Pioneer 4
  | |||||||||||||
| Tipus de missió | flyby probe (en)  i satèl·lit artificial del Sol | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Jet Propulsion Laboratory | ||||||||||||
| Designació Harvard | 1959 Nu 1 | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 1959-013A | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 00113 | ||||||||||||
| Durada de la missió | 3 dies, 10 hores i 30 minuts | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Fabricant | Jet Propulsion Laboratory | ||||||||||||
| Massa | 6,1 kg | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Juno II | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
Objectius
| |||||||||||||
La Pioneer 4 fou una sonda espacial no tripulada del programa Pioneer de la NASA, llançada el març de 1959 amb l'objectiu de realitzar un sobrevol de la Lluna i entrar en òrbita heliocèntrica.[1] La sonda assolí els objectius previstos i es convertí, així, en la primera sonda dels Estats Units en escapar de la gravetat de la Terra. Seguia en òrbita heliocèntrica el 1969, últim moment en què es pogué contactar.[2]
La missió
[modifica]Després d'un llançament sense problemes el 3 de març de 1959 a les 17:11 UT, la Pioneer 4 assolí el seu objectiu primari: una trajectòria Terra-Lluna, retornà dades sobre radiació i constituí un valuós experiment sobre seguiment de vehicles espacials. La sonda passà a 60.000 km de la superfície lunar[3] (sobre el punt 7,2° E – 5,7° S) el 4 de març de 1959 a les 22:25 UT i a una velocitat de 7.230 km/h. La distància no fou suficient per activar el sensor fotoelèctric. La sonda seguí transmetent dades sobre radiació durant 82 hores, fins a una distància de 658.000 km 1 i entrà en una òrbita heliocèntrica, passant pel periheli el 18 de març de 1959 a les 01:00 UT. Se la va poder seguir fins a l'any 1969, en què encara seguia en la seva òrbita heliocèntrica.
Disseny de la sonda
[modifica]La Pioneer 4, igual que la Pioneer 3, era una sonda en forma de con, de 51 cm d'altura i 23 cm de diàmetre a la seva base. El con estava fabricat de fibra de vidre, recobert d'una capa fina d'or, per fer-lo conductor, i pintat de bandes de color blanc per poder mantenir la temperatura entre 10 i 50 °C. A la punta disposava d'una petita antena i a la base es trobaven les bateries de mercuri i un sensor fotoelèctric, pensat per activar-se al passar a menys de 30.000 km de la Lluna. Al centre del con hi havia una font d'alimentació elèctrica i dos tubs Geiger-Müller.
Es va dissenyar un nou sistema de ràdio anomenat Trac (E) Tracking And Communication (Extraterrestrial) . Trac (E) que era una part integral del Complex de comunicacions espacials de Goldstone Deep Space[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Pioneer 4 - NASA Science» (en anglès americà). science.nasa.gov, 14-11-2017. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ «Pioneer 4». NASA Space Science Data Coordinated Archive, 02-03-2025.
- ↑ Heacock, Raymond L. «Lunar photography: Techniques and results» (en anglès). Space Science Reviews, 8, 2, 01-04-1968, pàg. 214–257. DOI: 10.1007/BF00227564. ISSN: 1572-9672.
- ↑ Brockman, M. H.; Buchanan, H. R.; Choate, R. L.; Malling, L. R. «Extraterrestrial radio tracking and communications» (en anglès). Proceedings of the IRE, 11-12-1959, pàg. 643-654.
Pioneer 0 · Pioneer 1 · Pioneer 2 · Pioneer 3 · Pioneer 4 · Pioneer P-1 (W) · Pioneer P-3 (X) · Pioneer P-30 (Y) · Pioneer P-31 (Z) · Pioneer 5 (P-2) · Pioneer 6 · Pioneer 7 · Pioneer 8 · Pioneer 9 · Pioneer 10 · Pioneer 11 · Pioneer H · Pioneer Venus |  | |
