Piotr Bagration

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPiotr Ivànovitx Bagration
George Dawe - Portrait of General Pyotr Bagration (1765-1812) - Google Art Project.jpg
Nom original Пётр Иванович Багратион
Naixement 1769
Ciutat de Kizliar, Daguestan
Mort 24 de setembre de 1812
Simi, Rússia
Ocupació oficial
Període en actiu 1782 - 1812
Premis Military Order of Maria Theresa
Knight of the Order of St. Alexander Nevsky
Order of the Black Eagle
Order of Saint Anna, 1st class
Order of St. Vladimir, 2nd class
Order of St. Vladimir, 1st class
Rang General
Batalles/guerres

Guerra Russo-Turca (1787-1792) Campanya de Rússia de 1812

Guerra Russo-Turca (1806-1812)
Condecoracions

Orde de Sant Andreu Orde de Sant Vladimir

Orde de Santa Anna
Signatura
Modifica dades a Wikidata

El príncep Piotr Ivànovitx Bagration (en rus: Пётр Иванович Багратион, en georgià: პეტრე ივანეს ძე ბაგრატიონი Petre Ivane dze Bagrationi) (1765 - 12 de setembre de 1812), descendent de la família reial georgiana dels Bagrationi, va servir com a general rus. Va néixer a 1765, a Kizliar (Daguestan, Rússia).

Primers anys[modifica | modifica el codi]

El seu pare era un príncep georgià, el coronel Ivan Bagrationi. El seu germà Román (Revaz) Bagrationi també va arribar a general de l'exèrcit rus.

Bagration va entrar a l'exèrcit rus el 1782, i va servir diversos anys al Caucas. Va participar en el Setge d'Otxakov (1788) i en la campanya polonesa de 1794. Els seus mèrits van ser reconeguts per Suvorov, a qui va acompanyar en la campanya italiana i suïssa de 1799, i va destacar especialment en la presa de la ciutat de Brescia.

Principals fets[modifica | modifica el codi]

En les campanyes de 1805 les gestes de Bagration van ser encara més espectaculars. Amb una rereguarda reduïda, va resistir atacs repetits de forces cinc vegades superiors a la Batalla de Hollabrunn (1805) i, encara que va patir baixes del 50%, va aconseguir protegir la retirada de l'exèrcit principal comandat per Kutúzov. A la batalla d'Austerlitz (2 de desembre de 1805) Bagration va lluitar contra l'ala esquerra de l'exèrcit francès al comandament de Murat i Lannes. Va lluitar amb bravura i obstinació en les batalles de Eylau (7 de febrer de 1807), Heilsberg (11 de juny de 1807) i Friedland (14 de juny de 1807).

Durant la campanya finlandesa de 1808, Bagration va realitzar una atrevida marxa sobre el Golf de Finlàndia, que es trobava congelat, i va capturar les illes Åland, i el 1809 va conduir l'exèrcit rus contra els turcs a les batalles de Rassowa i Tataritza. el 1809 va ser ascendit al grau de general complet ("General OT Infanterii"). Les seves accions durant aquests anys el van fer figurar com a personatge secundari en la novel·la Guerra i pau de Lleó Tolstoi.

El 1812 Bagration va comandar el Segon Exèrcit de l'Oest i, encara que derrotat a Mogilev (23 de juliol de 1812), es va reincorporar a l'exèrcit principal comandat per Barclay de Tolly, i va dirigir la seva ala esquerra a la Batalla de Borodino (7 de setembre de 1812), durant la qual va rebutjar en cinc ocasions les envestides franceses, i en què va ser mortalment ferit. Va morir el 12 de setembre, al poble de Simi, domini de la seva tia.

Mencions pòstumes[modifica | modifica el codi]

El tsar Nicolau I va erigir un monument en el seu honor en el camp de batalla de Borodino. Les restes del general es van traslladar al lloc on va morir i encara segueixen allà. La tomba va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurada des de llavors. L'Operació Bagration, va rebre el nom en honor seu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piotr Bagration Modifica l'enllaç a Wikidata