Pinetell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Rovelló.
Infotaula taxonòmicaPinetell
Lactarius deliciosus
Lactarius deliciosus.jpg
Bolet
Capell

capell aplanat deprimit

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

excel·lent comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color bronzejat

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Russulales
Família Russulaceae
Gènere Lactarius
Espècie Lactarius deliciosus
(L. ex Fr.) S.F.Gray
Modifica dades a Wikidata

El pinetell,[1] rovelló d'obaga, esclata-sang[1] o pebràs[1] (Lactarius deliciosus) és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[3] amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.

El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de final de l'estiu, fins a l'arribada dels primers freds de l'hivern.

Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbusts aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent al bolet del nord.

També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també força populars i es serveixen fregits amb mantega o marinats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Pascual, Ramón. Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic, 1999, p. 21. ISBN 9788473065429. 
  3. Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1 novembre 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1 novembre 2013].