Pietro Nardini
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
12 d'abril, 1722 Liorna, Gran Ducat de Toscana |
| Mort |
7 de maig de 1793 (als 71 anys) Florència, Gran Ducat de Toscana |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, violinista |
| Gènere artístic | Música clàssica |
| Estil | Classicisme |
| Professors | Giuseppe Tartini |
| Alumnes |
Philippe Manfredi, Giovanni Francesco Giuliani  i Franz Joseph Otter |
| Instrument | Violí |
|
| |
 | |
 | |
Pietro Nardini (Liorna, 12 d'abril, 1722 - Florència, 7 de maig, 1793) fou un compositor italià. És considerat el principal seguidor de la línia estilística del seu mestre, Giuseppe Tartini. Artista admirat pel seu contemporani Leopold Mozart, va escriure composicions per a viola i d'altres instruments, entre les quals destaquen sis quartets per a instruments de corda.
Estudià en la seva localitat natal abans de traslladar-se a Pàdua, on fou deixeble de Tartini. Després d'aquesta etapa d'aprenentatge viatjà a Viena, Dresden i Stuttgart, ciutat en què exercí com a concertino en l'orquestra ducal i desenvolupà una intensa activitat.
Després d'una breu etapa a Braunschweig, s'instal·là a Liorna, encara que després de la mort de Tartini fou nomenat director musical de la cort del gran duc de Toscana, el qual el portà novament a Pàdua. Allà realitzà una important activitat pedagògica, tenint molts alumnes, entre ells l'alemany Franz Joseph Otter,[1] càrrec que abandonaria el 1770 per ser mestre de capella de la cort de Florència.
Com a compositor, Nardini fou el continuador de la línia estilística del seu mestre, Tartini, desmostrant per una banda la persistència d'un element tradicional vinculat a la continuïtat del <solo> i els <tutti> del concerto grosso, i per altra, una cantabilitat i un camí melòdic que anticipava en cert sentit, el floriment de l'estil anomenat <clàssic>. Entre la seva producció, destaquen:
- 6 concerts per a 5 instruments;
- 6 sonates á violon et basse;
- 12 solos for violin with a bass, i els magnífics 6 quartets per a instruments de corda.[2]
Bibliografia[modifica]
- Editorial Planeta S. A AUDITORIUM, volum II, pàgs. 389-390 ISBN 84-0846525-2
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1020. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 913. (ISBN 84-7291-226-4)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Nardini |
