies, els concerts per a clavecí, música de cambra i obres (sonates, tocates, capricis,...) per a clavecí. Les seves sonates per a clavecí, sovint en dos moviments (un moviment seguit per un rondó animat o minuet) estan classificats per Newman a l'escola napolitana tardana, com les obres de Rutini, Vento, Cimarosa i Paisiello.[5]

El seu fill Pietro Carlo Guglielmi també fou compositor d'òperes.

Òperes[modifica]

  • Lo solachianello 'mbroglione (dramma giocoso, llibret de D. Pignatero, 1757, Nàpols)
  • Il filosofo burlato (commedia per musica, 1758, Nàpols)
  • La ricca locandiera (intermezzo, llibret d'Antonio Palomba, 1759)
  • I capricci di una vedova (dramma giocoso, 1759, Nàpols)
  • La moglie imperiosa (commedia per musica, llibret de A. Villani, 1759, Nàpols)
  • I due soldati (dramma giocoso, llibret d'Antonio Palomba, 1760, Nàpols)
  • L'Ottavio (commedia per musica, llibret de Gennaro Antonio Federico, 1760, Nàpols)
  • Il finto cieco (dramma giocoso, llibret de Pietro Trinchera, 1761, Nàpols)
  • I cacciatori (farsetta, basata su Li uccellatori di Carlo Goldoni, 1762, Roma)
  • La donna di tutti i caratteri (commedia per musica, llibret d'Antonio Palomba, 1762, Nàpols)
  • Don Ambrogio (intermezzo, 1762, Nàpols)
  • Tito Manlio (opera seria, llibret de Gaetano Roccaforte, 1763, Roma)
  • La francese brillante (commedia per musica, llibret de Pasquale Mililotti, 1763, Nàpols)
  • Lo sposo di tre e marito di nessuna (commedia per musica, llibret d'Antonio Palomba, 1763, Nàpols)
  • L'Olimpiade (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1763, Nàpols)
  • Le contadine bizzarre (farsetta, 1763, Roma)
  • Siroe re di Persia (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1764, Florència)
  • Li rivali placati (dramma giocoso, llibret de Gaetano Martinelli, 1764, Venècia)
  • Farnace (opera seria, llibret d'Antonio Maria Lucchini, 1765, Roma)
  • Tamerlano (opera seria, llibret de Agostino Piovene, 1765, Venècia)
  • L'impresario d'opera (dramma giocoso, llibret de Bartolomeo Cavalieri, 1765, Milà)
  • Il ratto della sposa (dramma giocoso, llibret de Gaetano Martinelli, 1765, Venècia)
  • Adriano in Siria (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1765, Venècia)
  • Lo spirito di contradizione (dramma giocoso, llibret de Gaetano Martinelli, 1766, Venècia)
  • Sesostri (opera seria, llibret de Pietro Pariati, 1766, Venècia)
  • Demofoonte (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1766, Treviso)
  • La sposa fedele (dramma giocoso, llibret de Pietro Chiari, 1767, Venècia)
  • Antigono (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1767, Milà)
  • Il re pastore (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1767, Venècia)
  • Ifigenia in Aulide (opera seria, llibret de Giovan Gualberto Bottarelli, 1768, Londres)
  • I viaggiatori ridicoli tornati in Italia (dramma giocoso, llibret de Giovan Gualberto Bottarelli, dopo Goldoni, 1768, Londres)
  • Alceste (opera seria, llibret de Ranieri de' Calzabigi, revisione di Giuseppe Parini, 1768, Milà)
  • Ruggiero (opera seria, llibret de Caterino Mazzolà, dopo Ludovico Ariosto, 1769, Venècia)
  • Ezio (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1770, Londres)
  • Il disertore (dramma giocoso, llibret de Carlo Francesco Badini, dopo Michel-Jean Sedaine, 1770, Londres)
  • L'amante che spende (dramma giocoso, llibret de Niccolò Tassi, 1770, Venècia)
  • Le pazzie di Orlando (dramma giocoso, llibret de Carlo Francesco Badini, dopo Ludovico Ariosto, 1771, Londres)
  • Il carnevale di Venècia, o sia La virtuosa (dramma giocoso, llibret de Carlo Francesco Badini, 1772, Londres)
  • L'assemblea (dramma giocoso, llibret de Giovanni Gualberto Bottarelli, basato su La conversazione di Carlo Goldoni, 1772, Londres)
  • Demetrio (opera seria, llibret de Giovanni Gualberto Bottarelli, dopo Pietro Metastasio, 1772, Londres)
  • Mirandolina (dramma giocoso, llibret de Giovanni Bertati, 1773, Venècia)
  • La contadina superba, ovver Il giocatore burlato (intermezzo, 1774, Roma)
  • Tamas Kouli-Kan nell'Indie (opera seria, llibret de Vittorio Amedeo Cigna-Santi, 1774, Florència)
  • Gl'intrighi di Don Facilone (intermezzo, 1775, Roma)
  • Merope (opera seria, llibret d'Apostolo Zeno, 1775, Torí)
  • Vologeso (opera seria, llibret d'Apostolo Zeno, 1775, Milà)
  • La Semiramide riconosciuta (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1776, Nàpols)
  • Il matrimonio in contrasto (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1776, Nàpols)
  • Artaserse (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1777, Roma)
  • Ricimero (opera seria, basata su La fede tradita e vendicata di Francesco Silvani, 1777, Nàpols)
  • I fuorusciti (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1777, Nàpols)
  • Il raggiratore di poca fortuna (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Palombam 1779, Nàpols)
  • La villanella ingentilita (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1779, Nàpols)
  • Narcisso (intermezzo, llibret de Giuseppe Palomba, 1779, Nàpols)
  • La dama avventuriera (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1780, Nàpols)
  • La serva padrona (dramma giocoso, llibret de Gennaro Antonio Federico, 1780, Nàpols)
  • Le nozze in commedia (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Palomba, 1781, Nàpols)
  • Diana amante (serenata, libretto L. Serio, basato su Endimione di Pietro Metastasio, 1781, Nàpols)
  • I Mietitori (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1781, Nàpols)
  • La semplice ad arte (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1782, Nàpols)
  • La Quakera spiritosa (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1783, Nàpols)
  • La donna amante di tutti, e fedele a nessuno (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1783, Nàpols)
  • Le vicende d'amore (intermezzo, llibret de Giovanni Battista Neri, 1784, Roma)
  • I finti amori (commedia per musica, 1784, Nàpols)
  • La finta zingara (farsa, llibret de Giovanni Battista Lorenzi, 1785, Nàpols)
  • Le sventure fortunate (farsa, llibret de Giovanni Battista Lorenzi, 1785, Nàpols)
  • La virtuosa in Mergellina (dramma giocoso, llibret de Francesco Saverio Zini, 1785, Nàpols)
  • Enea e Lavinia (opera seria, llibret de Giuseppe Sertor, 1785, Nàpols)
  • L'inganno amoroso (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1786, Nàpols)
  • Le astuzie villane (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1786, Nàpols)
  • Lo scoprimento inaspettato (dramma giocoso, llibret de V. de Stefano, 1787, Nàpols)
  • Laconte (opera seria, llibret de Giuseppe Pagliuca, 1787, Nàpols)
  • La pastorella nobile (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1788, Nàpols)
  • Arsace (opera seria, basato su Il Medonte re d'Epiro di Giovanni De Gamerra, 1788, Venècia)
  • Rinaldo (opera seria, llibret de Giuseppe Maria Foppa, dopo Torquato Tasso, 1789, Venècia)
  • Ademira (opera seria, llibret de Ferdinando Moretti, 1789, Nàpols)
  • Gl'inganni delusi (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1789, Nàpols)
  • Alessandro nell'Indie (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1789, Nàpols)
  • La serva innamorata (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Palomba, 1790, Nàpols)
  • L'azzardo (commedia per musica, 1790, Nàpols)
  • Le false apparenze (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1791, Nàpols)
  • La sposa contrastata (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1791, Nàpols)
  • Il poeta di campagna (commedia per musica, llibret de Francesco Saverio Zini, 1792, Nàpols)
  • Amor tra le vendemmie (commedia per musica, llibret de Giuseppe Palomba, 1792, Nàpols)
  • La lanterna di Diogene (dramma giocoso, llibret d'Angelo Anelli, da Giuseppe Palomba, 1793, Venècia)
  • Gli amanti della dote (farsa, llibret de Francesco Saverio Zini, 1794, Lisboa)
  • Admeto (opera seria, llibret de Giuseppe Palomba, 1794, Nàpols)
  • La pupilla scaltra (dramma giocoso, 1795, Venècia)
  • Il trionfo di Camilla (opera seria, llibret de Silvio Stampiglia, 1795, Nàpols)
  • La Griselda (opera seria, llibret de Gaetano Sertor, 1796, Florència)
  • La morte di Cleopatra (opera seria, llibret de Simeone Antonio Sografi, 1796, Nàpols)
  • L'amore in villa (dramma giocoso, llibret de Giuseppe Petrosellini, 1797, Roma)
  • Siface e Sofonisba (opera seria, llibret d'Andrea Leone Tottola, 1802, Nàpols)

Referències[modifica]

  1. Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Empúries, 1992, p. 89. ISBN 9788475963570. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1458 (ISBN 84 239-4556-1)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 2140 (ISBN 84-239-4582-0)
  4. James L. Jackman a: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. St. Sadie, 1991, vol. 7, p. 793.
  5. William S. Newman, The sonata in the Classic Era, New-York, Londres, 1983.

Bibliografia[modifica]

  • F. Piovano, Elenco cronologico delle opere (1757-1802) di Pietro Guglielmi (1727-1804) [sic], a: Rivista Musicale Italiana, XII, 1905, p. 407-447.
  • G. Bustico, Un musicista massese : Pier Alessandro Guglielmi, Barga, 1926
  • G. Bustico Pier Alessandro Guglielmi nel II centenario della sua nascita, a: Bolletino bibliografico musicale, III/3, 1928, 1.