Pinneberg (districte)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPinneberg
Kreis Pinneberg
DEU Kreis Pinneberg COA.svg

Localització
Schleswig-Holstein PI.svg modifica
 53° 45′ N, 9° 45′ E / 53.75°N,9.75°E / 53.75; 9.75
EstatAlemanya
Estat federatSlesvig-Holstein modifica

CapitalPinneberg modifica
Municipis49
Població
Total305565  (2015[1])
• Densitat460,11 hab/km²
Geografia
Superfície664,11 km²
Altitud8 m modifica
Limita amb
Història i celebracions
AnteriorQ23785336 Tradueix i Herrschaft Pinneberg (en) Tradueix modifica
Creació1867
SegüentLandkreis Hamburg (en) Tradueix modifica
Organització política
• Cap de governOliver Stolz modifica
Identificador descriptiu
Codi NUTSDEF09 modifica
Altres

Lloc webkreis-pinneberg.de modifica

El Districte de Pinneberg (en alemany Kreis Pinneberg, baix alemany Kreis Pinnbarg)[2] és un landkreis (districte) a l'estat federal de Slesvig-Holstein (Alemanya). Té com a seu administrativa la ciutat d'Elmshorn. S'ha afiliat a l'Àrea metropolitana d'Hamburg.

Geografia[modifica]

Segeberg limita al nord i oest amb els districtes de Steinburg, a l'est amb el districte de Segeberg al sud-est amb la ciutat d'Hamburg i de l'altre costat de l'Elba el districte de Stade a Baixa Saxònia. L'illa d'Helgoland al mar del Nord i l'illa insular Binshorster Sand i la major part de l'illa de Pagensand pertanyen també al districte. És una zona força humida, creuada per a desenes de rius i rierols, dels quals els principals són el Pinnau i el Krückau, tots afluents de l'Elba.

Economia[modifica]

Històricament, des de la creació del primer viver pel baró Caspar Voght a la fi del segle XVII, el districte s'ha transformat en el centre d'arboricultura més important d'Alemanya. En l'actualitat, uns 400 vivers ocupen 3000 persones. La indústria agroalimentària està representada per a Kraft Foods, Peter Kölln (cereals), Döllinghareico (xarcuteria), la (petro)química Tamoil i VossChemie, la farmacèutica per la seu alemanya d'AstraZeneca i Nordmark, l'explotació de boscs de Stora Enso i l'energètica per E.ON Hanse. Al costat d'aquests gegants, hi ha tot una sèrie de pimes diverses, empreses de serveis, hospitals ecc. Helgoland és una atracció turística major que podria transformar-se en centre de serveis per a la indústria dels aerogeneradors d'alta mar.

Història[modifica]

A l'edat mitjana, el territori del districte fa part del comtat de Holstein dels comtes de la família dels Schauenburg i Holstein. D'heretatge en heretatge el llinatges van dividir-se. L'extinció de diverses nissagues va conduir a una reunificació i la creació del comtat Holstein-Schauenburg que el 1640 va escaure en unió personal a Cristià IV de Dinamarca.

Després de l'anexió per Prússia el 1864, la reorganització administrativa del 1867 va crear el districte de Pinneberg, en fusionar la senyoria de Pinneberg, el comtat de Rantzau, els dominis d'Haseldorf, Haselau, Flottbek, Seestermühe i les terres del monestir d'Uetersen. El 1927, els municipis de Flottbek i Blankenese van fusionar amb la ciutat d'Altona-Altstadt. El 1937, la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg va atorgar Altona i els municipis pinneberguenses Lokstedt, Lurup, Niendorf i Schnelsen a Hamburg. Finalment, el 1970 va haver de cedir a la ciutat nova de Norderstedt (Segeberg) els municipis de Garstedt i Friedrichsgabe.

Composició del districte[modifica]

Ciutats independents i municipis independents
  1. Barmstedt
  2. Elmshorn (seu administrativa)
  3. Halstenbek
  4. Helgoland
  5. Pinneberg
  6. Quickborn
  7. Rellingen
  8. Schenefeld
  9. Uetersen
  10. Wedel

Amts

  1. Klein Nordende
  2. Klein Offenseth-Sparrieshoop
  3. Kölln-Reisiek
  4. Raa-Besenbek
  5. Seester
  6. Seestermühe
  7. Seeth-Ekholt
  1. Haselau
  2. Haseldorf
  3. Hetlingen
  1. Bokel
  2. Brande-Hörnerkirchen
  3. Osterhorn
  4. Westerhorn
  1. Appen
  2. Gross Nordende
  3. Heidgraben
  4. Heist
  5. Holm
  6. Moorrege (seu)
  7. Neuendeich
  1. Bönningstedt
  2. Borstel-Hohenraden
  3. Ellerbek
  4. Hasloh
  5. Kummerfeld
  6. Prisdorf
  7. Tangstedt
  1. Bevern
  2. Bilsen
  3. Bokholt-Hanredder
  4. Bullenkuhlen
  5. Ellerhoop
  6. Groß Offenseth-Aspern
  7. Heede
  8. Hemdingen
  9. Langeln
  10. Lutzhorn

Referències[modifica]

  1. Bevölkerung der Gemeinden in Schleswig-Holstein
  2. Schleswig-Holsteinische Heimatbund , Ortsnamen von Schleswig-Holstein/Oortsnaams vun Sleswig-Holsteen, Bilsen, 2011 (en català: Topònims en baix alemany a Slesvig-Holstein) (baix alemany) (alemany)