Binabinaaine
Binabinaaine, o pinapinaaine, (que significa «convertir-se en dona» en gilbertès)[1] són persones que s'identifiquen amb un rol de tercer gènere a Kiribati i Tuvalu, i anteriorment a les illes Gilbert i Ellice que van reunir els dos arxipèlags.[2] Es tracta de persones el sexe de les quals s'assigna masculí al néixer, però que encarnen comportaments de gènere femení.[3]
El terme prové del gilbertès i ha estat cedit al tuvalià; es pot utilitzar com a substantiu, verb o adverbi.[4][5]
El terme més poc utilitzat en tuvalià és fakafifine.[4] Hi ha similituds entre els rols socials que comparteix la pinapinaaine amb altres comunitats liminals de gènere del Pacífic, com ara la fa'afafine de Samoa i la fakaleiti de Tonga.[6][7][8]
Segons l'antropòleg Gilbert Herdt, les binabinaaine són conegudes per les seves actuacions (principalment ballant i cantant) i la seva capacitat per comentar l'aparença i el comportament dels homes de Gilbert i Tuvalu.[4] Herdt també va escriure que alguns tuvaluans veuen la pinapinaaine com un «préstec» de Kiribati, d'on es creu que s'han originat altres «trets indesitjables de la cultura de Tuvalu, com la bruixeria», però aquestes idees són difoses principalment per les esglésies protestants com l'Església de Tuvalu, la qual es va originar a Samoa on també existeix l'equivalent de la binabinaina.[4] També va descriure com, a Funafuti, les dones joves sovint són amigues de la pinapinaaine més gran.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Introduction. Gender Identity and Sexual Identity in the Pacific and Hawai'i» (en anglès). Research Guides at University of Hawaii at Manoa, 07-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-07. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ «Understanding the Pacific's alternative genders» (en anglès). Radio New Zealand (RNZ), 07-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-07. [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Tiffany, 2019, p. 3-13.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gilbert, 2020.
- ↑ Jamel, 2018, p. 1-19.
- ↑ Jones, Tiffany «A global human rights approach to pre-service teacher education on LGBTIs» (en anglès). Asia-Pacific Journal of Teacher Education, 47(3), 27-05-2019, pàg. 286-308. DOI: 10.1080/1359866X.2018.1555793. ISSN: 1359-866X.
- ↑ Farran, Sue «Pacific Perspectives: Fa'afafine and Fakaleiti in Samoa and Tonga: People Between Worlds» (en anglès). Liverpool Law Review, 31(1), 01-05-2010, pàg. 13-28. DOI: 10.1007/s10991-010-9070-0. ISSN: 1572-8625.
- ↑ George, 2008, p. 163-189.
Bibliografia[modifica]
- George, Nicole «Contending Masculinities and the Limits of Tolerance: Sexual Minorities in Fiji» (en anglès). The Contemporary Pacific, 20(1), 2008. ISSN: 1043-898X. JSTOR: 23724792.
- Herdt, Gilbert. Third Sex, Third Gender: Beyond Sexual Dimorphism in Culture and History (en anglès). Princeton University Press, 2020. ISBN 978-1-942130-52-9.
- Jamel, Joanna. «Trans People and Their Experiences of Transphobia in Indigenous Cultures». A: Transphobic Hate Crime (en anglès). Springer International Publishing, 2018 (Palgrave Hate Studies). DOI 10.1007/978-3-319-57879-8_1. ISBN 978-3-319-57879-8.
- Jones, Tiffany. «Conceptualisation Landscapes: Overview of Global Gender and Sexuality Constructions». A: Uplifting Gender and Sexuality Education Research (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2019 (Palgrave Studies in Gender and Education). DOI 10.1007/978-3-030-24205-3_1. ISBN 978-3-030-24205-3.
