Pietro Mascagni
 Pietro Mascagni el 1902 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(it) Pietro Antonio Stefano Mascagni 7 de desembre de 1863 Liorna, Toscana |
| Mort |
2 d'agost de 1945 (als 81 anys) Roma |
| Lloc d'enterrament | Liorna |
| Nacionalitat | |
| Educació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | Director d'orquestra i compositor |
| Gènere artístic | Òpera |
| Estil | Verisme |
| Professors | Amilcare Ponchielli |
| Alumnes |
Josip Hatze  i Edward Kilenyi |
| Obra | |
|
Obres destacables
| |
|
Premis | |
|
| |
  | |
 | |
Pietro Mascagni (Liorna, Toscana, 7 de desembre de 1863 - Roma, 2 d'agost de 1945) fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.
Contingut
Biografia[modifica]
Va estudiar a Liorna amb E. Bianchi (piano) i A. Biagini (orgue), i posteriorment amb Alfredo Soffredini a l'Institut Luigi Cherubini. El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i Michele Saladino i es féu amic de Giacomo Puccini. El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d'orquestra en una companyia d'opereta. Posteriorment s'instal·là a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció.
Va ser un dels més importants compositors d'òpera de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'èxit formidable de la seua primera obra mestra, el 1890, Cavalleria rusticana (Cavallerositat rústica), inspirada en una novel·la de Giovanni Verga, va eclipsar la major part de les seves obres posteriors. Mascagni va dir: M'han coronat abans de ser rei. Cavalleria és considerada normalment com la iniciadora del moviment verista. La seva fama traspassà fronteres molt ràpidament, i el 1891 ja s'havia estrenat a Alemanya, Suècia, Hongria, Bohèmia, Dinamarca i Letònia. La intensitat dramàtica de la trama, situada a Sicília, amb assassinats i venjances, fou, de ben segur, un dels factors de la seva bona acollida. Una de les innovacions consistí en la introducció d'una serenata per a tenor en el preludi.
Va escriure 15 òperes, una opereta, i diverses obres orquestrals i vocals, així com cançons i música per a piano. Les seues òperes li van reportar grans èxits durant la seua vida, alhora que conreava una carrera reeixida com a director d'orquestra.
Ha estat afirmat ad nauseam que Mascagni, com Leoncavallo, va ser un compositor d'una única obra, per la seua suposada incapacitat de repetir el primer èxit, però en realitat aquesta afirmació no és del tot correcta. L'Amico Fritz i Iris també van adquirir popularitat a partir de llurs estrenes; de fet, el mateix Mascagni reivindicava que Iris havia obtingut més representacions a Itàlia que Cavalleria (Stivender). Fins i tot, la seva següent òpera Le maschere va ser estrenada simultàniament a sis teatres.
Certament Cavalleria rusticana és l'òpera de Mascagni que ha quedat incòlume al repertori operístic, i, potser perquè Mascagni no va voler copiar-se a si mateix, no ha passat el mateix amb les seues obres posteriors. La varietat estilística de les òperes de Mascagni - la passió siciliana i l'encís de Cavalleria, l'aroma asiàtic d'Iris, la brisa idíl·lica que desprèn L'Amico Fritz, les tonalitats franceses d'Isabeau, el descarnat verisme d'Il Piccolo Marat - demostren una versatilitat superior a la d'altres col·legues veristes.
La seva activitat com a director d'orquestra fou molt intensa. Dedicà tots els seus esforços a difondre les seves òperes, però també interpretà òperes i repertori simfònic d'altres compositors per tot Europa, els Estats Units i l'Amèrica del Sud.
Obres principals[modifica]
Òperes[modifica]
- Pinotta (23 de març de 1932, Casino de San Remo) [composta el 1880]
- Guglielmo Ratcliff (16 de febrer de 1895 Teatro alla Scala, de Milà) [composta el 1885]
- Cavalleria rusticana (17 de maig de 1890, Teatro Costanzi, Roma) llibret: [1]
- L'amico Fritz (31 d'octubre de 1891,Teatro Costanzi, Roma)
- I Rantzau (10 de novembre de 1892, Teatro della Pergola, Florència)
- Silvano (25 de març de 1895, Teatro alla Scala, Milà)
- Zanetto (2 de març de 1896, Liceo Musicale, Pesaro)
- Iris (22 de novembre de 1898, Teatro Costanzi, Roma)
- Le maschere (17 de gener de 1901, Teatro Carlo Felice, Gènova - Teatro Regio, Torí - Teatro alla Scala, Milà - Teatro La Fenice, Venècia - Teatro Filarmonico, Verona - Teatro Costanzi, Roma)
- Amica (16 de març de 1905 Montecarlo)
- Isabeau (2 de juny de 1911,Teatro Coliseo, Buenos Aires)
- Parisina (15 de desembre de 1913, Teatro alla Scala, Milà)
- Lodoletta (30 d'abril de 1917, Teatro Costanzi, Roma)
- Il piccolo Marat (2 de maig de 1921, Teatro Costanzi, Roma)
- Nerone (16 de gener de 1935, Teatro alla Scala, Milà)
Opereta[modifica]
- Sì (13 de desembre de 1919, Teatro Quirino, Roma)
Música religiosa[modifica]
- Missa de Glòria (1888)
Enllaços externs[modifica]
- Pietro Mascagni - Sito ufficiale (italià)
