Pilar Bayer i Isant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPilar Bayer i Isant
Pilar Bayer.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (–1975)
Conservatori Municipal de Música de Barcelona - graduació escola (–1967) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiRafael Mallol Balmaña i Jürgen Neukirch Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtica i professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (1982–2016)
Universitat Autònoma de Barcelona (1981–1982)
Universitat de Cantàbria (1980–1981)
Universitat de Ratisbona (1977–1980) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIván Blanco-Chacón Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralNúria Vila, Joan-Carles Lario i Loyo, Montserrat Alsina, Jordi Guàrdia i Rúbies, Josep González i Rovira, Teresa Crespo, Artur Travesa i Grau, Àngela Arenas, Anna Rio (en) Tradueix, Víctor Rotger i Cerdà, Paloma Bengoechea (en) Tradueix, Dionís Remón, Piermarco Milione i Laia Amorós i Carafí Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pilar Bayer i Isant (Barcelona, 13 de febrer de 1946) és una matemàtica catalana.[1]

El 1967 va obtenir el títol de professora de piano pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. El 1968 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i el 1975 es doctorà amb la tesi Extensiones maximales de un cuerpo global en las que un divisor primo descompone completamente. Ha treballat com a professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1968-1975) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1977 i 1981-1982), així com a la Universitat de Regensburg (1977-1980), on adquirí un sòlida formació en teoria dels nombres, i a la Universitat de Santander (1980-1981), fins que el 1982 va obtenir la càtedra d'àlgebra de la Universitat de Barcelona.[2]

Ha creat un important grup de recerca en teoria de nombres. Les seves publicacions versen sobre funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura.[3] És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2001, de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya des de 1996,[4] i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, des de 2001.[5] El 1997 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya. El 2004 fou nomenada Emmy-Noether-Professorin de la Georg-August-Universität Göttingen. El mateix any fou escollida acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i hi va ingressar el 2010 amb el discurs Antecedentes y evolución de la teoría de la multiplicación compleja.[6][1]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bayer, Pilar; Guàrdia, Jordi; Travesa, Artur. Arrels germàniques de la matemàtica contemporània: amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950. Institut d'Estudis Catalans, 18 de maig 2012, 18 de maig 2012, p. 689. ISBN 9788499651194. 
  2. Pilar Bayer a arbolmat.com
  3. Pilar Bayer a 16cientifiquescatalanes
  4. Reial Academia Doctors. «Excma. Sra. Dra. Pilar Bayer Isant», 2012. [Consulta: 12 juny].
  5. Pilar Bayer al web de l'IEC
  6. Biografia Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine. al web de la RAC

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
'
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 48

2004-
Succeït per:
'