Pinetell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Rovelló.
Infotaula taxonòmicaPinetell
Lactarius deliciosus
Lactarius deliciosus.jpg
Bolet
Píleu

[[Píleu|capell aplanat deprimit Tradueix]]

Himenòfor

[[Himenòfor|làmina Tradueix]]

Làmina

[[Làmina (micologia)|himeni decurrent Tradueix]]

Edibilitat

[[Gastronomia dels bolets|excel·lent comestible Tradueix]]

Estípit

[[Estípit (micologia)|estípit nuu Tradueix]]

Color de les espores

[[d:Q594187|bronzejat Tradueix]]

Ecologia

[[micoriza Tradueix]]

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius deliciosus
(L. ex Fr.) S.F.Gray
Modifica dades a Wikidata

El pinetell,[1] rovelló d'obaga, esclata-sang[1] o pebràs[1] (Lactarius deliciosus) és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.[2]

Descripció[modifica]

El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[3] amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.

El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.

Hàbitat[modifica]

Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de final de l'estiu, fins a l'arribada dels primers freds de l'hivern.

Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbusts aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent al bolet del nord.

També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.

Gastronomia[modifica]

És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també força populars i es serveixen fregits amb mantega o marinats.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Pascual, Ramón. Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic, 1999, p. 21. ISBN 9788473065429. 
  3. Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1 novembre 2013]. 

Bibliografia[modifica]

  • Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1 novembre 2013].