Vés al contingut

Pigarg africà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPigarg africà
Haliaeetus vocifer Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes2,24 kg (pes adult, mascle)
3,4 kg (pes adult, femella)
120 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou43 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22695115 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereHaliaeetus
EspècieHaliaeetus vocifer Modifica el valor a Wikidata
(Daudin, 1800)
Nomenclatura
ProtònimFalco vocifer Modifica el valor a Wikidata

El pigarg africà[1] (Haliaeetus vocifer) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] D'hàbits aquàtics i pescadors, es troba a la major part de l'Àfrica subsahariana. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Morfologia[modifica]

Pigarg africà en vol
  • És un gran ocell, amb una llargària de 63 – 75 cm; els mascles són més petits que les femelles, fent aquestes un pes de 3,2 – 3,6 kg (2 – 2,5 kg els mascles) i una envergadura de 2,4 m (els mascles 2 m).
  • Aspecte molt distintiu, amb un color general marró i les poderoses ales marró a sota i negre a sobre. Cap, coll, pit i cua blanc pur.
  • Bec típic de les àguiles, de color groc amb la punta negra. Potes groguenques.
  • Els joves són de color general castany, amb un to més clar en cap coll i pit.

Hàbitat i distribució[modifica]

És una espècie molt comuna i notable a prop dels llacs d'aigua dolça, embassaments o rius, encara que de vegades es poden trobar prop de la costa a la desembocadura de rius o llacunes. Ocupa la major part del continent africà al sud del Sàhara.[5] A Madagascar és substituït pel seu parent proper, el pigarg de Madagascar (Haliaeetus vociferoides).

Reproducció[modifica]

Haliaeetus vocifer

Aquest ocell tria per a la reproducció l'estació seca, quan els nivells d'aigua són baixos. Hom creu que formen parelles de per vida, i amb freqüència reutilitzen el mateix niu, aportant nous materials, de manera que poden arribar a ser molt grans, i alguns arriben als 2 metres d'alçària i 1,2 m d'ample. Construeixen els nius amb trossos de fusta en arbres o penya-segats propers a l'aigua.

La femella pon 1 - 3 ous, blancs amb algunes taques vermelloses, amb intervals d'un o dos dies. Com a norma, cova la femella, però el mascle la substitueix quan aquesta surt a caçar. La incubació dura 42 - 45 dies. Els ous es desclouen sovint amb algun dia de diferència, i normalment el germà major mata els més joves. La cria roman al niu durant 70 - 75 dies, i després de prop de 8 setmanes, el jove és capaç d'alimentar-se ell a soles i comença a aventurar-se fora del niu dues setmanes més tard.

Alimentació[modifica]

Des d'una talaia en un arbre, amb una postura bastant erecta, espia els moviments dels peixos, i es llança sobre aquests per agafar-los amb les urpes i tornar a la talaia per menjar. Si es tracta d'un gran peix, de més d'1,8 kg, freqüentment no podrà alçar el vol i l'arrossegarà sobre la superfície de l'aigua fins a arribar-ne a la vora. Ocasionalment, també es pot alimentar d'ànecs, petites tortugues i cocodrils, flamencs i carronya.

Referències[modifica]

  1. «Pigarg africà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 281. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «African Fish-eagle. Haliaeetus vocifer» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. BirdLife International (2020). "Haliaeetus vocifer." 2020 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2020. [Consulta: 13 abril 2023]

Bibliografia[modifica]

  • Ferguson-Lees, J. & D. A. Christie (2001): Raptors of the World. Christopher Helm, London.
  • Leslie H. Brown: The African fish eagle. Baileys, Swinfen & Purnell, Folkestone, London, Kapstadt 1980. ISBN 0-561-00304-1.
  • Helen Roney Sattler & Jean Zallinger: The book of eagles. Lothrop, Lee & Shepard, New York 1989. ISBN 0-688-07022-1.