Pilar Barril i Fuster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPilar Barril i Fuster
Biografia
Naixement10 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata

Pilar Barril (Barcelona, 10 d'octubre de 193130 de setembre de 2011) va ser una jugadora de tennis que estigué en actiu durant les dècades de 1950 i 1960. A dia d’avui, es la tennista que més vegades ha guanyat el Campionat de Catalunya Absolut amb 11 títols. Ella i Pepa Riba van ser les primeres dones espanyoles a jugar tornejos de tennis internacionals després de la Segona Guerra Mundial.[1][2][3][4]

Carrera[modifica]

L'afició li va venir dels seus pares, que la van apuntar al Reial Club de Tennis del Turó, a Barcelona. Campiona d'Espanya nou vegades en la prova d'individuals, va ser la primera dona espanyola a assolir els quarts de final del Torneig de Roland Garros després de Lilí Álvarez. Va ser pionera i va jugar regularment en una època en què el tennis femení no era popular a Espanya. Després de guanyar el seu primer títol nacional el 1952, Pilar Barril va començar a participar en tornejos internacionals, on va obtenir també bons resultats.[3]

Va jugar en el Campionat Nacional en vint-i-una ocasions, entre 1948 i 1971, en seixanta-tres partits individuals, dels quals va guanyar en cinquanta-un; en cinquanta-un de dobles, amb quaranta victòries; i en cinquanta-tres en mixtos, dels quals en va guanyar trenta-cinc.[3][5]

En total va aconseguir onze cops el Campionat de Catalunya Absolut, vint-i-un títols de campiona d'Espanya, nou en individuals, deu en dobles i dos en mixtos. Amb la seva companya habitual, Alicia Guri, va vèncer en vuit ocasions. A l'estranger va exhibir el seu joc a Roland Garros, on va arribar a quarts de final, i amb triomfs absoluts a Evian (França), Oslo (Noruega), Ingolstadt i Nuremberg (Alemanya). També va triomfar en un Torneig comte de Godó, i nou vegades en el trofeu Pedro Casas.[3][2]

Cap altre jugador ni jugadora espanyola no arribaria a quarts de final en un Grand Slam fins a Arantxa Sánchez Vicario el 1987.[3][6]nya de Tenn

L'any 1954 l'Ajuntament de Barcelona va concedir a Pilar Barril i Alicia Guri la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu de plata pel seu triomf al Campionat d'Espanya de Tenis els anys 1951 i 1953, en la modalitat de dobles.[7]

Finals[modifica]

Singles (5–7)[modifica]

Resultat No. Data Torneig Superfície Adversari Puntuació
Finalista 1. 29 d'agost de 1954 S'Agaró Internacional, Espanya Terra batuda Espanya Riba, María JosefaMaría Josefa Riba 4–6, 2–6
Finalista 2. 26 de desembre de 1954 Barcelona, Espanya Terra batuda Bèlgica Mercelis, ChristianeChristiane Mercelis 3–6, 3–6
Finalista 3. 6 de juny de 1960 Barcelona, Espanya Terra batuda Bermudes Segal, HeatherHeather Segal 1–6, 1–6
Guanyadora 4. 2 de gener de 1961 València, Espanya Terra batuda Itàlia Bassi, LuciaLucia Bassi 6–0, 6–4
Finalista 5. 30 de juliol de 1961 Evian, França Terra batuda França Rosie Darmon 2–6, 5–7
Guanyadora 6. 10 de juny de 1962 Barcelona, Espanya Terra batuda Austràlia Hawton, MaryMary Hawton 6–2, 2–6, 7–5
Finalista 7. 1 de gener de 1963 València, Espanya Terra batuda Espanya Coronado, CarmenCarmen Coronado 2–6, 2–6
Finalista 8. 9 d'octubre de 1963 Sant Sebastià, Espanya Terra batuda Estats Units d'Amèrica Habicht, MaryMary Habicht 6–3, 4–6, 2–6
Guanyadora 9. 10 d'agost de 1964 Lisboa, Portugal Terra batuda Austràlia Toyne, FayFay Toyne 6–2, 6–2
Guanyadora 10. 4 d'octubre de 1964 Barcelona, Espanya Terra batuda Itàlia Beltrame, RobertaRoberta Beltrame 6–4, 5–7, 6–4
Finalista 11. 15 de novembre de 1964 Barcelona, Espanya Terra batuda Austràlia Toyne, FayFay Toyne 1–6, 1–6
Guanyadora 12. 13 de novembre de 1966 Barcelona, Espanya Terra batuda Espanya Aubet, María JoséMaría José Aubet 6–2, 6–4

Dobles (2–5)[modifica]

Resultat No. Data Torneig Superfície Parella Adversaris Puntuació
Finalista 1. octubre 1953 Barcelona, Barcelona Terra batuda Espanya Alicia Guri Espanya María Josefa de Riba



Espanya Isabel Maier
5–7, 1–6
Finalista 2. 30 desembre 1956 Barcelona, Espanya Terra batuda Espanya Alicia Guri Alemanya Occidental Edda Buding



Alemanya Occidental Ilse Buding
3–6, 2–6
Guanyadora 3. 6 juny 1960 Barcelona, Espanya Terra batuda Espanya Carmen Coronado Espanya Alicia Guri



Espanya Mercedes Solsona
6–1, 8–6
Guanyadora 4. 11 juny 1961 Barcelona, Espanya Terra batuda Espanya Carmen Coronado Espanya Ana María Estalella



Regne Unit Peggy Templer
8–6, 6–0
Finalista 5. 26 abril 1964 Madrid, Espanya Terra batuda Alemanya Hedie Schildknecht Espanya Ana María Estalella



Espanya Marta Pombo de Pereda
6–4, 2–6, 1–6
Finalista 6. 7 juny 1964 Barcelona, Espanya Terra batuda Mèxic Elena Subirats Espanya Carmen Coronado



Espanya Ana María Estalella
2–6, 4–6
Finalista 7. 15 novembre 1964 Barcelona, Espanya Terra batuda Espanya Alicia Guri Espanya Carmen Coronado



Austràlia Fay Toyne
3–6, 1–6

Dobles mixtos (1–2)[modifica]

Resultat No. Data Torneig Superfície Soci Adversaris Puntuació
Finalista 1. 29 agost 1954 S'Agaró Internacional, Espanya Terra batuda França François Garnero Espanya Emilio Martínez



Espanya María Josefa de Riba
2–6, 6–3, 4–6
Guanyadora 2. 1 gener 1956 Valencia, Espanya Terra batuda Itàlia Antonio Maggi Alemanya Edda Buding



Itàlia Cesare Guercilana
8–6, 6–0
Finalista 3. 2 gener 1961 Valencia, Espanya Terra batuda Espanya José Luis Arilla Espanya Ana María Estalella



Espanya Antonio Martínez
2–6, 6–2, 6–8

Cronologia de tornejos individuals de Grand Slam[modifica]

Llegenda: QF: Quarts de final; A: Absent

Torneig 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 Guanyats-Perduts
Austràlia A A A A A A A A A A A A A A 0 / 0
França 1R 2R A 1R 3R 1R 2R 1R QF 2R A 1R 1R 3R 8 / 10
Wimbledon A A A 2R 1R 2R 2R 2R 1R 2R A 2R 1R A 2 / 10
Estats Units A A A A A A A A A 2R A A A A 1 / 1
Guanyats-Perduts 0 / 1 1 / 1 0 / 0 0 / 2 2 / 2 1 / 2 2 / 2 0 / 1 3 / 2 0 / 2 0 / 1 0 / 1 0 / 2 1 / 1 10 / 20

Referències[modifica]

  1. «Fallece en Barcelona Pilar Barril, la Campeona de España con más títulos» (en castellà). www.rfet.es. Real Federación Española de Tenis (RFET), 03-10-2011. Arxivat de l'original el 2017-02-07. [Consulta: 19 març 2021].
  2. 2,0 2,1 «Una gran campiona, Pilar Barril, ens ha deixat per sempre». Federació Catalana de Tennis. [Consulta: 19 març 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Adrio Arrojo, Manuel. «Pilar Barril Fuster». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 març 2021].
  4. «Pilar Barril Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2021].
  5. Ros Alomar, Pablo. «Pilar Barril Fuster y su cuna mallorquina» (en castellà). Diario de Mallorca, 26-11-2011. [Consulta: 19 març 2021].
  6. David Menayo. «Homenaje póstumo a Pilar Barril» (en castellà). MARCA, 06-10-2011.
  7. «Edición del sábado, 16 enero 1954, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 2 setembre 2022].