Pietro Nardini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPietro Nardini
Pietro Nardini 2.jpg
Biografia
Naixement 12 d'abril, 1722
Liorna, Gran Ducat de Toscana
Mort 7 de maig de 1793(1793-05-07) (als 71 anys)
Florència, Gran Ducat de Toscana
Activitat
Ocupació Compositor, violinista
Gènere artístic Música clàssica
Estil Classicisme
Professors Giuseppe Tartini
Alumnes Philippe Manfredi, Giovanni Francesco Giuliani Tradueix i Franz Joseph Otter
Instrument Violí

Musicbrainz: 3c729187-c1ea-4599-96dc-9f7a5f840898
Modifica les dades a Wikidata

Pietro Nardini (Liorna, 12 d'abril, 1722 - Florència, 7 de maig, 1793) fou un compositor italià. És considerat el principal seguidor de la línia estilística del seu mestre, Giuseppe Tartini. Artista admirat pel seu contemporani Leopold Mozart, va escriure composicions per a viola i d'altres instruments, entre les quals destaquen sis quartets per a instruments de corda.

Estudià en la seva localitat natal abans de traslladar-se a Pàdua, on fou deixeble de Tartini. Després d'aquesta etapa d'aprenentatge viatjà a Viena, Dresden i Stuttgart, ciutat en què exercí com a concertino en l'orquestra ducal i desenvolupà una intensa activitat.

Després d'una breu etapa a Braunschweig, s'instal·là a Liorna, encara que després de la mort de Tartini fou nomenat director musical de la cort del gran duc de Toscana, el qual el portà novament a Pàdua. Allà realitzà una important activitat pedagògica, tenint molts alumnes, entre ells l'alemany Franz Joseph Otter,[1] càrrec que abandonaria el 1770 per ser mestre de capella de la cort de Florència.

Com a compositor, Nardini fou el continuador de la línia estilística del seu mestre, Tartini, desmostrant per una banda la persistència d'un element tradicional vinculat a la continuïtat del <solo> i els <tutti> del concerto grosso, i per altra, una cantabilitat i un camí melòdic que anticipava en cert sentit, el floriment de l'estil anomenat <clàssic>. Entre la seva producció, destaquen:

  • 6 concerts per a 5 instruments;
  • 6 sonates á violon et basse;
  • 12 solos for violin with a bass, i els magnífics 6 quartets per a instruments de corda.[2]

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1020. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 913. (ISBN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Nardini Modifica l'enllaç a Wikidata