Pinetell
Lactarius deliciosus ![]() | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() ![]() | |||||||||
Dades | |||||||||
Font de | pinetell ![]() | ||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Russulaceae | ||||||||
Gènere | Lactarius | ||||||||
Espècie | Lactarius deliciosus ![]() Gray, 1821 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus deliciosus ![]() |
El pinetell,[1] rovelló d'obaga, esclata-sang[1] o pebràs[1] o roget[2] (Lactarius deliciosus, del llatí lactarius 'que té llet' i deliciosus 'deliciós') és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.[3] S'anomena també «pinetell» un altre bolet del mateix gènere, el rovelló (Lactarius sanguifluus), també molt apreciat gastronòmicament; de la mateixa manera a vegades també es diu «rovelló» a aquest bolet.
Descripció[modifica]
El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres de diàmetre,[4] amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, fa entre 3 i 5 centímetres d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.
Hàbitat[modifica]
Creix a les pinedes i prop de les ginebres, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de final de l'estiu, fins a l'arribada dels primers freds de l'hivern.
Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbusts aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent del bolet del nord.
També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.
Gastronomia[modifica]
És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també força populars i es serveixen fregits amb mantega o marinats.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=roget&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
- ↑ Pascual, Ramón. Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic, 1999, p. 21. ISBN 9788473065429.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013].