Pietro Ottoboni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPietro Ottoboni
Pietro Ottoboni by Francesco Trevisani.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1667 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 1740 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1738 – 1740
← Francesco Barberini (en) TradueixTommaso Ruffo (en) Tradueix →
Cardenal-bisbe llista de bisbes d'Òstia
1738 – 1740
← Francesco Barberini (en) TradueixTommaso Ruffo (en) Tradueix →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
7 novembre 1689 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCardenal
ConsagracióPapa Benet XIII Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 febrer 1740Conclave de 1740
5 març 1730conclave de 1730
20 març 1724conclave de 1724
1721conclave de 1721
9 octubre 1700Conclave de 1700
12 febrer 1691conclave de 1691 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntonio Ottoboni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b90eb199-4d0f-4a5e-9240-98875c072e1a IMSLP: Category:Ottoboni,_Pietro Modifica els identificadors a Wikidata

Pietro Ottoboni (Venècia, 2 de juliol de 1667 - Roma, 29 de febrer de 1740) fou un cardenal i mecenes italià.[1]

Nomenat cardenal pel papa Alexandre VIII del qual n'era nebot segon, arribà a ser superintendent d'Estat, secretari del Sant Ofici i vice-canceller de l'Església. Lletrat i músic, va compondre l'òpera Colombo, que fou un gran èxit del seu castrat i protegit Cecchi. Entre d'altres càrrecs fou protector de la Congregació i Acadèmia de Santa Cecília.

Restà sempre en contacte amb els principals músics de la seva època i desenvolupà una gran activitat de promoció cultural. en concerts organitzats en el seu palau actuaren Corelli, Pasquini, Bononcini, Scarlatti, a banda d'altres instrumentistes i cantants menys coneguts.

També fou autor de nombrosos llibrets de caràcter sacre i edificant, els quals signava amb pseudònim de Crateo Pradelini (Cardinale Pietro).

Referències[modifica]

  1. Olszewski, Edward J. «The Enlightened Patronage of Cardinal Pietro Ottoboni (1667-1740)». Artibus et Historiae, 23, 45, 2002, pàg. 139. DOI: 10.2307/1483685 [Consulta: 25 juliol 2017].

Bibliografia[modifica]