Piper cubeta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPiper cubeta
Piper cubeba
Piper cubeba - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-244.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePiperales
FamíliaPiperaceae
GènerePiper
EspèciePiper cubeba
L. f.
Modifica les dades a Wikidata
Inflorescències espiciformes erectes.
Grans secs de Pebre de Java.
Infructescència.
Vista de la planta.
  • Nota: És una espècie encara no resolta taxonòmicament, a més de la confusió regnant sobre l'autor, puix que hi ha diagnosi de diferents autors, és a dir: P. cubeba de Carlos Linneo el Joven, 1782[1] de "la selva de Java" ("habitat in Java sylvis"), P. cubeba de Vahl, 1804 i P. cubeba de Bojer, 1837,[1][2] i no és clar a quina planta corresponen, encara que és molt probable que la primera sigui aquella vàlida.[3]

Piper cubeba, anomenada també cubeba i pebre de Java, és una planta de la família del pebre (piperàcia); la seva fruita és emprada en l'elaboració d'olis essencials. Les baies de la planta es solen assecar i es venen seques o mòltes, són lleugerament més grosses que els grans de pebre, tenen una superfície arruada, i la major part dels grans són buits.

Origen i etimologia[modifica]

La cubeba, originària de l'Illa de Java, té una llarga i complexa història i va arribar al continent africà i a Europa a mitjançant la Índia per obra del comerç amb els àrabs. El nom cubeba prové de l'àrab clàssic kubābah, i aquest del persa kababe, [4] que és d'origen desconegut, per via del francès antic quibibes (per a una història més completa, vegeu en:cubeb).

Descripció[modifica]

Segons Carlos Linneo el Joven,[5] s caracteritza per les seves fulles oblico-ovalades senceres i peciolades, amb el limbe de base asimètrica i vernació oblonga alterna; les inflorescències espiciformes pedunculades curtes i oposades a les fulles i els fruits, glabres, amb pedicels persistents.

Usos[modifica]

Medicinals[modifica]

Es feia servir a Europa i a Amèrica, amb força succés, per a la sanció de la blennorràgia o gonorrea, fins ben entrat el segle XX.

Culinaris[modifica]

A Europa va ser emprada com a espècia de gran valor en la cuina medieval. Va ser el condiment de base de la carn, o emprada en algunes salses. Es coneix una recepta medieval que inclou la cubeba per a elaborar "salsa sarcenes", que consisteix en llet d'ametlla i diverses espècies afegides.[6] La seva desaparició en la cuina europea es deu probablement a la seva sabor amarga, la qual cosa pot haver estat interpretada com de qualitat inferior al pebre negre.

Avui dia a la cuina marroquina s'empra la cubeba per a donar gust alguns plats i pastes com els macruts, boletes de semolina amb mel i dàtils.[7] La cubeba s'inclou a vegades en la llista d'ingredients de la mescla d'espècies denominada ras el hanout, típica d'aquest país.

Altres[modifica]

És un ingredient en l'elaboració de ginebres.

Taxonomia[modifica]

Piper cubeba va ser descrita per Carlos Linneo el Joven i publicada en Supplementum Plantarum 90. 1781[1782].[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Piper en The Plant List
  2. Piper en IPNI
  3. Piper cubeba a ropicos
  4. cubeba en el Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), 22a edició, 2001
  5. Piper cubeba a Supplementum plantarum Systematis vegetabilium editionis decimae tertiae, Generum plantarum editionis sextae, et Specierum plantarum editionis secunda..., p. 90, 1782
  6. "Make a thykke mylke of almondys, do hit in a pot with floure of rys, safron, gynger, macys, quibibis, canel, sygure: and rynse the bottom of the disch with fat broth. Boyle the sewe byfore, and messe hit forth."
  7. Hal, 2002, p=32
  8. «Piper cubeba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.