Pietro Tradonico

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPietro Tradonico

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Pula Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 864 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFerida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVenècia Modifica el valor a Wikidata
13è Dux de Venècia
836 – 864
← Giovanni I Participazio (en) TradueixOrso I Participazio (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat mitjana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pietro Tradonico (en llatí: Petrus Tradonicus mort el 13 de setembre de 864), va ser el tretzè dux de Venècia (836-864) segons la tradició, i l'onzè segons les dades històriques verificables. Istris de naixement, la seva elecció va minar el poder dels Participazio, la família regnant fins aleshores.[1] Era un guerrer, no un administrador, motiu pel qual era illetrat i signava els documents de l'Estat amb el signum manus.

Història[modifica]

En arribar al tron, Pietro va nomenar el seu fill Giovanni «codux», continuant el costum començat un segle abans d'establir un ducat hereditari i assegurar així la successió dinàstica. Tots els intents anteriors van fracassar, i aquesta vegada no va ser l'excepció: Giovanni va morir més aviat que el seu pare.

Va lluitar contra els sarraïns de Bari i Tàrent,[1] que havien derrotat anteriorment a Venècia en] la batalla de Sansego, en una illa al sud de Pula.[2] No només va haver de fer front als pirates musulmans, sinó també als eslaus. Com a càstig per l'assalt i assassinat d'uns comerciants venecians que tornaven de Benevent entre 834 i 835, Pietro va conduir el 839 una gran flota contra els narentians. Va fer la pau amb el duc Mislav de la Dalmàcia croata i un príncep narentià de nom Družak (Drosaico, segons el Marianorum iudice). El seu assalt militar del 840 sobre els narentians va fracassar, i va perdre més de 100 homes, havent de regressar a la República de Venècia. Els eslaus van continuar pressionant-lo, i el 846, van voler avançar contra la pròpia Venècia atacant la ciutat veïna de Caorle. L'any 840, l'emperador Lotari I va reconèixer la independència de Venècia i la seva autoritat sobre La llacuna, com ja havia fet l'Imperi Romà d'Orient, que el va nomenar spatario i ipato'.[3]

Va ser apunyalat el 13 de setembre de l'any 864, després d'assistir a la missa en l'aniversari de la consagració de l'església de Sant Zacaries, va ser enterrat en la mateixa església. Els conspiradors van ser jutjats i condemnats, alguns a mort i d'altres a l'exili.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Pietro Tradonico» (en italià). treccani. [Consulta: 16 maig 2017].
  2. Zorzi, p. 37-38.
  3. Zorzi, p. 38.
  4. Zorzi, p. 40.

Bibliografia[modifica]

  • Norwich, John Julius. Historia de Venecia (en castellà). Editorial ALMED, 2004. ISBN 84-931-1947-4. 
  • Zorzi, Alvise. La Repubblica del Leone. Storia di Venezia (en italià). Bompiani, 2001. ISBN 978-88-452-9136-4.