Pinya groga
Aeonium arboreum  | |
|---|---|
 Aeonium arboreum 'Atropurpureum' | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Crassulaceae |
| Tribu | Aeonieae |
| Gènere | Aeonium |
| Espècie | Aeonium arboreum (L.), Webb i Berthel., 1840 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Sempervivum arboreum |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.jpg)
La pinya groga o flor de Sant Sebastià (Aeonium arboreum)[2] és una espècie de planta de caràcter arbustiu amb fulles suculentes del gènere Aeonium dins la família de les crassulàcies.
També pot rebre els noms d'eoni, consolda, consolva, consolva arbòria, consolva d'arbre i matafoc.[2]
Morfologia[modifica]
És una planta espessa suculenta que arriba a mesurar fins a 90 cm d'alçada. Les seves fulles són ramificades, bastant altes i robustes, espatulat-allargades, de color verd brillant amb les vores porpres i amb cilis apuntant cap endavant.[3] Les branques on s'agrupen i creixen les flors són denses i còniques. Aquestes rosetes mesuren 15-20 cm i estan situades al final de les tiges, suportant les inflorescències de 15 cm d'ample amb flors de color groc cremós que floreixen a finals d'hivern. La branca que ha florit posteriorment mor. Necessita regs freqüents i profunds.[4]
Hàbitat i distribució[modifica]
És una planta pròpia de les Illes Canàries, que també habita a la costa atlàntica del Marroc. Viu a roques de penya-segats, a zones baixes i forestals, i també entre matolls de zones seques. Es desenvolupa principalment amb temperatures mitjanes de 10 °C i tolera gelades de fins a -4 °C. És bastant resistent al calor i necessita una bona quantitat de Sol.
Taxonomia[modifica]
Aeonium arboreum va ser descrita per (L.), Webb i Berthel. i publicada a Histoire Naturelle des Îles Canaries 3(2,1): 185. 1840.[5]
Aeonium: és el nom genèric del llatí aeonium, aplicat per Dioscòrides a una planta crassa, probablement derivat del grec aionion, que significa "sempre viva". arboreum: és un epítet que procedeix del llatí arboreus, que significa "amb forma d'arbre", fent al·lusió a la mida de la planta, major que la d'altres espècies del gènere.[6]
- Varietats
Hi ha quatre varietats:
- Aeonium arboreum var. albovariegatum (West) Boom
- Aeonium arboreum var. holochrysum H.Y.Liu
- Aeonium arboreum var. luteovariegatum (West) Boom
- Aeonium arboreum var. rubrolineatum (Svent.) H.Y.Liu
- Cultivars
Es coneixen nombrosos cultivars, per exemple:
- Aeonium arboreum 'Zwartkop'
- Aeonium arboreum f. foliis purpureis
- Aeonium arboreum f. foliis variegatis
- Aeonium arboreum var. albivariegatum
- Aeonium arboreum var. atropurpureum
- Aeonium arboreum var. luteovariegatum
- Aeonium arboreum var. variegatum
Referències[modifica]
- ↑ «Aeonium arboreum» a The Plant List. Data consulta: 17 de desembre de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 «Aeonium arboreum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ Bramwell, David; Bramwell, Zoë. «Flora». A: Flores Silvestres de la Islas Canarias (en castellà). 4a ed.. Madrid: Editorial Rueda SL, 2001, p. 164. ISBN 8472071286.
- ↑ Dades a Desert tropicals Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Aeonium arboreum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ Aeonium arboreum, Flora de Canarias.
Bibliografia[modifica]
- Aeonium arboreum (TSN 506817) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 25 de setembre del 2006]. (anglès)
- Flora of North America Editorial Committee. 2009. Magnoliophyta: Paeoniaceae to Ericaceae. 8: i–xxiv, 1–585. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
