Gavot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pingdai)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGavot
Alca torda
Razorbill iceland.JPG
Pingdai fotografiat a Islàndia.
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Alcidae
Gènere Alca
Espècie Alca torda
(Linnaeus, 1758)
Subespècies
Modifica dades a Wikidata

El gavot, pingdai o cauet (Alca torda) és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, essent comú als Països Catalans. Aquest és un parent proper dels pingüins àrtics (que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antàrtics, que pertanyen a una altra família).

Morfologia[modifica]

Mesura 40-41 cm de llargària total i 60-69 cm d'envergadura alar. Pesa 700 g. És de color blanc, amb les parts superiors negres. Presenta una fina franja alar blanca. Té el Coll curt, el bec gran, comprimit lateralment, negre amb una fina franja blanca. La Cua és llarga i punxeguda. A l'hivern, quan és al Mediterrani, mostra els costats del coll de color blanc, mentre que a l'estiu els té negres.

Ecologia[modifica]

Habiten vora els penya-segats, mentre que a l'estiu vola mar endins. Mengen peixos (com ara arengs, sonsos -Gymnammodytes cicerellus-, capelins -Mallotus villosus-, sardina -Sardina pilchardus-, seitó -Engraulis encrasicholus, etc.), crustacis i cucs marins. Són excel·lents cabussadors, però tenen molt poca traça per caminar. Tenen el vol potent, recte i brunzent com el d'un coleòpter. Neden com una ànnera amb la cua cap dalt. Poden pescar sota l'aigua fins a fondàries de 7 m. S'impulsen amb les ales i empren les potes com a timó.[1] Nidifiquen a terra i en grans colònies denses i mixtes amb cadafets (Fratercula arctica), gavines tres-dits (Rissa tridactyla) i pingdais becfins (Uria aalge). Cova un únic ou de color variable (blanc, verd blavenc o crema) i de 75 mm de mida. Els pollets triguen 19-20 dies en abandonar el niu. Les principals colònies de cria dels gavots són a:

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. plana 60. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]